Pepita Pardell Terrade (Barcelona, 16 de març de 1928 - 11 de juliol de 2019) era una animadora, dibuixant, il·lustradora i pintora catalana. Es tracta d'una de les primeres dones que es va dedicar al món de l'animació a Catalunya i a tot l'Estat.
Biografia Procedent del barri del Coll, era filla d'un mecànic aficionat a la pintura i neta d'un forjador i va sentir des de petita la vocació artística. Va rebre les primeres lliçons de dibuix del reconegut artista Antoni Comerma, amic de la família. Una formació que va completar entre els anys 40 i 50 del a l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona, coneguda com a l'Escola de la Llotja. Allà va rebre formació de professors com Gerard Carbonell o Pasqual Capuz. L'any 1944 va començar la seva carrera en el món de l'animació, quan va entrar a treballar a la productora Balet y Blay per formar part de l'equip de Garbancito de la Mancha (1945), el primer llargmetratge d'animació de l'Estat i la primera pel·lícula de dibuixos animats en color d'Europa, dirigida per Artur Moreno. Als estudis Balet y Blay també va participar en el rodatge dAlegres vacaciones (1948) i Los sueños de Tay-pi (1952).
Del 1951 fins al 1962 treballa com a il·lustradora, fent còmics de temàtica romàntica per a l'Editorial Toray. L'any 1962 passa a treballar per a la productora d'animació Estudios Buch-Sanjuán. Posteriorment animarà per a les productores Publivisión, Pegbar Productions, Equip i Cine Nic Testimonial de com es va fer Garbancito de la Mancha. Vídeo. 2015. Al llarg de la seva dilatada carrera va treballar per a directors com Robert Balser i Jordi Amorós, el qual sempre la va reconèixer com la seva mestra.
Com a autora, destaca el disseny i l'animació del curtmetratge La doncella guerrera (Julio Taltavull, 1975), restaurat per la Filmoteca de Catalunya el 2015 i que formà pat part de l'exposició Del trazo al píxel. Más de cien años de animación española, exhibida pel CCCB el desembre de 2015.
També va treballar en llargmetratges com Despertaferro (1990), el primer d'animació en català, sèries de televisió com Mofli, el último koala (1986) i produccions internacionals com El león, la bruja y el armario (1979), Yogi's Space Race (1978) o The Charlie Brown and Snoopy Show (1983).
El 2016 la Mostra Internacional de Cinema d'Animació de Catalunya, '''ANIMAC, li va atorgar el premi Trajectòria en reconeixement del seu treball. El 2018 l'Acadèmia del Cinema Català la va nomenar Membre d'Honor.
El 2018 va rebre la Creu de Sant Jordi "per la singularitat del seu treball en el món de l'animació, com a integrant de l'equip que va dur a terme el primer llargmetratge a l'Estat espanyol en aquest camp i la primera pel·lícula de dibuixos animats en color d'Europa". El 2019 va rebre el Premi Vila de Gràcia 2018 en la categoria Premi d'honor a títol individual "per la seva trajectòria en el món de l'animació".
L'any 2019 la Gran Enciclopèdia Catalana va incloure una referència de la Pepita Pardell.
Va morir a Barcelona l'onze de juliol de l'any 2019 a l'edat de 91 anys.
El 2023 l'Ajuntament de Barcelona va instal·lar una placa commemorativa a l'edifici a on va viure 50 anys i va crear algunes de les seves obres més representatives.
El 2025 l'Ajuntament de Barcelona li va dedicar uns jardins del barri d'El Coll - Vallcarca.
És germana de l'empresari Joan Pardell i Terrade.
Filmografia 1945: Garbancito de la Mancha 1948: Alegres Vacaciones 1952: Los sueños de Tay-pi 1975: La doncella guerrera 1978: Yogi's Space Race 1979: El León, la Bruja y el Armario 1983: The Charlie Brown and Snoopy Show (sèries de televisió) 1984: Goldilocks and the Three Bears 1986: Mofli, el último Koala 1990: Despertaferro Referències
Bibliografia MANZANERA, María (1992). Cine de animación en España: largometrajes 1945-1985, Universidad de Murcia. Entrevista a P. Pardell, pàgina 205. Books Google . CANDEL, José María (1993). Historia del Dibujo Animado Español, Filmoteca Regional de Murcia, Murcia. Google Books. BENDAZZI, Giannalberto (2003). Cartoons. 101 años de cine de animación, Ocho y Medio, Madrid. NADAL, Núria (2012), De Garbancito de la Mancha a Los sueños de Tay-Pi. Una aproximación al cine de animación español producido por Balet y Blay, Con A de animación, n. 2, p. 119-133, feb. 2012. ISSN 21733511 V.V.A.A (2017) II Fòrum d'animació: Dones i animació, la indústria des dels marges''. Publicacions GREDITS 06. BAU Centre Universitari de Disseny de Barcelona. Publicació impresa i digital . . Pardell i Carretero, Marta (2025). Pepita Pardell: paradigma de la invisibilización de la mujer en el cine animado español. GDI: Género, Diseño e Innovación, (3), 38-52. 10.63206/GDI.2025.3.3
Enllaços externs Entrevistes a El Periódico (23-2-2016), La Vanguardia (24-2-2016) i L'independent de Gràcia (20-7-2018) Article a The New Barcelona Post, 'La Walt Disney de Barcelona', per Xavi Casinos Article a La Vanguardia, Qui és Pepita Pardell? Xavi Casinos
Categoria:Dibuixants barcelonins contemporanis Categoria:Animadors catalans Categoria:Il·lustradors barcelonins Categoria:Creus de Sant Jordi 2018 Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Graciencs del districte de Gràcia Categoria:El Coll Categoria:Morts el 2019 Categoria:Pintors barcelonins del segle XXI Categoria:Pintors barcelonins nascuts al segle XX Categoria:Pintors catalans del sud morts al segle XXI Categoria:Nascuts el 1928