El Palau Mercader és un edifici situat al carrer de Lledó, 11 de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.
Història miniatura|esquerra|Escala amb les columnes trencades miniatura|esquerra|Planta del terrat del carrer de Basea miniatura|esquerra|Façana del carrer del Sotstinent Navarro (antigament Basea) miniatura|esquerra|Retrat de Joaquim de Mercader i de Bell-lloc miniatura|esquerra|Quarteró núm. 16 de Garriga i Roca (c. 1860)
El 1589, Joan Llull i de Soler vengué una finca al carrer de Lledó a Miquel Pomet, doctor en drets ciutadà honrat de Barcelona,AHPB, notari Miquel Cellers, 26-04-1589. i el 1611, els tutors de la seva filla Paula la vengueren al jurista Ramon Rubí i Coll (†1616).AHPB, notari Pere Carbonell, manual 543/43, f. 145-150v, 26-02-1611. Fou succeït pel seu fill Ramon de Rubí i de Marimon (1601-1642), i aquest pel seu fill Pere de Rubí i Sabater (1637-1693). El 1694, el seu fill Josep Antoni de Rubí i de Boixadors (1669-1740) va rebre el títol de marquès de Rubí de mans de Carles II. Casat amb Isabel Maria de Corbera-Santcliment i de Blanes, baronessa de Llinars, fou succeït per la seva filla Maria Francesca de Santcliment, òlim de Rubí i de Corbera, segona marquesa de Rubí, que es va casar amb Francesc Pignatelli i d'Aimeric (1687-1751), comanador de Bellvís i de Navarra de l'orde d'Alcántara.
El 1759, l'hereu Gaietà Maria de Santcliment, òlim de Pignatelli i de Rubí-Corbera, tercer marquès de Rubí, va vendre la finca a Jeroni de Sadurní i Cànovas, fill i hereu del comerciant ennoblit Josep de Sadurní i Nadal (†1757), per 9.400 lliures.AHPB, notari Joan Baptista Plana i Circuns, manual 992/26, f. 495-502v, 02-08-1759. El 1760, el nou propietari va demanar llicència per a obrir-hi vuit balcons i posar-hi guardarrodes.AHCB, C.XIV Obreria C-26. Llicència a Josep Sadurní per a obrir vuit balcons de 2 pams i mig de volada i posar dos guardarrodes al frontis de la seva casa del carrer d'en Lledó, 18-04-1760. L'obra fou encarregada a l'arquitecte Joan Garrido i Bertran i l'any següent era acabada.AHPB, notari Sebastià Prats, manual 1.019/18, f. 286-286v, 30-08-1761. Reconeixement de l'obra. El 1763, Jeroni de Sadurní va adquirir a Llorenç Pi i Colomer, ciutadà honrat de Barcelona i negociant de Mataró, una finca contigua al carrer de Basea per 6.000 lliures.AHPB, notari Joan Baptista Plana i Circuns, manual 992/30, f. 95-103, 24-03-1763. El 1764, la seva germana Maria es va casar amb Felip de Mercader i Saleta, passant a viure al nou palau, que el 1768 fou ampliat cap al carrer de Basea pel mateix Garrido, el fuster Manuel Serramalera i el pintor Miquel Miedes.AHPB, notari Sebastià Prats, manual 1.019/26, f. 135-139v, 30-05-1769, f. 144, 08-06-1769 i f. 145v-148, 10-06-1769.
Jeroni de Sadurní va morir sense fills, i el seu patrimoni passà a mans del seu nebot Josep Ignasi de Mercader i de Sadurní (1767-1833), casat amb Maria Antònia Novell i de Càrcer. El seu fill Ramon de Mercader i de Novell (1789-1840) es va casar amb Mercè de Bell-lloc i de Portell, que el 1844, ja vídua, i el seu pare Josep, com a tutors legals del seu fill Joaquim de Mercader i de Bell-lloc (1824-1904), menor d'edat, i per tal de reedificar el cos del carrer de Basea, que es trobava en estat ruïnós, van establir-lo en emfiteusi al fuster Josep Botey i Soler.AHPB, notari Ferran Moragas i Ubach, manual 1.278/20, f. 246-248v, 23-03-1844. El nou edifici fou encarregat al mestre d'obres Joan Soler i Cortina,AMCB, Q127 Foment 77/1844. que un any abans havia projectat les cases veïnes dels núms. 14-16, tot i que la balustrada fou redissenyada el 1845 per l'arquitecte Josep Oriol Mestres.AMCB, Q127 Foment 219/1845, 28-02-1845.
L'hereu Joaquim es va casar el 1848 i va marxar de la casa familiar, però el 1853 es va instal·lar al segon pis després de reformar-lo.AHPB, notari Magí Soler i Gelada, manual 1.287/17, f. 507v-508v, 20-12-1853. Carta de pagament de 1.699 duros, 1 ral i 18 maravedisos, per les obres efectuades al segon pis de la casa de Joaquim de Mercader i de Bell-lloc al carrer de Lledó, atorgada pel paleta Martí Codina i Cruspinera, el fuster Dídac Pintó, el serraller Josep Vila i el pintor Francesc Pla. La reclamació de 100 duros anuals pel lloguer donà peu a un litigi amb la seva mare, que morí el 1854. Hi tenia un museu zoològic i d'antiguitats, traslladat primer al palau neomudèjar que es va fer construir al passeig de Gràcia (1872), obra de Jeroni Granell, i posteriorment a la seva residència d'estiueig a Cornellà.
El 1861, i per a pagar les llegítimes dels seus germans Enric i Josep i el préstec que havia demanat per al dot de la seva germana Maria Mercè, vengué el palau i el cens sobre la casa del carrer de Basea a les germanes Carmelites de la Caritat Paula Delpuig i Gelabert i Antònia Torres i Vilaseca per 49.700 duros, dels quals 45.800 foren destinats a pagar els deutes.AHPB, notari Magí Soler i Gelada, manual 1.287/31, f. 229-236v, 03-06-1861. El 1863, les noves propietàries van encarregar al mestre d'obres Narcís Nuet la remunta d'un tercer pisAMCB, Q127 Foment 1417 C. i hi van instal·lar el Col·legi de Sant Rafael i l'Asil de Serventes.
Actualment, la finca segueix sent propietat de les monges, tot i que una part està habilitada com a Escola Superior de Turisme, i una altra és utilitzada com seu dels Pessebristes de Barcelona.
Descripció El palau pròpiament dit presenta una planta rectangular que s'estén entre el carrer de Lledó i les torres 29 i 30 de la muralla romana, tot disposant d'un celobert al voltant del qual es desenvolupen les dependències dels diversos nivells (planta baixa, entresòl, principal, primer i segon pis). La façana del carrer de Lledó destaca especialment pels esgrafiats que revesteixen els murs a partir de la planta baixa. Aquesta està realitzada íntegrament en pedra i s'hi troba la porta d'accés a la casa i les finestres dels estudis. A partir d'aquest nivell, les obertures es configuren com a balcons amb volada de pedra i barana de ferro que combina barrots llisos amb d'altres helicoïdals. Destaca especialment el treball de la pedra de les llindes i els brancals, als quals es disposa una motllura decorativa. El mur es troba revestit amb un esgrafiat de tonalitats clares que al voltant de les obertures es configura com un emmarcament i que es completa amb un seguit d'elements verticals que semblen imitar una mena de franges o pilastres amb un remat mixtilini.
L'accés es realitza a través d'una gran portalada que dona pas a un gran vestíbul cobert amb bigues de fusta i que s'obre al gran pati descobert a través d'un gran arc escarser adovellat de pedra que imposta a sobre d'uns pilars petis de fust motllurat. L'escala que porta a la planta noble, construïda íntegrament en pedra, disposa de dos trams coberts amb un seguit de voltes d'aresta sobre obre arcs rampants que arrenquen dels capitells inclinats de pilastres i columnes, i és un dels millors exemples dels principis de l'arquitectura oblíqua de Caramuel. Es configura amb un seguit d'arcs amb rosca de dovelles motllurada, que al primer tram es recolzen a sobre d'un gran pilar motllurat. El darrer tram disposa de tres columnes, dues de les quals es troben voluntàriament trencades. La que es troba a l'angle presenta menys alçada que la resta i té el fust tallat en sentit ascendent. Aquest recurs (que es repeteix a la columna central) crea un efecte òptic d'inestabilitat a la construcció i és possible perquè les columnes no tenen cap funció estructural sinó purament decorativa. En destaca també la barana, que combina elements de ferro (barrots llisos i helicoïdals) amb altres de pedra que configuren la base de les columnes.
Al primer replà hi ha una porta amb llinda i muntants de pedra que dona accés a un seguit d'espais, originàriament els estudis de la casa. Aquests es configuren com un nivell entremig de la planta baixa i la noble, tot obrint les seves finestres al pati i a la façana del carrer de Lledó. L'escala aboca a un petit replà on es localitza la porta d'entrada a la planta noble. Aquesta porta es caracteritza per la seva composició de mig punt, feta íntegrament en pedra, amb un òcul ovalat i a sota d'aquest, un escut d'armes.
A la planta noble es troben les dependències de l'Escola Superior de Turisme. Una escala que arrenca al passadís del primer pis dona accés al pis superior, on es troben diverses dependències administratives i aules de l'actual escola. Un dels espais més emblemàtics és el pati interior a nivell de la planta noble, que comunica amb el pati principal i l'escala noble a través d'un gran finestral. Tot i les modificacions i l'estat de deteriorament que presenta avui dia, els testimonis conservats apunten a un espai en origen ricament decorat: encara són visibles a les façanes els testimonis dels esgrafiats que revestien els paraments, policromats amb tonalitats vermelles, verdes, blaves i grogues de gran bellesa. Els motius decoratius eren a base de franges de color i motllures i emmarcaments d'inspiració vegetal que envoltaven diverses figures, actualment quasi desaparegudes. Les finestres estaven emmarcades amb aquest acabament d'esgrafiat i a sobre de la llinda de les portes es disposaven unes carteles, avui dia quasi imperceptibles ja.
A nivell del primer pis i a la banda del carrer del Sotstinent Navarro, hi ha una gran terrassa des de la que es pot observar la gran façana posterior, en la que encara es conserven les finestres de pedra amb llinda recta i muntants motllurats. Aquesta terrassa es desenvolupa sobre un cos de planta baixa i dos pisos, rematat amb una balustrada al centre i un balcó a cada costat (corresponents a sengles ales avui desaparegudes), que constitueix una finca independent de la del palau.
Notes
Referències
Vegeu també Castellnou de Llinars Palau del Marquès d'Ayerbe (Barcelona) Palau Mornau Parc de Can Mercader Can Desclapers Can Basté Palau Requesens (Barcelona) Can Bosc del Far Castell de Bell-lloc (la Roca del Vallès)
Bibliografia
Categoria:Patrimoni monumental del Barri Gòtic Categoria:Edificis del barri Gòtic Categoria:Palaus barrocs de Barcelona Categoria:Carrer de Lledó