Manuel de Góngora y Martínez (Tabernas, Almeria, 13 de gener de 1822 - Madrid, 10 d'abril de 1884) va ser un arqueòleg, advocat i escriptor espanyol.
Biografia Va ser llicenciat en dret per la Universitat de Granada on va exercir com a tal. El 1868 va descobrir la «Cueva de los Letreros», situada a Vélez-Blanco, on a més a més de pintures rupestres es va trobar l'Indalo. Va ser degà de la facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Granada, estant catedràtic d'Història Universal. El 1866 va ser elegit membre associat dels Instituts Arqueològics de Roma, Berlín i París. Va pertànyer a l'Acadèmia Sevillana de Bones Lletres i a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Nostra Senyora de les Angustias de Granada. Va ser també inspector d'antiguitats.
Obres Antigüedades prehistóricas de Andalucía (1868) Viaje literario por las provincias de Granada y Jaén (1860) A la Hermanita Carmen y a las monjas del convento de Santa Catalina de Zafra de Granada (1873) Lecciones de historia universal (1878) Lecciones de historia universal y particular de España (1878) Monumentos del antiguo Reino de Granada (1870) Memoria sobre la cueva de los Murciélagos Nociones de historia universal (1882) Nociones de Historia Universal y de España (1882)
Referències
Categoria:Arqueòlegs espanyols Categoria:Advocats andalusos Categoria:Escriptors andalusos en castellà Categoria:Artistes de la província d'Almeria Categoria:Alumnes de la Universitat de Granada Categoria:Morts a Madrid Categoria:Historiadors andalusos Categoria:Acadèmics de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Nostra Senyora de les Angoixes Categoria:Escriptors espanyols morts al segle XIX Categoria:Escriptors espanyols nascuts al segle XIX Categoria:Nascuts el 1822