miniatura|Bancs model Romàntic, jardins de Jaume Vicens i Vives El mobiliari urbà de Barcelona és gestionat per l'Àrea d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona. Va evolucionar concorde als progressos al conjunt de l'urbanisme barceloní i, en general, a l'evolució històrica i territorial de la ciutat, d'acord amb altres factors que defineixen l'espai públic, com l'arquitectura, les infraestructures urbanes i l'adequació i manteniment d'espais naturals o de construcció. Comprèn tot un seguit d'elements tals com fanals, bancs, papereres, bústies, fonts, semàfors, parades de transport públic, paviments, contenidors d'escombraries, jardineres, quioscs, parquímetres, cabines telefòniques i un llarg etcètera d'objectes i elements de micro-arquitectura. Si bé la seva principal característica ha estat des de sempre la funcionalitat, per regla general han estat freqüentment objectes de disseny i de consideració estètica, ja que moblen l'espai públic on es desenvolupa la vida urbana.
L'evolució urbanística de la Ciutat Comtal ha estat constant des de la fundació en època romana fins a l'actualitat, si bé s'ha accentuat des del gràcies al Pla Cerdà i l'agregació de municipis limítrofs. Va ser també a la fi d'aquest segle quan el mobiliari urbà va començar a tenir una consideració especial i a ser objecte de disseny i planificació, gràcies a la tasca dels successius responsables d'Edificacions i Ornamentació de l'Ajuntament, com Antoni Rovira i Trias i Pere Falqués i Urpí.
Elements urbans miniatura|Ascensor funicular del carrer d'Alguer, al barri del Carmel
Barcelona té una superfície de 102,16 km², dels quals el 25,7% correspon a espais públics, i d'aquests un 16,3% són carrers i la resta zones verdes. L'inventari de 2009 hi comptabilitzava 703 540 elements de mobiliari urbà als espais públics, un per cada 8 m² de vorera.
Per regla general, els elements urbans han de complir certs criteris: disseny, basat en la qualitat estètica, l'autenticitat i l'originalitat; funcionalitat i ergonomia; fàcil manteniment i baix cost; accessibilitat i seguretat; i sostenibilitat social i ambiental. Cal un estudi del terreny i de les necessitats socials abans d'instal·lar-lo, que en general es basa en una reglamentació municipal preestablerta. En funció de l'element a instal·lar s'estudia el material idoni (els més emprats són la fusta, pedra, formigó, metall, vidre i plàstic), la resistència, el manteniment —un factor a tenir en compte és el vandalisme—, la col·locació i la utilització. Altres factors que s'han pres en consideració en els últims temps han estat la sostenibilitat i la multifuncionalitat. També se'n ha de considerar el preu, en funció de les característiques tècniques, la relació inversió-amortització, el cost de compra, fabricació, muntatge i col·locació, el manteniment i el consum d'aigua, gas o electricitat. Finalment, un altre factor a tenir en compte és l'accessibilitat i facilitat d'ús, especialment en consideració a persones amb mobilitat reduïda o algun tipus de discapacitat física o sensitiva.
Tipologia Existeix una gran varietat d'elements urbans, que es poden classificar segons la funció que tenen:
Elements comuns urbans: Paviment: és el revestiment del sòl, pot ser de pedra, morter, formigó, macadam o asfalt, amb diversos models, com el de 4 o 9 pastilles, de flors, roses, cercles, anells concèntrics, barres, macarrons diagonals, Gaudí, etc. Vorades: barreres separadores entre vorera i calçada, de pedra o formigó. Els més usuals són el manual, el granític mecanitzat i l'embornal bústia de granit. Guals: espais de trànsit de vianants (gual barca o vorera deprimida) o vehicles (models V-20 i V-40/60). Escocells: són els elements delimitadors d'arbres, elaborats en formigó, ferro o acer, amb diversos models: Brico, Fiol, Ramla, Yarg o Carmel 160. Reixes: serveixen per a l'evacuació de l'aigua de pluja del sòl als embornals. Són generalment de ferro, amb models com Ciutat Vella, Delta-BCN o Meridiana 30. Tapes: elements de tancament d'embornals i infraestructures (aigua, electricitat, gas, telecomunicacions), normalment de ferro. Escales, rampes, ascensors i escales mecàniques: serveixen per salvar desnivells, poden ser de pedra o elements mecanitzats.
Elements de protecció de vianants: Baranes: serveixen per delimitar espais i actuar de passamans i ampits; generalment d'acer, amb models com Línia, V o INOX 50/25. Pilons: barreres per impedir l'accés de vehicles a zones per als vianants, normalment de metall. Poden ser fixos, retràctils o automatitzats. Els principals models són Ciutat Vella, Barcelona, Universal, Gorge, Via Júlia, Sant Feliu i Esquirol. Blocs o boles de formigó: com a elements per impedir l'accés de vehicles a una àrea de vianants i que també serveixen de bancs per seure quan són en format bloc. Poden tenir també una funció estètica, com ara els que venen en format bola. Límits d'espais verds: serveixen per delimitar parterres i espais dedicats a la jardineria, i solen ser de pedra o acer i mesurar 20 o 30 cm d'altura. Barreres i tanques: elements provisionals de protecció o per impedir el pas, poden ser fixes o portàtils, de plàstic o acer.
Senyalitzacions: Rètol bandera: indica determinats establiments, com aparcaments; poden sobresortir de la façana o estar en volada sobre un pal. Rètols de carrer: serveixen per indicar el nom del carrer, en plaques de marbre fixades en la paret o bé en rètols de xapa d'acer o resina fenòlica situats en un pal. Indicadors d'itinerari: serveixen per assenyalar l'adreça, en plaques de xapa d'acer o alumini. Senyals de trànsit: indiquen símbols de regulació viària, amb senyals lluminosos o sense. Informació d'obres o senyalitzacions en el paviment: tals com guies d'invidents, carril bici, plaques identificadores d'arbres o panots de la Ruta del Modernisme.
Il·luminació i control del trànsit: Fanals: poden ser fanals de paret, fanals de peu o canelobres. Els principals models són Lamparaalta, Eixample, Alguer, Lampelunas, Línia Z, Plus, Roma, Andrea, Pagode, Venus i Galdana. Columnes d'il·luminació: element vertical d'entre 6 i 16 m que incorpora llums en la part superior, els models més corrents són: Kanya, Pep, Micra, Pechina, Stick, C.S.V., Prim, Nikolson, Ful i Nou Barris. Bàculs: són columnes d'il·luminació corbades, amb models com BC1, Arco, Pelayo, Gran Via, Paral·lel i 22@. Balises, aplics (suspesos o encastats en sòls o parets), claus de sòl i projectors. Semàfors: serveixen per regular el trànsit, i poden ser de bombeta o led; alguns porten un senyal acústic per a invidents. Armaris d'instal·lació: panells de suport tècnic per a semàfors i altres elements de naturalesa electrònica.
Mobiliari urbà: Bancs: serveixen per asseure's, i inclou bancs, banquetes (bancs sense respatller), butaques, cadires (butaques sense respatller), tamborets i gandules. Poden ser de pedra, fusta, ferro o formigó, amb models com Romàntic, Neoromàntic, Neobarcino, Mediterrani, Catalano, Montseny, Levit, U, Cadira Nigra, Boston, Sumo, Nu, Marina, Diputació, Koro, G, Alpino, Sòcrates, Hebi, Lungomare, Sillarga, Sicurta o Modular. Fonts: són dispensadors d'aigua, generalment de ferro colat, amb models com Barcelona, Canaletes, Capella, Urbana, Badalona, Georgina, Atlàntida, Vila Olímpica, Sarastro, Lama, Caudal i Egea. Papereres: contenidor per a deixalles, les més comunes són els models Barcelona (circular i semicircular), Prima Línia, Paperegena i Bina. Jardineres: recipient per a plantes, els més comuns són els models Plaza, Barcina, Tram, Urbana, Lineal, Marisha, Morella, Icària, Vida, Nomo i Test. Àrees recreatives: poden ser de jocs infantils, instal·lacions esportives (futbol, bàsquet, voleibol, aparells de gimnàstica), zones de pícnic, taules de ping-pong, pistes de petanca i de skateboarding. Àrees per a gossos (pipicà).
Elements de servei públic: Marquesines d'autobús: coberta per protegir de les inclemències del temps mentre s'espera l'autobús, inclou informació del servei i publicitat; els principals models són Pal·li i Foster. Pals de parada de bus i metro. Andanes d'autobús: plataforma de prolongació de la vorera en la calçada per a accés dels vianants al bus, generalment de formigó amb una reixa d'alumini. Edicles de sortida de vianants d'aparcaments i estacions de metro. Ancoratge per a bicicletes: serveix per aparcar bicicletes, el model més comú és el Bici-N. Parquímetres: per al pagament d'estacionament de vehicles. Cabines telefòniques: per efectuar trucades telefòniques de pagament. Bústies: serveixen per dipositar el correu, hi ha de color groc per a ús normal, verd per a ús exclusiu de carters i vermell per a correu urgent. Contenidors: serveixen per recollir les escombraries, hi ha també de recollida selectiva de residus (paper, plàstic, vidre, piles, roba) i de recollida pneumàtica. Poden ser contenidors de superfície (de 3200 o 1100 litres) o soterrats. Lavabos públics: encara queda algun fix, generalment subterrani, però en l'actualitat la majoria són cabines portàtils. Dutxes i torres de vigilància per a platges.
Elements d'informació i propaganda: Banderoles: banderes de lona col·locades en columnes o pals, s'usen generalment per anunciar exposicions o esdeveniments culturals. Columnes anunciadores: serveixen per col·locar publicitat, el model més emprat és Expressió Lliure. PIM-OPI (Panell d'Informació Municipal-Objecte Publicitari Il·luminat): és una vitrina amb il·luminació interior per a la col·locació d'informació municipal o publicitat. TAM (Tauler d'Anuncis Municipals): vitrina d'informació municipal, generalment es troben en edificis públics.
Elements comercials: Terrasses de bar i restaurant: és una prolongació a l'exterior dels serveis oferts per aquest tipus d'establiments; solen incloure elements com a cadires, taules, ombrel·les, jardineres, cendrers i calefactors. Quioscs: casetes per a la venda de productes com a premsa, flors, loteria o restauració; dins de l'últim, productes tals com begudes, gelats, castanyes o llaminadures.
Evolució històrica miniatura|Teiera de la plaça del Rei. Antecedents El concepte de mobiliari urbà és relativament contemporani, fet pel qual no és extrapolable a èpoques passades, temps en els quals no es posava un especial interès en els elements comuns de la convivència ciutadana. D'època medieval o moderna subsisteixen algunes fonts, que si bé eren d'ús públic eren de construcció individualitzada, pel qual no es pot parlar d'un projecte sistematitzat de regulació del seu ús i distribució. Alguns exemples són: la font de Santa Anna, a l'avinguda del Portal de l'Àngel amb Cucurulla (1356); la de Sant Just, a la plaça homònima (1367); la de Santa Maria, a la plaça homònima (1403); i la de Portaferrissa, al carrer homònim (1680).
Un altre antecedent dels elements d'àmbit públic és la il·luminació nocturna, que s'efectuava mitjançant teieres instal·lades en les vies públiques, amb combustible de fusta resinosa o quitrà. El 1599 Barcelona tenia 60 teieres en les seves vies públiques, de les quals encara es conserva alguna, com les de la plaça del Rei o les de l'església de Santa Maria del Mar. Posteriorment es va evolucionar als fanals d'olis combustibles, dels quals el 1752 hi havia 1.500 escampats per la ciutat; pel seu cost, solament s'encenien en les nits fosques.
L'atenció als elements urbans va començar de manera incipient al , època en què va començar a considerar-se l'entorn urbà com a digne d'embelliment i d'acomodació a les necessitats del ciutadà, i es va iniciar la regulació d'aspectes com el clavegueram i les xarxes de sanejament, o la separació entre transeünts i trànsit rodat.
miniatura|esquerra|Models de fanals, de lAlbum enciclopédico-pintoresco de los industriales (1857), de Lluís Rigalt.