Armando Cotarelo Valledor (Vega de Ribadeo (avui A Veiga), Astúries, 28 de desembre de 1879 - Madrid, 8 de desembre de 1950) va ser un escriptor, historiador, polític i crític literari asturià. Encara que asturià de naixement, lingüística i culturalment sempre es va considerar gallec. Era fill d'Emilio Cotarelo y Mori, va estar casat amb la compostelana María Botana Sieiro.
Biografia Va estudiar Filosofia i Lletres a Madrid i va ser nomenat Catedràtic de Llengua i Literatura espanyoles en Santiago de Compostel·la el 1904, a més de ser membre de la Reial Acadèmia Gallega (des de 1920) Reial Acadèmia Espanyola (des de 1929) ocupant una cadira per a la llengua gallega.Armando Cotarelo al web de la RAE Va participar en el moviment de les Irmandades da Fala (1916) i va fundar les revistes Romanadas i Ultreya el 1919. També fou elegit diputat per Santiago de Compostel·la dins del sector Prietista del Partit Liberal Fusionista a les eleccions generals espanyoles de 1919. El 1923 va ser nomenat primer president del Seminari d'Estudis Gallecs. El 1939 va obtenir la càtedra de Filologia galaicoportuguesa a la Universitat Central de Madrid. El 1942 va ingressar en la Reial Acadèmia de la Història i secretari general perpetu de l'Instituto de España. El 1949 va ser Procurador en Corts per representació acadèmica. Va morir el 1950. Se li va dedicar el Dia de les Lletres Gallegues de 1984.
Actualment existeix un dia institut a Vilagarcía de Arousa amb el seu nom.IES Armando Cotarelo
Obres destacades Biografía del doctor D. Francisco Codera, Madrid, 1898 La Exposición Rosales, Madrid, 1902 Fray Diego, Madrid, 1902 Una cantiga célebre del rey Sabio: fuentes y desarrollo de la leyenda de Sor Beatriz, principalmente de la literatura española, Madrid, 1904 La belleza femenina en las obras de Cervantes, Santiago de Compostela, 1905 Don Melendo García de Valdés, XX Obispo de Osma (1210-1225), Santiago de Compostela, 1908 El teatro de Cervantes. estudio crítico, Madrid, 1915 (premio «Alba» de la Real Academia Española el 1912) Vida militar, política y literaria de Alfonso III el Magno, Madrid, 1916 Los cristianos españoles ante la invasión musulmana. 711-716, Santiago de Compostela, 1919 Palladis tyrones (Memorias de un escolar de antaño, 1808-1809, I), Madrid, 1919, narración histórica Argonautas gallegos. 1519-1522, Santiago de Compostela, 1920 La enseña radía (Memorias de un escolar de antaño, 1808-1809, II), Madrid, 1921, narración histórica Payo Gómez Charino: almirante y poeta, Madrid, 1929 Historia crítica y documentada de Alfonso III, el Magno, último rey de Asturias, Madrid, 1933 Los hermanos Eans Mariño, poetas gallegos del siglo XIII, Madrid, 1933. El Seminario de Educación de la Vega de Ribadeo, hoy Vegadeo, y su Fundador, D. Jacinto Valledor y Presno, Obispo de Osma, Madrid, 1950
Teatre Trebón (1922, en gallec) Sinxebra (1923, en gallec i castellà) Lubicán (1924, en gallec) Hostia (1926, en gallec) Beiramar (1931, en gallec) Mourenza (1931, en gallec i castellà) Hola Maicol (en castellà, inèdita fins a 1992) Teatro gallego, Beiramar, Santiago de Compostela, 1931, drama Ultreya, llibret d'òpera en castellà i gallec (1935)
Narrativa Memorias de un escolar de antaño, que comprèn dues novel·les en castella, Palladis Tyrones i La enseña radia El Pazo (1923, bilingüe, en castellà i gallec) Contos de Nadal, colleitos de pobo (1927) Referències
Categoria:Diputats gallecs al Congrés dels Diputats Categoria:Escriptors asturians en castellà Categoria:Acadèmics de la Reial Acadèmia de la Història Categoria:Acadèmics de la Reial Acadèmia Espanyola Categoria:Alumnes de la Universitat Central de Madrid Categoria:Morts a Madrid Categoria:Escriptors gallecs en gallec Categoria:Escriptors gallecs en castellà Categoria:Diputats asturians al Congrés dels Diputats Categoria:Homenatjats al Dia de les Lletres Gallegues Categoria:Morts el 1950 Categoria:Gran Creu de l'orde d'Isabel la Catòlica Categoria:Escriptors espanyols nascuts al segle XIX Categoria:Polítics espanyols nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors espanyols morts al segle XX Categoria:Polítics espanyols morts al segle XX