Sant Joan de l'Avellanet és una església del municipi de Bagà (Berguedà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Havia estat una Parròquia eclesiàstica independent.Serra i Vilaró, Joan. Baronies de Pinós i Mataplana. Llibre III. Esglésies i vida eclesiàstica. 2a. Bagà: Centre d'estudis baganesos, 1989, p. 195. ISBN 84-87200-03-6.
Descripció Està situada en un context rural, avui dominat per un campament de la Generalitat de Catalunya on hi ha un camp d'esports tancat amb filat metàl·lic just a tocar dels murs de l'església és una petita construcció d'una sola nau rematada amb absis semicircular pel cantó de llevant. El parament és de carreus de pedra disposats en filades regulars. La coberta és una volta de canó a la nau i volta de quart d'esfera a l'absis. Exteriorment ens trobem amb una coberta a dues aigües amb teula àrab. La porta és un arc de mig punt rebaixat adovellat i obert al centre del mur de tramuntana. A excepció de la finestra dels cantons curts, no hi ha més obertures al mur.
Història L'absis està datat al s. XII però la nau és una reconstrucció del s. XIV.
El 2 d'abril de 1393 Berenguera, dona de Pere Avellanet dona 3 sous a la parròquia per a ornaments per a l'altar. A finals del va patir reversos i potser s'hauria enderrocat: Pere Avellanet prometé que quan l'església estigués acabada hi donaria vuitanta florins. El mateix va fundar un benefici l'any 1395.
En el testament, l'any 1427, en Pere Avellanet demana ésser "sebollit" davant la porta de l'església i que el seu hereu hi construís un seny d'un quintar de coure. A més a més, donà 5 florins per comprar una creu i un florí per una altra creu per als albats; 6 florins per una làbida i 20 lliures per a un cens de 20 sous que servirien per pagar una llàntia que havia de cremar a perpetuïtat.
Es té constància que el 1621 era una sufragània de la parròquia de Sant Esteve de Bagà.Serra i Vilaró, Joan. Baronies de Pinós i Mataplana. Llibre III. Esglésies i vida eclesiàstica. 2a. Bagà: Centre d'estudis baganesos, 1989, p. 196. ISBN 84-87200-03-6. L'any 1622 el rector de Bagà hi havia de dir missa un diumenge cada dues setmanes, pel que s'ajudava per un vicari, tot i que en aquest any només hi havia un feligrès a la capella. A més hi havia l'obligació de fer-hi un servei religiós el dia de Sant Joan. Aquest any s'obligà als cònsols de Bagà que tornessin a l'Avellanet les dues campanes que havien agafat. L'any 1697 encara consten que es paguen diners a un clergue que treballa a l'església.
Referències
Categoria:Patrimoni monumental de Bagà Avellanet Categoria:Edificis de Bagà