La Universitat de La Laguna (castellà: Universidad de La Laguna, ULL) és una universitat pública situada a la ciutat de San Cristóbal de La Laguna, a Tenerife (Illes Canàries). La Universitat va ser creada amb el mateix decret que va dividir Canàries en dues províncies en 1927 i reorganitzada en 1989, cosa que va suposar la creació de la Universitat de Las Palmas de Gran Canaria. Tanmateix la història de les institucions universitàries a la ciutat de San Cristóbal de la Laguna es remunta a 1701, i, per tant, és aquesta la primera ciutat de l'Arxipèlag Canari en comptar amb una universitat, i n'és la seva continuadora l'actual Universitat de La Laguna, que actualment té més de 23.000 alumnes. http://www.ull.es/view/institucional/ull/La_Institucion/es
L'any 2015 la Universitat de la Laguna va entrar en el ranking de les 500 millors universitats del món realitzat per l'Institut d'Educació de Xangai (Xina), i d'aquesta manera és l'única entre les dues universitats públiques canàries a entrar en aquest ranking.Las 15 universidades españolas que están entre las mejores 500 del mundo A més, el ranking de Leiden, elaborat pel Centre d'Estudis de Ciència i Tecnologia de la Universitat de Leiden (Països Baixos), ha situat a la Universitat de La Laguna com la primera universitat espanyola en col·laboració científica.Un ránking sitúa a la ULL como la primera universidad española en colaboración científica Per la seva banda, el 2016 la Universitat de La Laguna va ser reconeguda com la segona millor universitat d'Espanya en Humanitats, segons una enquesta de la Fundación Everis.La Universidad de La Laguna, segunda mejor universidad española en Humanidades
La institució es troba actualment dividida en sis campus universitaris: Central, Anchieta, Guajara, Ofra, Santa Cruz i Campus del Sud, a part dels edificis del rectorat, els vicerectorats, el Col·legi Major San Agustín, el Col·legi Major Santa María, el Col·legi Major San Fernando i la Residència Universitària Parque Las Islas. Reparteix les seves dependències a les ciutats de San Cristóbal de la Laguna i Santa Cruz de Tenerife. A més, la seva activitat d'extensió universitària inclou programes d'estudis com la Universitat ambiental de La Palma, la Universitat d'estiu de Lanzarote, la Universitat d'estiu de La Gomera, la Universitat d'estiu d'Adeje, les Aules del mar d'El Hierro, i altres cursos d'extensió universitària, en certs municipis de Tenerife i d'altres illes.
Història Antecedents Universitat de San Agustín Els orígens de l'activitat universitària en Canàries es remunten a juny de l'any 1701, quan els religiosos agustins van obtenir butlla del papa Climent XI per la qual els estudiants del convent agustí de l'Espíritu Santo de la Laguna podien obtenir els graus en Arts, Filosofia i Teologia Escolàstica i Moral, i ser promoguts al doctorat i magisteri sense necessitat d'acudir a altres universitats.Documentos para la Historia de la ULL MEdULL, Museo de la Educación de la Universidad de La Laguna Perquè les decisions del papa tinguessin vigència en l'Espanya d'aquelles dates, era necessària l'autorització de la Corona, mitjançant el que es denominava passis regi. L'oposició dels altres ordes religiosos, principalment dels dominics, tant de la Laguna com de Las Palmas, van aconseguir frenar la passada de la butlla fins a 1742, data en la qual va obtenir l'aprovació de Felip V. Poc temps després, al març de 1744, el papa Benet XIV confirmava la butlla del seu antecessor, ampliant-la a les facultats de Dret (canònic i civil), i Medicina. Per aquesta nova butlla es creava una universitat completa, semblant a la que pocs anys abans havia autoritzat el papa Innocenci XIII en el convent dominic de San Juan de Letrán de l'Havana, com expressament assenyalava la mateixa butlla de Benet XIV. D'aquesta forma els estudiants del convent de San Agustín de la Laguna, amb independència de la seva pertinença o no a l'orde agustina, i previ examen realitzat en el convent davant quatre doctors o llicenciats de la facultat corresponent, podien rebre els graus de batxiller, llicenciat, doctor i mestre amb els mateixos drets, llibertats, exempcions i privilegis que els de qualsevol altrauniversitat. Aquesta última butlla va obtenir la passada al juny d'aquest 1744.
Encara que a la pàgina institucional de la Universitat de la Llacuna es diu que la Universitat de San Agustín mai va arribar a funcionar, les seves portes van romandre obertes des de novembre de 1744 fins a desembre de 1747, data en la qual va ser suprimida (Rodríguez Moure (1933: 28), Escobedo (1928: 15) i Viera y Clavijo (1783, Lib. XVIII, § XXXIX), entre altres) per ordre de Ferran VI.
Per altra banda, la Universitat de San Agustínva ser el primer centre a Canàries on es va impartir Filosofia, Teologia, Lleis i Medicina.
Universitat Literària de San Fernando miniatura|Portal de la Casa dels Jesuïtes, primera seu de la Universitat de Sant Fernando. Avui és la seu de la Reial Societat Econòmica d'Amics del País de Tenerife. miniatura|Don Cristóbal Bencomo y Rodríguez. Confessor del Rei Ferran VII d'Espanya i Arquebisbe titular de Heraclea. Va ser el gran impulsor de la creació de la Universitat Literària de Sant Fernando i de la Diòcesi de Sant Cristóbal de La Laguna.
L¡11 de març de 1792 un reial decret de Carles IV va ordenar la creació a La Laguna, la llavors capital de l'illa de Tenerife i de Canàries, d'una universitat literària, destinant per a això diverses quantitats anuals, procedents de la mitra episcopal, dels propis de Tenerife, de la Palma i de Gran Canària, així com el producte de tots els béns i rendes de l'antic col·legi de jesuïtes de Las Palmas.
Tanmateix, la poca diligència del bisbe Tavira per establir el pla d'estudis (Rumeu de Armas, 1992) i les disputes entre les diferents autoritats de la Laguna i de Las Palmas van impedir el seu establiment efectiu.La situació podria resumir-se d'aquesta manera: en 1790 havia sol·licitat l'ajuntament de Las Palmas que en el Seminari s'hi erigís una universitat. Coneguda aquesta circumstància, va sol·licitar el propi l'ajuntament de la Llacuna. Demanats informes al bisbe Tavira, aquest va assenyalar la necessitat de l'establiment de la Universitat, però no es va decantar per cap de les dues seus. La influència d'alguns laguneros en la cort de Carles IV va portar al fet que finalment La Laguna fos escollida com a seu de la universitat per la RO assenyalada d'11 de març de 1792, que va obtenir la butlla del papa Pius VI en 25 de maig d'aquest any. Un any es va demorar el passis regi de la butlla. A la fi d'octubre de 1793, es van remetre els documents al bisbe Tavira, que no va resoldre gairebé gens fins a la seva marxa de la diòcesi en 1796. Ferran VII va tractar de resoldre les rivalitats interinsulars, i recordant sintèticament els avatars des de la inicial butlla de Climent XI en 1701 i de la fundació del seu pare en 1792, va dictar en 1816 un nou reial decret pel qual va resoldre «establir a la Ciutat de San Cristóbal de la Laguna una Universitat amb els mateixos privilegis, exempcions i prerrogatives que gaudeixen les altres d'aquests Regnes, i que aquesta Universitat es denomini Universitat de San Fernando». En aquest fet, va tenir un paper destacat el prevere vulgar Cristóbal Bencomo y Rodríguez, qui va ser de fet confessor del rei Ferran VIIObispos canarios. Página web oficial de la Diócesis de Canarias i Arquebisbe titular d'Heraclea. Bencomo també va contribuir a obtenir el suport del Rei per a la successiva creació de la Diòcesi de Sant Cristóbal de La Laguna per part del papa Pius VII, diòcesi que avui engloba les illes occidentals de les Canàries.
En el reial decret s'insistia a dotar a la universitat amb les mateixes rendes assenyalades en 1792 i destinant per a les seves dependències la que havia estat casa col·legi de la Companyia de Jesús de la Llacuna, que quan la institució acadèmica va obrir les portes el 12 de gener de 1817 va deixar d'albergar l'escola de primeres lletres per convertir-se a la seu de la Universitat Literària de San Fernando.
Actualment, per iniciativa de l'Associació d'Antics Alumnes i Amics de la Universitat de la Laguna i de l'ajuntament de la Llacuna, se celebra tots els 11 de març un acte commemoratiu de la fundació de la universitat, a la qual també hi assisteix el rector.
El 14 d'octubre de 1824, la real ordre establint el Pla literari d'estudis i arranjament general de les Universitats del Regne (conegut com a Pla Calomarde) establia en l'article 2n quines eren les universitats que havien de romandre amb la inaugurada restauració absolutista: Subsistiran en la Península les Universitats següents: Salamanca, Valladolid, Alcalá, València, Cervera, Santiago, Saragossa, Osca, Sevilla, Granada i Oviedo. A les illes adjacents queda la de Mallorca, i s'establirà una altra a Canàries. Això indicava que el ministre de Gracia i Justícia, de qui llavors depenia la instrucció pública, desconeixia que a San Cristóbal de la Laguna existia una universitat, com va puntualitzar algun temps després Antonio Gil de Zárate, director general d'Instrucció Pública que en 1845 va convertir a la universitat en institut: "Va oblidar l'autor del pla que ja existien en aquella època aquestes dues universitats; la de Mallorca bastant antiga, i la de Canàries de creació recent, com es veurà després en la ressenya històrica" (Gil de Zárate, 1855, II, 167).El que per ventura sabia Calomarde i ignorava Gil de Zárate és que a resultes de la caiguda del règim constitucional els comissionats regis per a la Universitat, Pedro Bencomo i Alonso de Nava Grimón, havien decretat al desembre de 1823 tancar interinament la Universitat en tant no arribessin ordres de la Cort sobre què fer.(Gil de Zárate, 1855, II, 252)
El centre va ser suprimit i tancat en 1829, restablint-se novament en 1834, fins que en 1845 es va suprimir definitivament amb la publicació del Pla General d'Estudis, conegut com a Pla Pidal que en el seu article 67 reduïa a 10 les universitats espanyoles al mateix temps que disposava que "les de Canàries, Osca i Toledo es convertiran en instituts de segon ensenyament". D'aquesta manera l'Institut de Canàries va heretar les rendes i les instal·lacions per passar a dependre de la Universitat de Sevilla.
Universitat de la Laguna, creació del districte universitari i construcció de l'Edifici Central La Universitat de la Laguna (San Cristóbal) va obrir de nou les seves portes, com a universitat independent de la de Sevilla, en 1927, d'acord amb el decret abans esmentat, encara que des de 1913 existia en l'Institut de Canàries una secció d'estudis universitaris en la qual s'impartia el primer curs de Filosofia i Lletres i els Cursos preparatoris per a l'ingrés en les facultats de Medicina, Farmàcia i Dret, ensenyaments que després es continuaven a la Universitat de Sevilla, de qui depenien l'Institut i la secció. miniatura|esquerra|Drago situat a un lateral de l'Edifici Central. Va ser plantat poc després de la inauguració de l'edifici en 1953.
El Reial decret de 21 de setembre de 1927, creava les facultats de Químiques i Dret, al mateix temps que una escola de mestres en La Laguna i una altra a Las Palmas, que ja havien existit amb anterioritat des de mitjan però havien quedat subsumides en l'Institut des de 1902. També es creava, annex a la universitat, un col·legi politècnic per a estudis de capatassos de mines, perits agrònoms i de muntanyes i classes preparatòries per a l'ingrés en els cossos de correus, telègrafs i aparelladors.