Francesc d'Assís Argemí i Casamada (Badalona, 16 d'octubre del 1822 - Vinaròs, 13 de gener del 1887) fou mestre de capella, organista, violinista i compositor català.
Biografia El 1829, a l'edat de set anys, ingressà com a escolà al monestir de Sant Jeroni de la Murtra (Badalona),GRAN ENCICLOPEDIA DE LA MÚSICA CATALANA. Gran Enciclopèdia de la Música Catalana. Fundació Enciclopèdia Catalana, 1999, vol. 1, . on el seu oncle Pere Casamada era prior. Allà començà a estudiar música (orgue i contrapunt) sota la guia del pare Pau Marsal.
Arran dels successos polítics i de la crema de convents esdevinguda l'any 1835, el monestir fou desamortitzat, i Argemí hagué d'abandonar Sant Jeroni de la Murtra. Es traslladà a la capella de Santa Maria del Pi, a Barcelona, on continuà els seus estudis de composició, orgue i violí.SOBRINO, Ramón. «Argemí [Arguemí] Casamada, Francisco de Asís», Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana. Madrid: SGAE, 1999-2002, vol. 1, p. 633. A més, participà com a músic en diverses bandes i orquestres tocant el cornetí. El 1844 guanyà l'oposició a la mestria de Martorell de Llobregat, on exercí com a organista fins al 1852. Aquell any es traslladà a Vinaròs, on fou nomenat mestre de capella i organista, càrrecs que implicaven també la direcció de la banda municipal i la docència musical, com era habitual en terres valencianes. Hi romangué fins al 1856, i durant aquest període compongué música eclesiàstica, obres ballables i peces per a banda.
El 1862, mentre exercia com a mestre de capella i organista a Alcalà de Xivert, Jeroni Parera, organista titular de l'església de l'Assumpció de Vinaròs, proposà permutar la seva plaça amb la d'Argemí per motius de salut. El contracte es formalitzà definitivament el 12 d'abril i, per aquest, Argemí assumí les tasques d'organista de l'església, formador gratuït de músics per a la capella i la banda municipal, i professor de l'Escola Municipal de Música de Vinaròs. Romangué en el càrrec de mestre de capella i organista fins a la seva mort.ROMEU, J. «Maestros organistas (1853-1862) I.», Vinaroz. Semanario de divulgación e información local. 13-11-1976, Any XVIII, no. 1.025, p. 4.
ROMEU, J. «Maestros organistas (1853-1862) II.», Vinaroz. Semanario de divulgación e información local. 20-11-1976, Any XVIII, no. 1.026, p. 2.
ROMEU, J. «Maestros organistas (1853-1862) III.», Vinaroz. Semanario de divulgación e información local. 08-01-1977, Any XIX, no. 1.033, p. 3.
La vocació artística i musical d'Argemí continuà en les generacions següents de la seva família. El seu fill, Francesc Argemí Poy destacà com a artista, dramaturg i poeta, mentre que el seu net, Francesc d'Assís Argemí Mustich es dedicà a la pedagogia i la música, seguint la tradició del seu avi.
Obra Argemí fou autor de Misses, Misereres, Salms, simfonies, peces de ball i música de bandaELIAS DE MOLINS, Antonio. «Argemí Casamada (D. Francisco).», Diccionario biográfico y bibliográfico de escritores y artistas catalanes del siglo XIX. Barcelona: Imprenta de Fidel Giró; Imprenta de Calzada, 1889-1895, vol. 1, p. 117-118. i el seu fons documental es conserva al l'Arxiu Històric de la Ciutat de Badalona.
La seva producció musical abasta tant el gènere eclesiàstic com el profà, amb una especial atenció a les seves misses, com ara les dedicades a Sant Francesc i a Sant Valentí. El seu estil va estar influenciat pel corrent musical italianista de l'època. Algunes de les seves composicions van ser posteriorment examinades i aprovades per la Comissió Censora del Bisbat de Tortosa, que les va considerar conformes als requisits establerts pel Motu Proprio.
A continuació, es presenta una selecció de les seves composicions més destacades:«La capilla de música de la arciprestal de Vinaroz desde 1852 a 1887. Documentos musicales.», Vinaroz. Semanario de divulgación e información local. 12-09-1959, Any III, no. 129, p. 1. Aurora, simfonia Dixit, a veus mixtes i orquestra Magnificat, a veus mixtes i orquestra Missa de Glòria de l'Assumpció Missa de Glòria a Sant Francesc, a tres veus i orgue o orquestra Missa de Glòria a Sant Valent de Vinaròs, a tres veus i orgue o orquestra Missa de Rèquiem, a 3 veus Missa del Santíssim Sagrament, a tres veus i orgue 9 Lamentaciones de Jueves y Viernes Santos O sacrum convivium (1854) La perla, simfonia Rosario con violines, flauta, clarinetes y basso Talia, simfonia Versillos para la Nona del día de la Asunción, per a 4 veus mixtes
Notes
Referències
Bibliografia
Categoria:Músics vinarossencs Categoria:Compositors badalonins Categoria:Religiosos vinarossencs Categoria:Morts a Vinaròs Categoria:Mestres de capella catalans del sud contemporanis Categoria:Organistes catalans del sud contemporanis Categoria:Religiosos badalonins Categoria:Religiosos catalans del sud contemporanis Categoria:Mestres de capella valencians contemporanis Categoria:Organistes valencians contemporanis Categoria:Religiosos valencians contemporanis Categoria:Compositors valencians morts al segle XIX Categoria:Compositors valencians nascuts al segle XIX Categoria:Compositors catalans del sud morts al segle XIX Categoria:Compositors catalans del sud nascuts al segle XIX