La Comanda del Masdéu fou una de les principals comandes catalanes del Temple. L'any 1318, poc després que fos extingit l'orde, com la major par dels béns del Temple passà a l'Orde de Sant Joan de Jerusalem. Està situada en el terme comunal de Trullars, a la comarca del Rosselló, a la Catalunya Nord.
El nom original era mansio Dei (la casa de Déu), que passà aviat a mansus Dei (declinat en diferents casos, segons el document. Aquest mansus Dei, textualment el Mas de Déu, esdevingué el Mas Déu, forma antiga i més fidel a l'origen etimològic, però ja a partir del és habitual trobar documentada la forma aglutinada: el Masdéu. Aquesta és la forma que apareix, pràcticament de forma única, en els documents moderns i contemporanis i a pràcticament tota la bibliografia especialitzada. Tanmateix, Joan BecatBecat 2015. proposa recuperar la forma original amb els dos components expressats de manera separada: el Mas Déu.
Les restes de la comanda són a llevant del poble de Trullars, a prop del Reart i de la carretera de Bages de Rosselló, al costat d'un petit nucli de població a l'entorn d'unes caves vinícoles.
Història Les primeres donacions al Rosselló L'orde del Temple, fundat a Jerusalem el 1120, es difongué molt aviat pel Rosselló. El 28 de juliol de 1128 (mig any abans que s'aprovés oficialment l'orde),Ho feu el Concili de Troyes el 13 de gener de 1129. un testament havia fet una deixa a la milícia.Tréton, 2010, I, p. 22. Més endavant, l'any 1131, Bernat Pere, senyor de Banyuls, feu una important donació a l'orde, gest que imità l'aristocràcia veïna, cedint pel seu costat terres a Vilamulaca, Nils, Brullà... Així el Temple anà consolidant una xarxa de fidels al cor de la plana rossellonesa. En aquells mateixos anys, com a la veïna regió de Carcassona, al Rosselló es produïen adhesions de la petita aristocràcia femenina: l'any 1132, Sobirana confirmava la donació feta pel seu marit, Berenguer Arnau, d'uns honors a Vilamulaca; i uns dies després, Adelaida, en mà d'Hug de Rigald, els deixava un alou a Cirà, a prop de Nils i Vilamulaca. Ben segur que la situació geoestratègica de la plana rossellonesa el s. XII fou la causa d'aquesta precoç divulgació.
Fundació de la comanda miniatura|esquerra|Plànol Masdéu que acompanya una visita prioral de 1751. Es pot observar el conjunt de la comanda i, en particular, l'església amb el campanar de cadireta (Fuguet, 1989, Apèndix Gràfic, núm. 85)
Fou en aquelles terres donades per Adelaida on, uns anys més tard, el Temple fundà la comanda del Masdéu. De forma significativa, els templers havien escollit una terrassa situada a la riba esquerra del Reard, vora la via Francesa (caminum Franceschum) i a uns deu km d'Elna i de Perpinyà. La domus Templi Mansi Dei és documentada per primer cop l'any 1136; data que situa el Masdéu com la comanda més antiga del Temple a Catalunya.Tréton, 2010, I, p. 25-27 Tornarà a ser documentada el 1138, quan Guillem de Vilamulaca i la seva muller Orgollosa, donen a la milícia, en mà de fra Arnau de Bedós el delme de tots els productes que es collien al camp on era edificat el mas del Temple qui appellatur a multis Mansio Dei.Tréton, ibidem, p. 28; Arnau de Bedós i Hug Rigalt que foren els “primers responsables provincials” (Tréton, 2010, V, p. 2897), van ser també els primers en fer proselitisme per terres catalanes del sud, on rebien, l'any 1131, el castell de Granyena i el 1132 el de Barberà (Miret,1910, p. 24, Sans, 1977, p. 32).
Penetració al vescomtat de Fenollet El segon terç del , els templers del Masdéu s'estengueren vers el territori veí de la Fenolleda que aleshores era vassall del comte de Barcelona. Les adquisicions comencen l'any 1136 amb uns alous a Borrat i Centernac que els donà Ermengol de So. Aquest llegat i altres que aconseguiren la dècada següent de part de notables de la regió, van permetre al Temple arrelar-se a la Fenolleda, país eminentment muntanyós i de pastura. Seguí una donació de Bernat Berenguer, vescomte de Tatzó, d'uns honors que posseïa a Prunyanes. Compraren després, l'any 1141, terra al terme de Corbós. Mitjançant complexes operacions de concentració de drets senyorials (compra de feus), l'any 1157 els templers consolidaren el seu senyoriu sobre Centernac en la persona de Pere de Domanova, a qui, després de comprar-li els seus drets sobre el lloc, els els retornaven en feu i, aquí rau el negoci, després que morís, tot retornaria al Temple. Després d'aquesta complexa operació, Centernac passà a ser domini directe del Temple. És més, Domanova encara deixà en testament al Temple els alous que posseïa a Prats (de Sornià), a Pesillà i a Pressillàs. Totes aquestes operacions (donacions i compres) obriren als templers una important via de comerç entre el Rosselló i l'Aude.Tréton, 2010, I, p. 29-32.
Consolidació del patrimoni al Rosselló Al voltant del Masdéu, adquiriren per compra o per donació béns a Paçà a Forques i a Llupià.En aquest apartat s'han seguit els treballs de Vinas, 1961 i 2002; i Fuguet, 1995 El senyoriu més important d'aquesta zona, Terrats, fou vila de ple domini templer. Al sud a més de Vilamulaca, van posseir terres a Candell, Trullars, Tresserra i Banyuls dels Aspres; a l'est, Brullà, Hortafà i Bages formaren un nucli important i compacte. Sovint els mansus s'estenien tot al llarg d'aquestes tres localitats. D'aquest grup, el nucli més important fou el de Bages. El senyoriu augmentà durant el darrer terç del segle XII: el 1191 reberen la meitat de l'estany de Bages i cap al 1200 compraren una cinquantena de trossos en aquest territori. A migdia del riu Rard o Reart, a la plana, posseïren Nils que, com Terrats, fou senyorejada totalment pel Temple. A prop de Nils, els dominis templers arribaren fins a Pontellà i l'estany de Caraig, on compraren honors i establiren homes. A Pollestres reberen l'alou de Gombau de Malloles i hi posseïren camps. També es documenten unes terres a Cànoes i altres dominis importants a Toluges. Les compres i donacions se succeïren durant el i començaments del . Amb el desig d'agrupar les seves possessions, el 1273 adquiriren el monestir de Sant Salvador de Cirà, que depenia de Sant Salvador de Breda, amb tots els seus dominis (comprenia els masos de Toluges, Cànoes, Banyuls, Trullars, la capella de Sant Miquel de Candell, molins, terres, censos...). En temps de Jaume I es definí la jurisdicció dels templers dins del Rosselló. A més de certs privilegis de protecció, el 1271 obtingueren la jurisdicció civil i criminal de Terrarts, Sant Hipòlit, Orla i Nils.
La dessecació d'aiguamolls La plana central del Rosselló d'aleshores era una regió insalubre plena d'aiguamolls. Mitjançant una important obra de drenatges, els templers assecaren els estanys i els convertiren en terres òptimes per a l'agricultura. Els estanys de Caraig (Pontellà), Sabadell (Nils), Bages i Bajoles (Bages), foren obra seva. Totes aquestes obres es van fer entre 1180 i 1190. Una altra activitat econòmica foren els molins fariners i drapers; n'hi havia a Perpinyà, a Malloles.
Organització i administració del patrimoni Totes les possessions del Temple en aquest territori s'organitzaren al voltant de la casa del Masdéu car fou als seus rodals on es concentrà la major part del patrimoni. Havien rebut importants donacions als llocs esmentats i en d'altres. TrétonTréton, 2010, V, p. 2898-2900. qualifica els primers comanadors, que apareixen documentats a partir de 1132 i fins a 1160, d'”administradors al Rosselló”. Eren personatges que des del Masdéu tenien cura de l'administració de tot el patrimoni rossellonès. A partir de 1160 seran anomenats ja “comanadors del Masdéu”. El primer que figura amb nom d'administrador és Pere Bernat de Perpinyà (1132-1141) i el primer amb el nom de “comanador del Masdéu”, Hug Ramon (1161-1162). A partir de les últimes dècades del i durant el , a fi d'afrontar aquell considerable creixement, els templers fundaren diverses sotscomandes, amb la finalitat de facilitar i millorar la gestió d'un patrimoni que comprenia possessions allunyades a més de seixanta quilòmetres del Masdéu. La direcció d'aquests centres fou confiada a comanadors sergents sota l'autoritat del comanador del Masdéu. En total foren deu les cases que formaren la denominada “batllia del Masdéu”: Palau del Vidre (1187), el Mas de la Garriga (1197), Perpinyà (1209), Centernac (1214), Sant Hipòlit de la Salanca (1216), Bages (1227), Corbós (1261), Orla (1264), Prunyanes (1268) i Argelers (1273). Bages i Argelers sembla que foren efímeres, ja que són documentades una sola vegada.Tréton, 2010, I, p. 65. La importància dels llocs no era la mateixa: hi ha una bona diferència entre la granja fortalesa del Masdéu o les activitats polítiques i econòmiques de la casa de Perpinyà, i les granges rurals del Mas de la Garriga o les petites explotacions de Centernac i Corbós de la Fenolleda.
D'aquestes comandes es poden establir tres categories segons el tipus d'implantació. El Mas de la Garriga és l'unica casa rural aixecada en ple camp com el Masdéu; una similitud que s'evidencia amb el nom mansus, que vol dir explotació rural. Les altres establertes en llocs habitats d'importància i estatut variable: modests hàbitats de muntanya com la villa de Corbós, el castrum de Centernac o el de Prunyanes, o de pobles grans fortificats de la plana com Palau, Sant Hipòlit, Orla, Bages, Argelers, tots qualificats de castrum. Finalment, cal distingir la comanda urbana de Perpinyà, destinada a exercir un paper preponderant en els afers administratius de l'orde.
No fundaren cap comanda ni al Vallespir ni al Conflent, on llevat de l'obtenció de pastures i drets relativament considerables a Vilafranca del Conflent i a Sant Pere de la Serra (Bellpuig), la seva presència es limita a la percepció de censos sobre masos o bordes escampats per aquelles terrers muntanyoses. Aquesta circumstància s'explica per la forta implantació anterior a l'orde del Temple d'altres establiments religiosos.
El Masdéu, centre d'aquests amplis dominis, funcionà com una supracomanda administrativa; Perpinyà fou el centre polític i econòmic del Temple rossellonès.
Rèdits de les comandes a començaments del La comanda del Masdéu va ser una de les més riques de Catalunya. Miret i Sans1910, p. 399-400. publica una llista dels rèdits que tenien les comandes a començaments del , just quan els béns del Temple havien passat a l'orde de l'Hospital. La casa del Masdéu és amb diferència la més rica de la Corona d'Aragó: en primer lloc figura el Masdéu amb 3000 lliures; en segon, Miravet amb 2000 lliures; en tercer, Montsó amb 2500 lliures; en quart, Mallorca amb 1800 lliures; en cinquè, Barberà amb 1500 lliures...
El 1310 en el moment de l'extinció de l'orde, el Masdéu tenia 25 membres al Mas Déu.
La comanda templera es transformà en comanda hospitalera a principis del . El primer comanador hospitaler conegut és Pere Arnau de Paretstortes.
Arquitectura El recinte de la comanda, aproximadament quadrat, abraçava una superfície d'uns 4.000 m². Després dels fets del 1944, es conserven els murs nord-oest, nord-est i sud-est, amb torres quadrades als angles nord i oest. Al sector nord-est hi ha l'església de Santa Maria, però la major part dels edificis monacals foren destruïts el 1944. miniatura|esquerra|El Masdéu dibuix que acompanya la visita prioral de 1784. (Fuguet, 1995, p. 335).