miniatura|L'icnogènere Thalassinoides: perforacions produïdes per crustacis (exemple del Juràssic Mitjà d'Israel). S'observen en relleu invers, per l'erosió diferencial dels materials litificats del farciment de les icnites i del substrat original. Un icnotàxon es considera com un tàxon, és a dir, una unitat taxonòmica, basat en les petjades fòssils o rastres d'activitat d'un organisme. Aquesta classificació inclou una àmplia gamma de rastres creats per animals antics en el passat geològic. S'empren icnotaxons per classificar i nomenar restes i senyals fòssils, tals com a pistes, empremtes, caus, orificis i perforacions, rastres, copròlits, gastròlits, regurgitàlits, nius, mines de fulles, senyals de mossegades, secrecions estructurades de l'activitat d'organismes com a capolls, càpsules de pupes, teles d'aranyes i agallas de les plantes. Es tracta d'un terme essencial en l'àmbit de l'Icnologia, que permet classificar i distingir rastres fòssils amb diferències morfològiques significatives. Aquest concepte és fonamental per als icnòlegs, ja que els permet identificar i agrupar els icnofòssils basant-se en l'obra o activitat fossilitzada d'un organisme. Gràcies a aquesta metodologia, els investigadors poden reconstruir amb major precisió els ecosistemes i les activitats dels organismes antics, aportant una comprensió més completa de la vida al llarg de la història geològica de la Terra.
Referències
Vegeu també Icnita Nomenclatura binomial
Enllaços externs Comentaris sobre les propostes d'esmenar el Codi pel que fa a les traces fòssils
Categoria:Fòssils Categoria:Taxonomia