miniatura|Kfir C.10 de la Força Aèria de l'Equador. miniatura|Tres avions de la FAE en formació un IAI Kfir, a dalt, i un Dassault Mirage F1, a baix, segueixen a Jaguar. La Força Aèria Equatoriana (FAE) és juntament amb l'Exèrcit de l'Equador i l'Armada equatoriana, una de les tres branques de les Forces Armades Equatorianes. La història de l'aviació militar equatoriana va ser iniciada oficialment el 27 d'octubre de 1920 amb la creació de la primera escola d'aviació militar, posteriorment i després d'una trajectòria accidentada, va aconseguir un desenvolupament institucional notable, i ha estat una de les forces aèries llatinoamericanes que han participat en conflictes internacionals contra Perú durant els anys 1981 i 1995.
La FAE, igual que les altres branques de les Forces armades compleix a més del seu rol militar, una funció constitucionalment reconeguda de desenvolupament econòmic a través d'una incipient indústria aeronàutica amb DIAF, participació en l'aviació comercial amb l'empresa TAME i altres empreses relacionades, ofereix també serveis educatius de nivell primari i mitjà amb unitats educatives experimentals i educació superior amb el ITSA, finalment duu a terme una reconeguda labor d'ajuda i benestar social amb els programes Ales per a la integració, Ales per a la salut i Ales per a l'alegria.
Missió i visió D'acord amb la Constitució de l'Equador, les Forces Armades tenen la funció de defensar la sobirania i integritat territorial. A més poden participar en activitats econòmiques sempre que la seva fi estigui relacionada amb la defensa nacional i ajudin al desenvolupament nacional.
Breu història Però seria molts anys més tard, el 6 de novembre de 1912, quan arribaria el primer avió al país, es va tractar d'un Farman amb motor de 50 CV de potència, pertanyent al xilè Eduardo Molina Lawin, aquest aeroplano va realitzar diversos vols d'exhibició en Guayaquil, desenganxant des del Jockey Club. En ser convidat a prendre part en un d'aquests primerencs vols, el Major Julio I. Jáuregui, Cap Militar de Guayaquil, es va convertir en el primer equatorià a volar amb avió.
En 1911 el Club Guayas de Tiro y Aviación, amb la intenció de recolzar l'activitat aèria al país, es va proposar preparar al primer pilot equatorià, i va ser seleccionat el jove Cosme Rennella Barbatto, soci fundador del club i destacat esportista, per ingressar a l'Escola d'Aviació de la Societat Chiribiri & C., de Mirafiori (Torí), Itàlia on es va llicenciar de pilot el 28 d'agost de 1912. Posteriorment Rennella, patrocinat per l'esmentada organització, va transportar a l'Equador el primer avió de propietat nacional, un monoplà del tipus Chiribiri 5, amb motor de 50 cavalls i el 8 d'octubre de 1913 en el Jockey Club de Guayaquil, es va realitzar la cerimònia de bateig d'aquest avió amb el nom de Pàtria Nº1 i va realitzar vols de prova davant l'entusiasme de la multitud congregada, però aquesta iniciativa privada no va aconseguir suport oficial i poc després Rennella s'absentaria del país per més de 10 anys, recorrent diversos països del continent impulsant l'aviació i participant en la Primera Guerra Mundial. Un altre precursor de l'aviació equatoriana va ser Pedro Traversari Infante, oficial de l'exèrcit, que va obtenir el seu títol d'aviador militar a Xile el 16 d'agost de 1917 realitzant vols de demostració en Guayaquil al juny de 1919 i juny de 1920.
L'impuls definitiu per a la institucionalització de l'aviació militar va ocórrer quan el periodista guayaquileny José Abel Castillo, director i propietari del Diari El Telégrafo va adquirir un Hanriot HD.1 al que va batejar com a Telégrafo I, que al comandament del pilot italià Elia Liut va realitzar el seu primer vol en Guayaquil el 8 d'agost de 1920, el coronel Francisco Gómez de la Torre, Cap de la Zona Militar de Guayaquil, després de presenciar el vol, va enviar al President de la República i al Cap de l'Estat Major, un telegrama en el qual va destacar l'enorme importància que tenia l'aviació i la necessitat de suport a aquesta activitat, poc temps després, el president José Luis Tamayo va aconseguir que el Congrés Nacional emeti un decret amb data 27 d'octubre de 1920, autoritzant l'establiment de l'escola militar d'aviació, sent aquesta data la que es considera com a gènesi de la FAE. Durant la dècada de 1920 i la dècada de 1930 l'aviació militar equatoriana com a unitat subordinada a l'exèrcit va estar orientada bàsicament per pilots i consellers militars italians a través de convenis oficials entre Equador i Itàlia. No obstant això freqüentment l'aviació va estar mancar de recursos i equips, demorant el desenvolupament de l'arma aèria a Equador.
Durant la guerra peruano-equatoriana al juliol i agost de 1941 l'aviació militar equatoriana solament comptava amb pocs avions d'entrenament i observació desarmats, mentre que la força adversària va comptar amb desenes d'avions de tota classe. Posteriorment a aquest conflicte durant els anys de la Segona Guerra Mundial l'aviació militar equatoriana es va consolidar definitivament amb el suport d'una missió militar dels Estats Units, país que va destacar dues bases aèries en territori equatorià per a la defensa del Canal de Panamà.
El 31 de desembre de 1943 oficialment es va reconèixer a l'aviació militar com una branca independent de l'exèrcit tenint com a primer comandant al Major d'Aviació Burnester Tobar Albruja.
Principals fites El 27 d'octubre de 1920, el recentment electe President de la República de l'Equador, el Dr. José Luis Tamayo, va aconseguir que el Congrés Nacional emetés un decret autoritzant la formació de dues escoles d'aviació, a Quito i Guayaquil. El 2 de juny de 1924 s'inicia l'II curs d'aviació a l'Escola d'Aviació El Còndor. Entre octubre de 1926 i octubre de 1927 un grup de set oficials equatorians rep instrucció en la Scuola di Aviazione Gabardini en Cámeri, Itàlia. Tres moren en diferents incidents, quatre tornen a Equador graduats. El 21 de novembre de 1927, la Secció Aviació, adscrita a la Zona Militar, passa a cridar-se Departament d'Aviació, dependent del Ministeri de Guerra, Marina i Aviació. El 10 de maig de 1929 l'Assemblea Nacional autoritza a l'executiu la construcció d'un aeròdrom en Guayaquil, i per a cap d'any, es va disposar traslladar l'Escola d'Aviació de Durán a un nou aeròdrom en Latacunga. L'1 de gener de 1932 es va inaugurar el Servei de Correu Aeri Militar en la ruta Latacunga-Quito-Otavalo-Ibarra i Tulcán. El 22 de juliol de 1932, a bord d'un avió Ryan B.5, anomenat Equador I, es realitza el primer vol de circumval·lació a la República. El 3 de juliol de 1935 es va crear l'Escola Militar d'Aviació a la ciutat de Guayaquil, comptant amb vuit avions i un instructor de vol nord-americà. L'1 de gener de 1936 es canvia la denominació de l'aviació militar de Departament d'Aviació, pel de Inspectoría d'Aviació, adscrita al Comando Superior de l'Exèrcit. Al maig de 1937 a dalt una nova missió militar italiana amb vuit biplanos Alfa Romeo I.M.A. m. Ro.37, biplazas de reconeixement i assalt. En 1940 se signa un acord amb els EUA per a l'establiment de bases aèries a l'Illa Baltra, Galápagos i Salines, a més de l'arribo d'una missió aèria dels EUA per a entrenar als pilots equatorians. Al juliol de 1941 durant la invasió peruana a l'Equador l'aviació militar comptava amb tres avions Curtiss-Wright Sparrow, amb els quals va realitzar algunes missions de reconeixement. El 30 de gener de 1942 el Capità Bayardo Tobar és nomenat Cap de la Inspectoría d'Aviació de l'Exèrcit Equatorià i l'Escola Militar d'Aviació es trasllada a Salines. El 31 de desembre de 1943, mitjançant decret executiu es transforma la Inspectoría d'Aviació de l'Exèrcit a Comandància General d'Aeronàutica. Amb aquest decret neix la Força Aèria Equatoriana i el Major Bayardo Tobar, passa a ser el Primer Comandant. El 19 de juliol de 1947 la FAE rep 12 Republic P-47 Thunderbolt Thunderbolt formant-se el primer esquadró de combat. Al desembre de 1954 l'Equador ingressa a l'era de la Propulsió a reacció amb l'adquisició de l'els Gloster Meteor FR.9. Posteriorment, el 29 de juny de 1955 arribaria l'avió Canberra MK.6, els F-80 i els T-33. El 28 d'agost de 1955 s'inicia la construcció de la Base Aèria Taura. L'11 de novembre de 1956 arriben els 4 primers entrenadors Lockheed T-33. El gener de 1958 arriben els primers Lockheed F-80C Shooting Star a Taura, a mitjan anys s'explicava en inventari amb els següents avions de combat: dotze caces Gloster-Meteor FR.9, sis bombarders mitjans Canberra Mk.6, quatre entrenadors Lockheed T-33A i divuit cazabombarderos Lockheed F-80C. El 4 de desembre de 1962 s'inicien les operacions de la Cia. de Transports TAME. El 29 de novembre de 1968, un C-47 de la FAE, en un vol logístic Quito-Salines, sofreix una emergència en apagar-se els seus dos motors. Els pilots Cap. Cessar Egas i Tnte. Gal Molina Hidalgo realitzen un aterratge d'emergència en les faldilles del Pichincha, prop de la població de Lloa. L'avió es va partir en dos, sobrevivint deu persones, morint solament els seus pilots. Ha estat en únic accident en serralada amb supervivents fins al dia d'avui a Equador. A l'octubre de 1972 arriben els primers MK.89. El 14 de gener de 1977 s'incorpora el primer Esquadró de Combat Supersònic SEPECATJaguar DE de fabricació anglo-francesa. El 24 d'octubre de 1978 s'inaugura la Base Aèria Eloy Alfaro en Manta. El 26 de juny de 1979 vola per primera vegada a la Base Aèria Taura un Dassault Mirage F1. El 28 de gener de 1981, durant el conflicte de Paquisha, dos A-37B de la FAE entren en combat aeri Dogfight amb dos A-37B de la FAP, sent la primera acció de combat internacional d'avions de la FAE. El 26 d'abril de 1982, s'incorporen 12 unitats de caça i interdicció IAI Kfir i dues unitats d'entrenament IAI Kfir de fabricació israeliana comprats a IAI (Israel Aircraft Industries)Aviones de guerra, Planeta de Agostini, Madrid, octubre de 1987, tomo 1 El 10 de febrer de 1995, durant la Guerra del Cenepa es van derrocar dues aeronaus peruanes, un Sujói SU-22 "Fitter" i un A-37B, per 2 avions Mirage F.1 tripulats pel Major Raúl Banderas i Capità Carlos Uscátegui, segons altres fonts la causa va ser el foc antiaeri equatorià.Diario El Universo de Guayaquil - Ecuador, año 74, Nº 149, Página 1 - Comunicado oficial FFAA Ecuador - Sábado 11 de febrero de 1995
La FAE en combat Des del seu origen la FAE ha participat en diversos conflictes internacionals i conflictes polítics-militars d'ordre intern.
Conflictes internacionals La FAE va intervenir en els conflictes armats entre Equador i Perú des de 1941 a 1995:
Guerra peruano-equatoriana