miniatura|La República de Macedònia (en vermell) i la Macedònia grega (en verd). La disputa sobre el nom de Macedònia és un conflicte entre Grècia i l'anteriorment coneguda com a Antiga República Iugoslava de Macedònia causat pel desacord entre les dues nacions per l'ús del terme Macedònia. El govern grec s'oposa a l'ús d'aquesta denominació per part del govern macedoni a causa de l'ambigüitat que aquest terme crea entre la República de Macedònia i la regió grega de Macedònia. El govern grec també s'oposa a l'ús del terme macedoni sense l'especificitat entre el poble macedoni i l'idioma. Aquesta disputa es va intensificar al punt de requerir mediació internacional per part de l'Organització de les Nacions Unides.
Freqüentment s'usava la referència provisional «Antiga República Iugoslava de Macedònia» (ARYM per les seves sigles en espanyol, FYROM per les sigles en anglès de Former Yugoslav Republic of Macedònia) per part d'aquells països que no reconeixien el nom constitucional República de Macedònia. Malgrat això, l'Assemblea General de les Nacions Unides acceptaria qualsevol conclusió que acabés amb la disputa entre tots dos països. El debat causat per les postures d'ambdues nacions va involucrar la participació de polítics, acadèmics i mitjans de comunicació.Danforth p.28
Al llarg del temps, es van intentar una sèrie de negociacions per a la resolució de la disputa, incloent-hi la cimera de l'OTAN de 2008 a Bucarest. No obstant això, aquests intents de resoldre la contesa van fracassar i van impedir l'ingrés de Macedònia a l'OTAN a causa d'objeccions per part de Grècia. Després d'anys de conflicte, els dos països van arribar a l'acord de canviar el nom de l'Antiga República Iugoslava de Macedònia pel de Macedònia del Nord.
Antecedents històrics El territori actual de la República de Macedònia va formar part de l'antiga regió otomana de Rumèlia, la mateixa que es corresponia amb les antigues províncies romanes i romanes d'Orient de Macedònia i Tracia.Kentriotis p.87 El 2 d'agost de 1903, un grup armat d'origen búlgar conegut com l'Organització Interna Revolucionària de Macedònia (OIRM) va dirigir la Revolta de Ilinden amb el propòsit d'aconseguir la independència de Macedònia de l'Imperi Otomà.Klemenčič p.64 El fracàs d'aquesta revolta va donar lloc a dues postures dins de la OIRM: la primera donava suport a la possibilitat d'aconseguir la independència de Macedònia o bé una possible unificació d'una federació balcànica liderada pel revolucionari independentista Iane Sandanski, mentre que la segona postura donava suport a la inclusió del territori macedoni a Bulgària.Hacısalihoğlu pp.114-116 miniatura|Mapa de les províncies del Regne de Iugoslàvia entre 1929 i 1941. Vegeu la província de Vardar (Vardar Banovina) al sud. Després de la infructuosa revolta de Ilinden, els moviments revolucionaris van cessar però van atorgar suport a les milícies gregues, sèrbies i búlgares que lluitaven en contra de l'exèrcit otomà al territori macedoni. Aquests constants combats van ser la causa de la Primera Guerra dels Balcans. En culminar aquesta guerra al maig de 1913, els territoris macedonis van ser ocupats per Bulgària segons l'acordat en el Tractat de Londres de 1913; però al cap de poc va començar la Segona Guerra dels Balcans, que va finalitzar amb la derrota de Bulgària. Com a resultat d'aquest conflicte armat, els territoris macedonis van passar a formar part de Sèrbia, Grècia i Albània segons establí el Tractat de Bucarest. El setembre del 1914 es va iniciar la Primera Guerra Mundial i Bulgària es va alinear amb les Potències Centrals. En el transcurs del conflicte, Bulgària va envair i va derrotar a Sèrbia a Salónica conquerint de nou els territoris macedonis fins a 1918, data en la qual va acabar la guerra. Bulgària a l'any següent va signar el Tractat de Neuilly-sud-Seine, on va cedir alguns dels seus territoris a Macedònia al recentment fundat Regne dels Serbis, Croats i Eslovens.
El Regne dels Serbis, Croats i Eslovens en 1929 va canviar el seu nom a Regne de Iugoslàvia i va reformar la seva divisió administrativa en banovinas (províncies). Una d'elles va ser una província anomenada Vardar Banovina, que ocupava els territoris de l'actual República de Macedònia, el sud de Sèrbia i el sud-est de Kosovo.Ramet p.81 El Regne de Iugoslàvia va deixar d'existir el 17 d'abril de 1941 en els començaments de la Segona Guerra Mundial quan les tropes alemanyes van prendre BelgradIbíd., p.111 i posteriorment, el territori de la República de Macedònia va ser inclòs en les extensions territorials de Bulgària.Ibíd., p.139 En 1941, va començar la Guerra d'Alliberament de Macedònia amb la intenció d'alliberar a Macedònia de l'ocupació de l'Eix.Shea p.177 Aquesta lluita va ser lliurada per partisans de l'Exèrcit Macedoni d'Alliberament Nacional fins a 1944. El 2 d'agost de 1944, l'Assemblea Antifeixista per a l'Alliberament Nacional de Macedònia va establir la República Popular de Macedònia com a part de l'estructura administrativa de Iugoslàvia.Kentrotis pp.91-93
El 1946, el govern iugoslau va manifestar la seva intenció d'unificar la Macedònia del Pirin (Bulgària) dins de la República Popular de Macedònia. El govern búlgar va acceptar la proposta al principi, ja que Iugoslàvia i la Unió Soviètica van prometre donar suport a una reclamació territorial de Bulgària a les costes del mar Egeu. En 1948, Tito va trencar les relacions diplomàtiques amb la Unió Soviètica, motiu pel qual la Lliga de Comunistes de Iugoslàvia va ser expulsada del Kominform. Aquest acte va causar que la proposta per a la unificació de Macedònia no prosperés a causa del distanciament de Bulgària cap a Iugoslàvia.
A la dècada de 1950, una de les principals polítiques de Tito va estar orientada a la consolidació de la identitat de la nació macedònia. No obstant això, Bulgària i Grècia refutaren qualsevol proposta referent a l'existència d'una nació macedònia separada. Les controvèrsies sobre el nom del país van començar perquè Grècia creia que es tractava d'una reclamació territorial a les costes de la regió grega de Macedònia.
Des de la creació de la República Popular de Macedònia (denominada República Socialista de Macedònia després de 1963), el govern local en Skopie va promoure una campanya per al reconeixement internacional d'una nació macedònia. Per això, els historiadors de la zona van començar a qüestionar l'origen grec dels antics macedonis, aconseguint d'aquesta forma indecisió sobre la presència cultural grega, sèrbia i búlgara a Macedònia. Aquest argument va ser desmentit després dels descobriments de les excavacions en Vergina durant la dècada de 1970 i 1980; que van demostrar que els antics macedonis parlaven grec.Kentrotis p.95
A partir de la independència per part de la República Socialista de Macedònia de Iugoslàvia en 1991, van començar les disputes d'aquest primer pel seu reconeixement internacional segons el seu nom constitucional.
Desenvolupament de la disputa Començament de la disputa Després de la independència de la República de Macedònia en 1991, es va retardar constantment el seu ingrés en l'Organització de les Nacions Unides i en la Comunitat Econòmica Europea (CEE) per l'oposició de Grècia. La CEE durant el Comitè d'Arbitratge de Badinter va declarar que la República de Macedònia satisfeia les condicions per al seu reconeixement internacional, encara que el govern grec va declarar la seva disconformitat respecte a aquesta declaració per les seves diferències amb el govern macedoni pel nom del país, la seva constitució i la seva bandera a causa de l'ús del símbol del Sol de Vergina o estel argéada, un símbol propi de la històrica regió grega de Macedònia.Hamilakis p.131Cowen p.191
En un intent d'invalidar la decisió del reconeixement internacional de la República de Macedònia, el govern grec va intentar persuadir de manera infructuosa a la CEE perquè aprovés un decret de reconeixement però amb la condició de vetar-ho, si sostenia «una posició hostil cap a Grècia mitjançant l'ús de propaganda i d'una denominació que impliqui reclamacions territorials».Veremis p.316
Els més importants partits polítics de Grècia van acordar el 13 d'abril de 1992 que la paraula «Macedònia» no podria usar-se en el nom del nou país.Couloumbis pp.146-147 La diàspora grega als Estats Units també va donar suport a la decisió del govern grec per mitjà d'anuncis en les edicions del The New York Times entre el 26 d'abril i el 10 de maig de 1992 que exhortaven al president George Bush a «no ignorar les inquietuds del poble grec reconeixent a la República de Skopie com Macedònia».Shea pp.185-186 El Consell Europeu en 1992 per tant va expressar la disposició de «reconèixer a l'Antiga República Iugoslava de Macedònia i les seves fronteres... sota un nom que no inclogués el terme "Macedònia"».
Les objeccions gregues van retardar d'igual manera el reconeixement internacional de la República de Macedònia. Aquest país va intentar ingressar a l'ONU el 30 de juliol de 1992, però només uns pocs països com Bulgària i Turquia havien reconegut el seu nom constitucional abans de la seva admissió a l'ONU en 1993.Jeffries p.54 L'esclat a la regió de la guerra de Bòsnia, ocorreguda a Bòsnia i Hercegovina i Croàcia, va obligar a la comunitat internacional a accelerar l'estabilització de Macedònia. El conflicte va motivar l'enviament de la missió de pau per part de la Força de Protecció de les Nacions Unides al desembre de 1992 per controlar possibles violacions de les fronteres per part de Sèrbia.Pachón p.552
Negociacions inicials El 1992, el Fons Monetari Internacional, el Banc Mundial i els participants de la Conferència Internacional sobre l'Antiga Iugoslàvia van adoptar l'apel·latiu de la «Antiga República Iugoslava de Macedònia» per debatre i acordar tractes amb aquest país. Així mateix, França, Espanya i el Regne Unit van proposar l'ús d'aquesta accepció per a l'autorització del seu ingrés a l'ONU. El Secretari General de les Nacions Unides va comunicar aquesta proposta de nom el gener de 1993, però va ser rebutjada immediatament pel ministre de Relacions Exteriors de Grècia, Michael Papacostaninou, qui va argumentar que:
El president de la República de Macedònia Kiro Gligorov va comunicar el seu desacord en l'ús de la denominació proposada per l'ONU al President del Consell de Seguretat de Nacions Unides:
També han existit pretensions territorials per part d'alguns nacionalistes serbis, els qui usen l'apel·latiu «Sèrbia del Sud» en referència a l'annexió del territori macedoni en 1913 per Sèrbia.Allcock p.807
El suport que va rebre Grècia al principi dels seus aliats de l'OTAN i la Comunitat Econòmica Europea va disminuir a causa de certes tendències de línia dura presents al govern grec i pel desconeixement absolut de les sancions imposades al president iugoslau Slobodan Milošević. Les tensions dins de la CEE van ser exposades pel ministre de relacions exteriors danès, Uffe Ellemann-Jensen, qui va descriure la postura dels representants grecs al Parlament Europeu com a «ridícula» i va expressar que «el Consell de Seguretat i molts dels membres de la Comunitat [la Comunitat Econòmica Europea] donaran suport al reconeixement de Macedònia».Gallagher p. 7-8 El primer ministre grec Constantinos Mitsotakis va ser molt més flexible en els seus plantejaments que alguns polítics del partit Nova Democràcia.Veremis p.316
El 7 d'abril de 1993, el Consell de Seguretat de l'ONU va admetre finalment la filiació de la República de Macedònia mitjançant la Resolució 817. En l'Assemblea General de les Nacions Unides es va proposar la següent recomanació:
Finalment, la sol·licitud va ser acceptada el 8 d'abril de 1993 per l'Assemblea General per mitjà de la Resolució 225.«Admission of the former Yugoslav Republic of Macedonia to membership in the United Nations». Aquest dia, la República de Macedònia es va convertir en el membre nº181 ingressat a l'ONU.Jeffries p.54