va ser un periodista, espia i diplomàtic francès que va ser detingut com a ostatge al Líban durant l'any 1987. Va ser ambaixador de França a Eritrea del 23 de desembre de 2009 al 22 d'agost de 2012.
Biografia Fill d'un assegurador de Roubaix gaullista d'esquerra i antic d'Indoxina i d'una mare comunista, s'inscriu a París en facultat d'anglès i de llengües orientals, per aprendre l'àrab. Va al Líban on s'apropa dels cristians i dels falangistesRoger Auque : un ancien journaliste dans le tourbillon de la famille Le Pen, L'Internaute. : « M'he trobat a combatre del costat cristià, amb una miríada de joves de la meva edat, va dir, dels Libanesos però també dels americans i dels francesos un poc feixista que combatien els musulmans progressistes ».Roger Auque, baroudeur playboy et candidat, Le Monde.
Corresponent de guerra al Líban, és segrestat per Hesbol·là « a plena llum sortint del seu immoble sota els ulls del seu confrare Paul Marchandîs » en gener 1987.Le Liban entre la guerre et l'oubli, Paul Blanc. La Resistència libanesa veu en ell un agent de la DGSE, el que ha denegat a l'època però serà admès per l'interessat en un llibre pòstum. Queda ostatge durant prop d'un any.Journal télévisé d'Antenne 2, INA. És alliberat el 27 de novembre de 1987, al mateix temps que Jean-Louis Normandin, pres en l'Afer dels ostatges del Líban, a la continuació de la negociació del ministre Charles Pasqua i al lloc de Jean-Charles Marchiani.Du Liban au Niger, ces otages français libérés, Le Figaro, 30 octobre 2013.
Periodista, gran reporter a RTL, La Croix, i a Paris Match, seguidament al Figaro Magazine, Sipa Press, Gamma Photo, Ràdio-Canadà, de 1982 a 2002, és correspondent permanent a Bagdad, i després a Beirut de 2003 a 2007 i cobreix l'assassinat de Pierre Amine Gemayel,Gemayel : les explications du correspondant de LCI, TF1 per TF1-LCI, Ràdio-Canadà, TSR, RTBF.Beyrouth correspondance Roger Auque, TF1.
Raphaëlle Bacqué declara al seu propòsit : « La premsa es malfia de vegades d'aquest reporter que, el 1992, va ser denunciat pel Canard enchaîné per haver plagiat passatges sencers del reportatge d'un dels seus confrares. Però va guardar el gust de l'aventura, del París-Dakar, de la guerra a l'Iraq, per la qual va obtenir el darrer passatge en avió per Bagdad, del qual farà aprofitar alguns confrares. No és segur que la política li aporti les mateixes satisfaccions.Journaliste peu diplomate, Auque nommé ambassadeur en Érythrée , Rue89. »
El 2008, fou elegit conseller municipal del 9è districte de París a la llista UMP.
El 2008-2009, esdevé redactor en cap a la cadena TV franco-marroquina Medi 1 Sat a Tànger.
El desembre 2009, és anomenat ambaixador de França a Asmara en Eritrea pel president Nicolas Sarkozy.Liste chronologique des ambassadeurs de France, Ambafrance-er. Acusat per la revista Bakchich d'haver « deixat un deute de 65 000 euros als impostos l'any del seu nomenament », porta queixa contra la revista per difamació.Les ardoises de l'ambassadeur sarkozyste, Bakchich, 22 novembre 2011.
El 2012, és obligat d'abandonar la seva plaça i és repatriat a França després que se li diagnostiqui un tumor al cervell,.« Les confidences posthumes de l'ex-otage au Liban Roger Auque », Le Figaro, 6 février 2015."Ex-ambassadeur", brève d'Éric Mandonnet, L'Express, page 27, 19 juin 2013. El 2013, compara Eritrea a la Corea del Nord o a la BirmàniaInterview Roger Auque, RFI. sostingut pel Qatar i la Xina.Érythrée, Afeworki, Interview Roger Auque , Slate.
Mor el 8 de setembre de 2014 de les conseqüències del seu càncer, a 58 anys, després d'haver estat acompanyat, ajudat, i albergat a casa de la mare de la seva filla, Carla Auque, en la seva família, a Mareil-sur-Mauldre a les Yvelines, el que era el seu desig, per estar a prop de la seva filla Carla en els seus darrers moments.Le Figaro : L'ancien otage Roger Auque est mort
En les seves "Mémoires posthumes" encetades alguns mesos abans la seva mort, Au service secret de la République (Al servei secret de la República) (ed. Fayard), declara sobretot : « He estat remunerat pels serveis secrets israelians per a efectuar operacions a Síria, sota cobert de reportatge ». Ha igualment ofert els seus serveis a la DGSE francesa, abans d'esdevenir un objecte d'interès per la CIA.
Vida privada És el pare de Vladimir Auque, nascut de Rosaria Spika, i de Carla Auque, nada de Natasha Chauvage.
El 2013, la revista L'Express revela que és el pare biològic de la diputada Marion Maréchal-Le Pen, que ha tingut amb Yann Le Pen, una de les filles de Jean-Marie Le Pen. Marion ha estat reconeguda després del seu naixement pel cònjuge de Yann Le Pen, Samuel Maréchal.L'identité du véritable père de Marion Maréchal-Le Pen, Le Parisien, 7 novembre 2013.Marion Le Pen : à la découverte du père. Auque ha confirmat ell mateix la informació en les seves memòries pòstumes Al servei secret de la República.Roger Auque : « Je suis bien le père biologique de Marion Maréchal-Le Pen », Linternaute.com, 5 février 2015.
Filmografia Hors la vie de Maroun Bagdadi. Inspirat en Un otage à Beyrouth, Premi especial del Jurat al festival de Canes l'any 1991.
Distincions Cavaller de la Legió d'Honor (2004).Décret du 13 juillet 2004 portant promotion et nomination, Legifrance.gouv.fr.
Referències
Bibliografia Un otage à Beyrouthde Roger Auque i Patrick Forestal, ed. Filipacchi Journal de Bagdad de Roger Auque, ed. Anne Carrière, 2005. Au service secret de la République de Roger Auque i Jean-Michel Verne, ed. Fayard, 2015
Categoria:Cavallers de la Legió d'Honor Categoria:Corresponsals de guerra francesos Categoria:Persones de Roubaix Categoria:Morts de càncer d'encèfal a França Categoria:Morts a Sena i Marne Categoria:Periodistes morts al segle XXI Categoria:Nascuts el 1956