La Lex Ursonensis o Lex Coloniae Inmunis Genetivae Juliae Urbanorume era una llei reguladora de la colònia romana Genetiva Iulia, situada a la Hispània romana. La Ursonensis era, a més a més, una «Lex data», és a dir, donada pel magistrat, prèviament autoritzat per fer-ho.
Aquesta llei es conserva en unes taules trobades a Osuna (antiga Ursina o Urso) a la fi del (bronzes d'Osuna), i en onze fragments trobats a El Rubio a començaments del . Es troben al Museu Arqueològic Nacional d'Espanya, a Madrid amb el número d'inventari 16736.
Marc històric Després de les lluites entre Juli Cèsar i Gneu Pompeu Magne, durant el període republicà, aquell va decidir fundar a Ursina una colònia de ciutadans, anomenada Genetiva Iulia en honor de la deessa Venus Genetrix, protectora de la gens Iulia, a la qual pertanyia el propi Cèsar.
La llei va ser promulgada per Marc Antoni l'any 44 aC., i és molt possible que derivi d'un conjunt de projectes legislatius portats a terme per Juli César per unificar el règim de les colònies i els municipis i que va deixar sense acabar en ésser assassinat.
Lleis de colònies i de municipis A Hispània hi havia dues lleis fonamentals: La Lex Ursonensis, de caràcter colonial. La Lex Flavia Municipalis, tipus de llei de caràcter municipal del que pot ser un exemple la Lex Flavia Malacitana.
Les lleis ordenadores de colònies i municipis van ser leges datae, és a dir, donades directament per un magistrat autoritzat per fer-ho pels Comicis romans en virtut d'una llei comicial. Fins i tot conservant-se d'altres lleis de fora d'Hispània, es pot afirmar que els textos trobats a la península Ibèrica constitueixen una font bàsica per al coneixement d'aquest vast fenomen que va ser la romanització jurídica provincial.
Etapes de confecció de la Lex Ursonensis 1. La redacció del projecte per part de Juli Cèsar. 2. La datio de la llei per part de Marc Antoni. 3. L'enregistrament material dels bronzes d'Osuna.
Els bronzes conservats al museu Arqueològic Nacional, són una reedició posterior del text original de Marc Antoni, i daten de l'últim terç del , amb la peculiaritat que tot el text està interpolat. Encara que és molt difícil precisar de qui i de quan són les interpolacions, es creu possible que ja Marc Antoni hagués modificat el projecte de Cèsar; però també, que d'altres interpolacions siguin ulteriors.
De la «Llei d'Urso» o Lex Ursonensis es conserven ara una mica més de 50 capítols referents a la vida municipal, dels 142 que es creu que en tenia.
Contingut de la llei Tracta de molt diverses qüestions de règim local: Magistrats Funcionaris Ingressos de la colònia: Arrendaments públics (Vectigàlia), multes per faltes de pagament, etc. Col·legis sacerdotals de pontífexs i d'àugurs Dret processal Obres públiques: Sistemes de sanejaments Carreteres i camins Manteniment d'aigües públiques Distribució de terrenys Policia interna Defensa militar Regulació viària Ritus funeraris, en aquest apartat es reprodueix la vella llei continguda a la «Llei de les XII Taules», en què es prohibia la cremació o la inhumació dintre de les muralles de la ciutat.
Referències
Bibliografia
Enllaços externs Text conservat de la Lex Ursonensis en llatí. Text conservat de la Lex Ursonensis en anglès. "Organización censitaria en la Hispania del Alto Imperio". La regulación viaria en la Lex Ursonensis (Lex Coloniae Genetivae Iuliae). Concepción Martínez-Carrasco Pignatelli
Categoria:Col·leccions del Museu Arqueològic Nacional d'Espanya Categoria:Lleis romanes Categoria:Osuna