El terme prefectura ha estat emprat per denominar un òrgan de govern o àrea territorial des dels temps de l'emperador romà Constantí I, el qual va dividir l'imperi en quatre prefectures, cadascuna dividida en diòcesi. De forma similar a un estat o una ciutat, tenien un ampli autogovern, encara que li devíen fidelitat a Roma. El prefecte era el cap de la prefectura.
El 17 d'abril de 1810, Josep Bonaparte va dividir Espanya en trenta-vuit prefectures en substitució dels corregiments. No van arribar a ser del tot efectives a causa dels esdeveniments de la guerra del Francès. Es van suprimir el 1814 amb el retorn de Ferran VII.
Al Principat es van preveure quatre prefectures que no van arribar a ser efectives, ja que el territori es va incorporar a l'imperi francès. Els límits no coincidien amb les províncies posteriors: Prefectura de Barcelona, incloïa el Solsonès. Prefectura de Girona, incloïa Osona. Prefectura de Lleida, incloïa la Franja de Ponent. Prefectura de Tarragona, incloïa les Garrigues, l'Urgell, la Segarra i bona part dels Ports i el Baix Maestrat.
Al País Valencià es van constituir dues prefectures: Prefectura d'Alacant, incloïa territoris que avui són a les províncies de Múrcia i d'Albacete. Prefectura de València, incloïa part de la província de Conca.
Altres països Al Quebec (Canadà), el prefecte és un escollit que dirigeix una "municipalitat regional del comtat". El Japó està dividit en 47 prefectures. Madagascar compta amb sis províncies, subdividides en prefectures, subprefectures y cantons. El Marroc es divideix en 62 províncies i 13 prefectures urbanes. Grècia està formada per 13 regions administratives que se subdivideixen en 51 prefectures (grec: νομοί, singular - νομός) Albània s'organitza en 12 prefectures (prefekturë) també anomenades comtats (qark). Togo, les regions se subdivideixen en 35 prefectures.
Vegeu també Prefecte Sotsprefectura
Categoria:Administració territorial