Chimamanda Ngozi Adichie (Abba, Estat d'Enugu, 15 de setembre de 1977) és una novel·lista nigeriana. Adichie és el seu cognom, mentre que Chimamanda Ngozi són els seus dos noms, que volen dir ‘el meu déu no caurà’ i ‘benedicció’, respectivament, en igbo."Chimamanda Ngozi Adichie", (article: introducció i conversa amb l'autora) de Robert Birnbaum, The Morning News, 6 d'octubre del 2006, . [Accedit 21 d'oct. 2018]

Biografia Va néixer en el llogaret d'Abba, cinquena filla del matrimoni d'ètnia igbo format per Grace Ifeoma i James Nwoye Adichie. Va passar la infància a la ciutat de Nsukka, seu de la Universitat de Nigèria, en una casa que anteriorment havia estat habitada pel cèlebre escriptor Chinua Achebe. El seu pare era professor d'estadística, i la seva mare treballava també en aquest mateix establiment d'educació superior, com a secretària. Als 19 anys es va traslladar als Estats Units amb una beca de dos anys per estudiar comunicació i ciències polítiques a la Universitat de Drexel, Filadèlfia. Posteriorment va continuar els estudis a la Universitat Estatal de l'Est de Connecticut, on es va graduar el 2001. Ha realitzat, així mateix, estudis d'escriptura creativa a la Johns Hopkins, Baltimore, i un màster d'estudis africans a Yale.

En 2015 el seu pare va ser segrestrat. Els raptors reclamaven diners a l'ombra de l'èxit de Chimamanda. Tres dies després va ser alliberat.

Trajectòria literària Els temes que tracta Adichie en la seua obra van des del feminisme a la immigració i del sexisme a la problemàtica radical. La seua obra 'Tothom hauria de ser feminista' (We Should All Be Feminist) ha venut més de mig milió d'exemplars.El 2003, mentre es trobava estudiant a Connecticut, va publicar la seva primera novel·la, Purple Hibiscus, que va ser molt ben rebuda per la crítica i va rebre el Commonwealth Writer's Prize for Best First Book (2005).

L'acció de la seva segona novel·la, Half of a Yellow Sun (2006), titulada en referència al disseny de la bandera de l'efímera nació de Biafra, es desenvolupa durant la Guerra civil nigeriana. L'obra, lloada, entre d'altres, per Achebe, va obtenir el premi britànic de ficció Orange Broadband Prize for Fiction el 2007.

El 2009 va publicar una col·lecció de relats breus, titulada The Thing Around Your Neck.Ressenya del llibre a The New York Times, 27 d'agost de 2009 Quatre anys més tard llançava la novel·la Americanah, que va merèixer el premi estatunidenc del Cercle de Crítics Nacional del Llibre (National Book Critics Circle Award). El març de 2017 va publicar Dear Ijeawele, or a Feminist Manifesto in Fifteen Suggestions.

El seu best-seller, Amerinanah (2013) serà adaptada a una minisèrie coproduida per les actrius Lupita Nyong'o y Danai Gurira.

Actualment viu a Nigèria. A més, imparteix tallers de escriptura creativa, i en els Estats Units.

Compromís social Feminisme Chimamanda Ngozi Adichie s'ha consolidat com a una de leș feministes interseccionals més rellevants del segle XXI. Coneguda per la seva participació a 2012 al simposi anual TEDx Euston amb el discurs «Tots hauríem de ser feministes» , en què defineix el feminisme com a la cerca de l'igualtat de genérelo i la justícia accesible per a tothom. A més a més, exposa com els estereotips sobre les dones limiten el nostre pensament, sempre des d'una perspectiva interseccional on inclou la "raça", la classe social, el gènere i altres, per a la lluita per a trencar amb els estereotips i educar a les generacions següents lliures de rols restrictius i discriminatoris.

Els conceptes clau del seu enfocament feminista són el següents:

- Feminisme Universal: Defensa per un feminisme interseccional i universal, però considera que a la práctica ha d'haver-hi una aplicació sociocultural específica, considerant les diferents realistas de les dones en contextos socioeconòmics diversos.

- Educació per a l'Igualtat: En "Estimada Ijeawele, o com criar una feminista", ofereix consells per criar noves generacions lliures de biaixos de gènere, ensenyant que "saber cuinar no és un coneixement preinstal·lat a la vagina".

- Inclusió dels Homes: Adichie insisteix en la implicació i la participació activa dels homes en la lluita feminista, i en el trencament dels rols masculins predeterminats com haver de ser el proveïdor econòmic o el no poder expressar amb honestedat els seus sentiments.

- Comportaments masclistes de les dones: Critica el sentiment d'obligació de complaure de les dones i, a més a més, critica amb solemnitat el jutjatment dels comportaments de les dones. També assenyalant que la misogínia pot venir d'altres dones.

- "El Poder d'una sola Història": Utilitza les seves narracions per desafiar els estereotips i visibilitzar les experiències de les dones, argumentant que «el poder de les històries» és crucial per combatre el sexisme, el racisme i el classisme.

Moda Feminista Adichie, en un article del 2014 escrit per a Elle va descriure com va ser conscient d'una norma social occidental que «les dones que volien ser preses seriosament havien de demostrar la seva seriositat amb una indiferència estudiada envers l'aparença». El concepte occidental contrastava amb la seva educació a Nigèria, perquè a l'Àfrica Occidental l'atenció que una persona dedica a la seva moda i estil es correlaciona amb la quantitat de prestigi i respecte que la societat li atorgarà. Va començar a reconèixer que la gent era jutjada per la manera com es vestia. En particular, les escriptores es referien despectivament a l'atenció a la moda o la trivialitzaven, i representaven les dones que gaudien de la moda i el maquillatge com a ximples, superficials o vanitoses i sense cap profunditat. Reconeixent la relació entre la bellesa, la moda, l'estil i les desigualtats sociopolítiques, Adichie es va comprometre a promoure el body positivity com a mitjà per adquirir agència. Va començar a centrar-se en les body politics, sentint un orgull particular per les seves característiques africanes, com ara el color de la pell, la textura del cabell i les corbes, i duent dissenys atrevits amb colors vius per fer una declaració sobre l'apoderament personal.

Adichie va ser inclosa a la International Best-Dressed List del 2016 de Vanity Fair i va citar Michelle Obama com la seva ídol d'estil. Aquell any, Maria Grazia Chiuri, la primera directora creativa de l'empresa de moda francesa Dior, va presentar a la seva col·lecció de debut una samarreta amb el títol de la TED talk d'Adichie, «Tots hauríem de ser feministes». Adichie es va sorprendre en assabentar-se que Dior no havia tingut mai una dona al capdavant de la seva divisió creativa i va acceptar col·laborar amb Chiuri, que la va convidar com a convidada d'honor a seure a la primera fila del desfilat de primavera de l'empresa durant la Setmana de la Moda de París del 2016. L'erudit Matthew Lecznar va afirmar que Adichie sovint desafia els estereotips feministes a través de referències a la moda. Va afirmar que permetre que Dior inclogués el seu text va ser una manera hàbil d'utilitzar diverses formes de mitjans de comunicació no només per transmetre missatges polítics, sinó també per desenvolupar la seva imatge com un "fenomen transmedia" intel·lectual, literari i de moda multifacètic. Es va convertir en la imatge de No.7, una marca de maquillatge de la cadena britànica de drogueries Boots. En la seva publicació de Facebook del 2016, "Dear Ijeawele, or A Feminist Manifesto in Fifteen Suggestions", Adichie va argumentar que minimitzar la feminitat i la seva expressió a través de la moda i el maquillatge forma part d'una «cultura sexista».

El 8 de maig de 2017, Adichie va anunciar la seva campanya «Wear Nigerian» a la seva pàgina de Facebook. El govern nigerià havia llançat una campanya «Compra nigerià per fer créixer la naira» després que la naira nigeriana patís una devaluació. Va crear un compte d'Instagram que gestionaven les seves nebodes Chisom i Amaka, i va aconseguir uns 600.000 seguidors. L'objectiu d'Adichie era ajudar a protegir el patrimoni cultural de Nigèria mostrant la qualitat de l'artesania i l'ús de tècniques, materials i tèxtils innovadors i fets a mà que utilitzaven els dissenyadors nigerians. Igual d'important era la idea de persuadir els nigerians perquè compressin productes locals, en lloc de comprar roba a l'estranger, com s'havia fet en el passat. Les publicacions de la seva pàgina no se centren en la seva vida privada, sinó que destaquen les seves aparicions professionals arreu del món, en un esforç per mostrar que l'estil té el poder de superar límits i tenir un impacte global. Va guanyar un premi Shorty el 2018 per la seva campanya «Wear Nigerian», i el 2019 va ser seleccionada com una de les 15 dones que apareixerien a la portada del número de la revista britànica Vogue, en un número editat com a convidada per Meghan, duquessa de Sussex.

En una conversa del 2021 al Düsseldorfer Schauspielhaus, Adichie va parlar amb l'excancellera d'Alemanya, Angela Merkel, i les periodistes Miriam Meckel i Léa Steinacker. Van parlar que, perquè la democràcia sobrevisqui, la gent ha de preservar les seves tradicions i la seva història, estar informada sobre la intolerància i aprendre a acceptar la diversitat. Adichie va dir que sovint utilitza la moda per educar la gent sobre la diversitat, i Merkel va estar d'acord que podria servir com a pont cultural per unir la gent a escala mundial.

Bibliografia Purple Hibiscus (2003, novel·la) Half of a Yellow Sun (2006, novel·la) Mig sol groc, traducció catalana de Bel Olid. Barcelona: Fanbooks, Grup Editorial 62. The Thing Around Your Neck (2009, narrativa) The Danger of a Single Story (2009, xerrada, transcripció del TED Talk)"Chimamanda Ngozi Adichie: The Dangers Of A Single Story", dey Chidirim Ndeche, The Guardian, 19 d'agost del 2017, . [Accedit el 21 d'octubre 2018]. Sobre el perill dels tòpics, traducció catalana de Scheherezade Surià. Barcelona: Fanbooks, Grup Editorial 62.¹ Americanah (2013, novel·la) Americanah, traducció catalana de Bel Olid. Barcelona: Fanbooks, Grup Editorial 62. We Should All Be Feminist (2014, assaig). Tothom hauria de ser feminista, traducció al català de Scheherezade Surià. Barcelona: Fanbooks, Grup Editorial 62.¹ Dear Ijeawele, or a feminist manifesto in fifteen suggestions (2016, assaig) Estimada Ijeawele: Manifest feminista en quinze consells, traducció catalana de Scheherezade Surià, Barcelona: Fanbooks, Grup Editorial 62, 2017.¹ Notes on Grief (2021, assaig) Sobre el dol. Apunts, pensaments i reflexions al voltant de la pèrdua, traducció catalana de Scheherezade Surià, Barcelona: Fanbooks, Grup Editorial 62.

¹ Tots tres assajos publicats en català també en un sol volum.

Premis i reconeixements Entre altres, l'autora ha rebut els següents premis i reconeixements: BBC Concurs de Cuente 2002, guanyadora per That Harmattan Morning. Premi O.Henry Prize 2003, per The American Embassy Premi de Contes David Y. Wong internacional 2002/2003 (premi PEN Center), per Half of a Yellow Sun. Commonwealth Writers' Prize (Regne Unit) 2005 al millor primer llibre per Purple Hibiscus Premi Orange (Regne Unit) (Orange Broadband Prize for Fiction) 2007 per Half of a Yellow Sun Chicago Tribune Heartland Prize 2013 per Americanah Premi del Cercle de Crítics Nacional del Llibre (EUA) (National Book Critics Circle Award) 2013 per Americanah En 2021 ha sigut reconeguda per la BBC com una de les 100 Dones (BBC) inspiradores e influents de tot el món.

Referències

Enllaços externs . Vídeo i transcripció del TED Talk que va fer l'autora: The Danger of a Single Story (2009), . Conversa amb Chimamanda Ngozi Adichie. L'escriptora nigeriana parla amb Anna Guitart, vídeo de la conferència/conversa que va tenir lloc al CCCB el 2017, en dues versions: en la versió original en anglès, i en versió catalana (traducció simultània). , .

Categoria:Contistes Categoria:Novel·listes nigerians en anglès Categoria:Persones d'Igboland Categoria:Poetes nigerians en anglès