Fernando Namora (Condeixa-a-Nova, districte de Coïmbra, 1919 — Lisboa, 31 de gener de 1989) va ser un novel·lista, assagista i poeta portuguès. Les seves novel·les s'emmarquen en el realisme portuguès, inicialment de tipus psicològic i posteriorment de caràcter més social, amb un estil precís i sobri. Va ser un dels iniciadors del neorealisme portuguès. Molt vinculat a la cultura catalana, va ser traduït per Fèlix Cucurull.
Obres Novel·les Relevos i As sete partidas do mundo (1938) Fogo na Noite Escura (1943) Retalhos da vida de un médico (1949, 1963) Casa da Malta (1945) Minas de San Francisco (1946) O trigo e o joio (1954) Flors a la tomba de Clarisse (trad. 1961) Domingo à tarde (1961) O homem disfarçado (1957) Os clandestinos (1972) O rio triste (1982) Assaig Diálogo en setembro (1966) A nave de pedra (1975) Estamos no vento (1974) Poesia Terra (1941) Marketing (1969) Nome para uma casa (1985)
Referències
Categoria:Persones del districte de Coïmbra Categoria:Escriptors portuguesos en portuguès Categoria:Escriptors del Realisme Categoria:Alumnes de la Universitat de Coïmbra Categoria:Morts a Lisboa Categoria:Morts el 1989 Categoria:Poetes portuguesos del segle XX Categoria:Escriptors portuguesos nascuts al segle XX Categoria:Escriptors portuguesos morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1919