miniatura|Litografia sobre la Conferència per la Independència de Bèlgica del 1830. Per Honoré Daumier. Recrea un afer geopolític: la construcció de l'estat belga. miniatura|Caricatura sobre La Qüestió d'Andorra. Per Palmitjavila. Recrea un afer geopolític: les discordances entre pannacionalismes i imperialismes. La geopolítica, escurçament de geografia política (del grec antic: γῆ / gễ "terra" i πολιτική / politikḗ "política"), és una branca de la geografia humana. És un mètode d'estudi que se servix de la geografia per a explicar la política.
Originàriament, la geopolítica ha estat a mans dels estats que n'han fet un estri per a les seues pròpies voluntats imperialistes. Quan ha estat així s'ha volgut presentar la geopolítica com a ciència que mirava de predir el comportament polític internacional a partir d'unes variables constants. Aquest ús de la geopolítica no és científic i va contribuir a generar la Segona Guerra Mundial.Cattaruzza Amaël, Kevin Limonier. Introduction à la géopolitique. París: Armand Colin, 2019.
Per aquest motiu hui la geopolítica no aspira més que a ser un mètode d'estudi i tota presentació de la geopolítica com a ciència és retornar el mètode a la seua casella de ciència nazi.
Per bé que el terme és antic de 1679, moment en què apareix en un manuscrit de Gottfried Wilhelm Leibniz, el significat actual s'adquireix al de la mà de Rudolf Kjellén. El seu origen etimològic ja és polititzat de partença i concerneix la primera fase de la formació de la geopolítica.
És a l'Alemanya de la Primera Guerra Mundial que la geopolítica gairebé que neix i apareix com a derivada del darwinisme social. És vestida de ciència, però serveix sobretot per a muntar una guerra que garantisca a Alemanya un "espai vital". És a dir, és un ús manipulat de la geografia per a justificar els plans de l'Alemanya nazi.
La mala maror que va prendre la geopolítica l'aparta de les universitats i del camp de l'educació després de la Segona Guerra Mundial. El mètode queda desacreditat en tant que es va transformar en ciència obscurantista al servei de l'estat malgrat que fora, als bastidors, es va tornar a fer geopolítica amb l'afany de reconfigurar el món a favor dels EUA i els seus aliats més propers, França i Anglaterra.
És justament als EUA de la postguerra que es torna a rehabilitar la geopolítica. Els esdeveniments polítics dels anys 1970 justifiquen a parer de Nixon la seua tornada. Geògrafs francesos i militants catalanistes catalans denuncien que la geografia no és neutral i que hauria de servir per a entendre els conflictes territorials al món, no pas per a fer la guerra o, en tot cas, perquè la geopolítica serveix precisament per a fer la guerra, cal reorientar-la. Es construeix un nou abordatge de la geopolítica. Es regla a mètode i s'utilitza per a entendre i explicar els conflictes que oposen diversos autors a escala global, i molts cops en forma de violència.
Durant el segle XXI s'ha estès de forma general i tot i que hauria de limitar-se únicament a ser un mètode per a explicar els conflictes territorials al món, de mica en mica s'hi torna a veure geopolítica d'abans la guerra.
Significat del terme geopolítica La problemàtica de la definició L'intent de donar una definició al terme geopolítica és enrevessat i laberíntic. La paraula i el seu mètode encara fan olor de guerra, sang i fetge de manera que hi ha encara hui l'hàbit de trobar-se amb moltes reticències i crítiques que no hi veuen res més que una "ciència de l'imperialisme" [trd.] i per això l'intent d'apropar-hi una definició es torna problemàtic.Florian Louis. Les grands théoriciens de la géopolitique. París: Puf editions, 2014
Si recollim les definicions que diversos autors hi han aportat tot al llarg de la història, posem encara més de manifest aquesta incomoditat i problemàtica:
Mena de definicions pròpies d'entreguerres,
"La geopolítica és l'estudi dels factors relativament constants de la història i de la política com ara la raça i l'espai que partix de la premisa que l'acció del poder de la raça manté una relació dinàmica amb la resistència passiva de l'espai." [trd.]
Johann Ulrich Folkers, Beiträge und Grenzen des Studiums der Geopolitik, 1937
Mena de definicions pròpies de la postguerra,<blockquote>"Teoria reaccionària que proposa d'explicar fenòmens socials (com les guerres) mitjançant raonaments geogràfics, la vocació dels quals seria de justificar i fonamentar l'annexió i submissió imperialistes de territoris i pobles forasters." [trd.] Boris Ponamarev, Словарь политологии, 1956
Mena de definicions pròpies dels anys 1980,<blockquote>"La geopolítica reflectix la combinatòria de factors geogràfics i polítics que determinen la condició d'un estat o d'una regió, així com subratllen la influència de la geografia damunt de la política" [trd.] Zbigniew Brzezinski, Game Plan, 1986.
Mena de definicions pròpies de començament de ,<blockquote>"En comptes de considerar la geopolítica com una pràctica neutral i objectiva, partim de la premisa que la geopolítica és tota sola una forma de geografia i política, que s'ha de contextualitzar i que es veu implicada en la reproducció social i permanent del poder i de l'economia política." [trd.] Gearóid Ó Tuathail, Rethinking Geopolitics, 1998
L'evolució d'aquestes definicions reflecteix l'ús que se n'ha fet durant la història. Parteix de considerar que existeixen races superiors (inicis de segle XX) amb dret a fer ús de la geopolítica per a annexionar-se territori aliè, a voler que la geopolítica pretenga explicar la política mitjançant la geografia (inicis de segle XXI) tot passant per reconèixer que és una disciplina imperialista ideada per a dur a terme projectes hegemonistes (mitjan de segle XX).
La definició ha estat i és tan problemàtica que hi ha encara autors, de tots sexes confosos, que pretenen diferenciar la geopolítica de la geografia política. La segona seria l'explicació de la política a través de la geografia mentre que la primera seria un ús imperialista de la geografia amb finalitats polítiques. Passa que amb el ròssec del temps l'una ha acabat essent l'abreujament de l'altra i, per tant, no fa cap mena de sentit dir que són dues coses diferents.
Per tot això, paga la pena fer-ne un recorregut etimològic.
Etimologia del mot El mot és força controvertit. Després de la Segona Guerra Mundial l'actual mètode és desacreditat perquè fou utilitzat pel nazisme per a generar la guerra. Abans no fora així, el terme se'ns aparix l'any 1679 de la mà de Gottfried Wilhelm Leibniz (1646-1716) que mira de traslladar simplement la noció de "geografia física" i "geografia civil", fins i tot “cosmopolítica” (hui, geografia humana), a una hipotètica Enciclopèdia que volia escriure, segons va deixar escrit en un manuscrit.
És a la Suècia del on el professor en ciències polítiques Rudolf Kjellén (1864-1922), en un article de premsa d'època, dona un sentit més actual al terme. El mot es popularitza i s'amplia amb el seu llibre Samtidens stormakter (Les grans potències del present)1."ciència de l'Estat com a organisme geogràfic o com a entitat dins l'espai, és a dir, l'Estat com a país, territori, domini o, més característicament, com a regne. En tant que ciència política, observa detalladament la unitat estatal i vol contribuir a la comprensió de la natura de l'Estat"
Rudolf Kjellén, 1905Sota Kjellén la geopolítica es torna una ciència que s'amoïna per la unitat territorial dels estats.
Així durant el la geopolítica pren forma de disciplina de les ciències socials que tracta de l'estat com a forma de vida, on la seua existència seguïx la línia del naixement, el desenvolupament i la desaparició o mort. Tenim una concepció organicista que compara l'administració que coneixem com a estat amb un òrgan viu de la naturalesa.
Després de les dues guerres mundials el terme és sinònim de guerra i té una connotació molt pejorativa. Alemanya va utilitzar la geopolítica per a fer-se amb territori aliè.
No és fins als anys 1970 que la geopolítica pren una altra forma i el terme canvia de significat. Es desnazifica d'alguna manera amb el propòsit de tornar-la un mètode que explique la política ajudant-se de la geografia. És a dir, ja no és la ciència que transforma la geografia segons el caprici humà, sinó el mètode que explica les relacions humanes dins un marc geogràfic donat.
___
¹El professor suec Rudolf Kjellén, cap al 1905, en un curs intitulat Les grans potències del present, fa servir geopolítica, terme que prengué de les teories del geògraf alemany Friedrich Ratzel (1844-1904), que és reconegut com l'iniciador de la teoria geopolítica amb obres com Antropogeographie i, sobretot, Politische Geographie, publicada el 1897.
La definició més consensuada Tècnicament geopolítica és un escurçament de geografia política. El mot es compon de dues partícules que provenen del grec. La primera, terra, traduïda del grec antic γῆ en llengua llatina per "geo". La segona, política, traduïda igualment del grec πολιτική i que traslladada al català dona "política". A partir d'aquesta composició la geopolítica estudiaria la política mitjançant la geografia.
Una definició més elaborada i també acceptada és la que tot seguit continua,La geopolítica és un mètode d'estudi que se servïx de la geografia per a entendre i tot seguit explicar els conflictes polítics de caràcter territorial que s'esdevenen al món.Malgrat això, no deixa de ser una definició francòfila atès que el món anglosaxó i germanòfon mantenen tot sovint una definició més determinista o organicista. Aquesta definició se'ns emergeix d'aquesta manera perquè a França hi ha hagut d'ençà de la Primera Guerra Mundial una reticència molt dura a acceptar la geopolítica, vulga ser la manera com vulga que s'haja presentat. Per als geògrafs i politòlegs francòfons la geopolítica no ha deixat mai de ser una "ciència nazi" [trd.]. Això explicaria que a França, principalment, s'hi haja fet sobretot geografia regional, segons que fa saber l'historiador francès Florian Louis.
Res de tot plegat treu que la geopolítica ha esdevingut a partir dels anys 1980 una forma més d'estudiar la política als països francòfons i ja no fa sentit d'excloure-la. Per tant, s'ha optat per una definició descriptiva de l'objecte que no pas del subjecte.
És clar que, com reconix Geraóid Ó Tuathail (1998), la geopolítica no és "neutral i objectiva" [trd.] i, per tant, per molt que se'n vulga fer un mètode, pot i continua essent utilitzada per a dreçar ambicions polítiques.
La pràctica abans del concepte Edat antiga En tant que activitat humana, la geopolítica s'ha practicat abans que n'apareguera el mot. Totes les societats, fins i tot les que no disposen d'estat, coneixen rivalitats de poder i conflictes territorials. Segons Alexandre Defay, el naixement de l'estat fa que "l'espai adquirisca una dimensió geopolítica permanentment" [trd.] de manera que "l'espai ja no solament és modelat per la diversitat mateixa de l'indret natural que el fa, sinó també pel poblament d'humans que hi exerceixen sobiranies estatals" [trd.]. Vist d'aquesta manera, l'espai és doncs "el teatre i lloc de juguesca de llurs rivalitats" [trd.],A. Defay, Op cit p. 4 la qual cosa permet entendre que la geopolítica haja estat practicada de sempre malgrat que no en tinguera encara nom.
L'antiga mar Mediterrània