Can Gruart és una masia al sud del municipi de Cassà de la Selva (al Gironès), en el veïnat d'Esclet. Es tracta d'un edifici de planta quadrada. La casa ostenta una portalada adovellada amb un escut on s'inscriu la data 1565, la silueta d'un cap masculí vist de front i un text d'un passatge de l'evangeli de Sant Lluc. Totes les finestres conserven amples marcs de pedra picada, amb inscripcions que donen testimoni de les ampliacions i modificacions. Així, la reforma de 1628 i altres. Hi ha un pou rodó amb brancals i travesser. És molt remarcable la pallissa del mas que recorda la forma d'un petit temple amb tres columnes circulars de pedra i amb capitells d'ordre dòric que sustenten l'estructura de fusta de la coberta.
Les primeres notícies dels Gruart provenen del testament de Guerau Feliu, datat el 26-IX-1145/1146, en el que nomena Berenguer Gruard [probablement una variació de Gruart] com un dels seus marmessors. Aquest Berenguer Gruard devia habitar en el mas Gruart d'Esclet.
Al segle XIII, un (o potser dos) Bernat Gruart era senyor útil del mas Gruart. El nom Bernat s'anà repetint en la família al llarg del temps perquè diferents Bernat Gruart consten com a senyors útils del mas els anys 1255, 1291, 1313, 1351, 1431 i 1433. Al fogatge de Cassà de 1497, Pere Gruart hi consta com a cap de casa.
El llinatge continuarà fins que quatre-cents anys després amb la mort del reverend Frederic Gruart i Sauch, que fou secretari de Sant Antoni Maria Claret quan aquest era arquebisbe de l'Havana, el patrimoni passà a la casa Vilahur per herència. Aquesta família s'ha vinculat amb altres cases principals de terres gironines: els Guinard, de Celrà, els Iglésies, de Santa Coloma, els Quintana, de Colomers, els Sauch de Vilablareix. El 1738 s'edificà una petita capella tocant a la casa, consagrada a Sant Vicenç, patró d'Esclet, on hi havia culte públic; fou destruïda l'any 1936.
Referències
Gruart Categoria:Patrimoni monumental de Cassà de la Selva