miniatura|Christoffer Wilhelm Eckersberg, Dona davant del mirall, 1841. Neoclassicisme francès transmutat en estil Biedermeier. LEdat d'or danesa (en danès Den danske guldalder) o Escola de Copenhaguen (en danès Københavnerskolen)«... Escola de Copenhaguen, [terme] que ha guanyat un punt de suport a l'estranger, per emfatitzar la importància que Copenhaguen tenia com a centre d'art, amb una acadèmia d'art, que va atraure un cert nombre d'artistes alemanys com ara Caspar David Friedrich (1774-1840) i Philipp Otto Runge (1877-1810).»Om guldalderen- en introduktion de Kasper Monrad abasta un període de producció creativa a Dinamarca, especialment durant la primera meitat del .Kulturnet Danmark, Guia de l'Edat d'or danesa Tot i que Copenhaguen havia patit incendis, un bombardeig i la fallida nacional, les arts va entomar un nou període de creativitat catalitzat pel romanticisme provinent d'Alemanya. El període és associat, de manera més comuna, amb l'edat d'or de la pintura danesa, des del 1800 fins al voltant de 1850, època que abasta el treball de Christoffer Wilhelm Eckersberg i els seus estudiants, incloent Wilhelm Bendz, Christen Købke, Martinus Rørbye, Constantin Hansen i Wilhelm Marstrand, així com l'escultura de Bertel Thorvaldsen.
També va contemplar el desenvolupament de l'arquitectura danesa en estil neoclàssic. Copenhaguen, en particular, va adquirir un nou aspecte, amb edificis dissenyats per Christian Frederik Hansen i Michael Gottlieb Bindesbøll.
En relació amb la música, l'Edat d'Or abasta una sèrie de figures inspirades en el nacionalisme romàntic danès, incloent J. P. E. Hartmann, Hans Christian Lumbye, Niels W. Gade i el mestre de ballet August Bournonville. La literatura se centra en el pensament romàntic, introduït el 1802 pel filòsof noruec-alemany Henrik Steffens. Alguns contribuents clau foren Adam Oehlenschläger, Bernhard Severin Ingemann, N. F. S. Grundtvig i, finalment però no menys important, Hans Christian Andersen, tel proponent del conte de fades modern. Søren Kierkegaard afavorí la filosofia mentre Hans Christian Ørsted assolia progressos fonamentals en el camp de la ciència. Així, l'edat d'or va tenir un profund efecte no només sobre la vida a Dinamarca, però, amb el temps, també en el front internacional.
Rerefons i context miniatura|esquerra|Copenhaguen en flames per C.W. Eckersberg (1807) Els orígens de l'Edat d'Or es remunten al voltant del principi del . Sorprenentment, aquest va ser un període molt difícil per a Dinamarca. Copenhaguen, el centre de la vida intel·lectual del país, va experimentar per primera vegada grans incendis en 1794 i 1795 que va destruir tant el Palau de Christiansborg com grans zones de la ciutat interior. En 1801, com a resultat de la participació del país en la Lliga de Neutralitat Armada, la flota britànica va infligir greus danys a la ciutat durant la Batalla de Copenhaguen . En 1807, els rumors que els francesos podrien obligar a Dinamarca a tancar la Bàltica als seus enviament, els britànics, un cop més bombardejaren Copenhaguen, i aquesta vegada es dirigiren específicament a la ciutat i la seva població civil. Després, en 1813, com a resultat de la incapacitat del país per suportar els costos de la guerra, Dinamarca va declarar una fallida de l'Estat."Pengereformen, der blev kendt som statsbankerotten", Nationalbanken. Consultat el 30 d'agost del 2010. Per empitjorar les coses, Noruega va deixar de ser part del regne de Dinamarca quan va ser cedida a Suècia l'any següent."Visió històrica", Guia a l'Edat d'or danesa Consultat el 30 d'agost de 2010.
La devastació de Copenhaguen, però, proporcionà noves oportunitats. Els arquitectes i planificadors obriren carrers i construïren edificis neoclàssics de bonic disseny que ofereïen una mirada més brillant i íntima. En aquest moment, amb una població de només 100.000 habitants, la ciutat era encara molt petita, construïda dins dels límits de les antigues muralles. Com a resultat, les principals figures de l'època es reunien amb freqüència, compartint les seves idees, de manera que les arts i les ciències s'ajuntaven. Henrik Steffens fou potser el defensor més eficaç de la idea romàntica. En una sèrie de conferències a Copenhaguen, va transmetre amb èxit les idees que hi havia darrere de romanticisme alemany per als danesos. Pensadors influents, com Oehlenschläger i Grundtvig es van afanyar a portar els seus punts de vista. No va passar molt temps abans que els danesos de totes les branques de les arts i les ciències estiguessin involucrats en una nova era de nacionalisme romàntic, coneguda posteriorment com l'Edat d'Or danesa.
miniatura|Henrik Steffens (1773-1845), que va fer diverses conferències sobre romanticisme alemany Especialment en el camp de la pintura, el canvi es va fer evident. Mentre que l'art havia servit prèviament per defensar la monarquia i lestablishment, Christoffer Wilhelm Eckersberg i els seus estudiants es va adonar que, amb l'arribada de la industrialització, les classes mitjanes anaven guanyant cada vegada més poder i influència. El gran art històric va donar pas a gèneres pictòrics i a paisatges, àmpliament atractius però menys pretensiosos."Danish art before 1900" , Aarhus Kunstmuseum. Consultat el 30 d'agost del 2010.
Generalment s'accepta que l'edat d'or es va perllongar fins als volts del 1850.Kasper Monrad, Det Danske Landskab – De danske malere på J.C. Dahls tid, , pàg. 36 En aquesta època, la cultura danesa va patir l'esclat de la Primera Guerra de Schleswig (1848 fins a 1851). A més, les reformes polítiques que impliquen la fi de la monarquia absoluta en 1848 i l'adopció de la constitució danesa a l'any següent van marcar el començament d'una nova era. Finalment, l'extensió de Copenhaguen més enllà de les antigues muralles, durant la dècada del 1850 va obrir nous horitzons per a l'expansió urbana.
No va ser sinó fins al 1890 que el filòsof danès Valdemar Vedel va utilitzar per primera vegada el terme Guldalderen o Edat d'Or (literalment "Era d'Or") per descriure el període. El 1896, l'autor Vilhelm Andersen contemplava l'Edat d'Or iniciada per Henrich Steffens com el període més ric de la història cultural de Dinamarca.Arkiv for Dansk Litteratur - Henrich Steffens - Forfatterportræt , . Consultat el 30 d'agost de 2010.
Pintura Al començament del , l'Edat d'Or de la pintura danesa va sorgir per formar un estil nacional diferent, per primera vegada des de l'edat mitjana; el període va durar fins a mitjan segle. Té un estil de dibuix basat en la pintura barroca als Països Baixos, especialment la seva pintura de paisatge,Les pintures holandeses i paisatges, dominaren en les col·leccions danesos del . Es poden veure alguns registres a In His Milieu: Essays on Netherlandish Art in Memory of John Michael Montias i que representa la llum del nord que és suau però permet forts contrastos de color. El tractament de les escenes és típicament una versió idealitzada de la realitat, però sense pretensions que sigui així, i apareix més realista del que realment és. Les escenes interiors, sovint petits retrats de grups, també són comuns, amb un tractament similar dels humils objectes i mobles domèstics, sovint del cercle d'amics de l'artista. El petit art danès era vist des de fora del país (de fet, la majoria roman allí fins avui), tot i que la destacada figura de la pintura romàntica alemanya, Caspar David Friedrich, fou important en la difusió de la seva influència a Alemanya.
Una figura crucial va ser Christoffer Wilhelm Eckersberg, que havia estudiat a París amb Jacques-Louis David i va ser influenciat més cap a lneoclassicisme per l'escultor Bertel Thorvaldsen. Eckersberg va ensenyar a l'Acadèmia entre 1818-1853, arribà a ser-ne director de 1827 a 1828, i va ser una important influència en la següent generació, en què la pintura de paisatge va sortir a la llum.Christoffer Wilhelm Eckersberg. De la Galeria Nacional d'Art. Consultat el 3 novembre del 2000.Boime, 504-5 Ell va ensenyar a la majoria dels principals artistes de l'època, incloent: Wilhelm Bendz, Albert Küchler, Christen Købke, Vilhelm Kyhn, Jørgen Roed, Holger Roed, Martinus Rørbye, Constantin Hansen i Wilhelm Marstrand.Arts visuals del Ministeri danès d'Afers Exteriors . Consultat el 3 novembre de 2009.
miniatura|Companyia d'artistes danesos a Roma, pintat per Constantin Hansen, 1837. Estès a terra trobem l'arquitecte Bindesbøll. D'esquerra a dreta : Constantin Hansen, Martinus Rørbye, Wilhelm Marstrand, Albert Küchler, Ditlev Blunck i Jørgen Sonne
Una investigació de dibuixos, dibuixos subjacents, esbossos a l'oli i pintures acabades per Eckersberg i els seus alumnes Christen Købke i Constantin Hansen, utilitzant els seus punts de vista italians com a exemples, apunta a una sèrie d'aspectes importants que aporten llum sobre el procés creatiu en la pintura danesa de l'Edat d'Or durant la primera meitat del . Els dibuixos preliminars - preferiblement dibuixos de composició - que es van fer davant del motiu van ser meticulosament construïts i reproduïen molts detalls. L'arquitectura rebé major atenció dels pintors, mentre que la vegetació, roques i pedres, així com les figures en el paisatge van rebre una prioritat més baixa. El dibuix fet directament des del motiu era quadrat en diversos casos, amb vista a la seva transferència a la pintura, que sovint no era major que el dibuix. Alguns elements podien ser alterats durant el procés, però en general l'artista va conservar les disposicions originals amb força precisió. En alguns casos, l'arquitectura era conscientment alterada per tal d'enfortir les formes i crear harmonia en la imatge. D'aquesta manera, podem demostrar que, si bé els motius italians semblen realistes, a primera vista, van ser, no obstant això, ajustats o fins i tot manipulats pels artistes.J. Wadum, M. Scharff, K. Monrad, "Hidden Drawings from the Danish Golden Age. Drawing and underdrawing in Danish Golden Age views from Italy" a SMK Art Journal 2006, ed. Peter Nørgaard Larsen. Statens Museum for Kunst, 2007.
Entre els artistes més destacats artistes de l'Edat d'Or de la pintura danesa cal esmentar Wilhelm Bendz (1804-1832), recordat pels seus molts retrats tècnicament reeixits d'altres artistes com ara Ditlev Blunck i Christen Christensen, una escena de la classe d'anatomia de l'Acadèmia, així com els retrats de grup "Una festa del tabac" i "Artista a la tarda a la cafeteria Finch de Múnic"; Constantin Hansen (1804-1880), profundament interessat en la literatura i mitologia i inspirat en Niels Laurits Høyen, que va desenvolupar la pintura històrica nacional basada en la mitologia nòrdica i pintà molts retrats, entre ells la històrica Assemblea Constitucional (Den grundlovgivende Rigsforsamling);
Christen Købke (1810-1848), influenciat per Niels Laurits Høyen, un historiador de l'art que va promoure un enfocament nacionalista on demanava als artistes de cercar temes en la vida popular del seu país en lloc de buscar temes en altres països com Itàlia; Wilhelm Marstrand (1810-1873), un artista molt productiu que dominà una notable varietat de gèneres, recordat especialment per una sèrie d'obres que s'han convertit en fites familiars de la història i la cultura danesa: escenes dels salons i carrers de Copenhaguen durant la seva joventut; la festa i la vida pública capturada a Roma; els molts retrats representatius de ciutadans i innovadors; fins i tot els encàrrecs monumentalistes per a les universitats i la monarquia; i Martinus Rørbye (1803-1848), recordat pel seus gèneres pictòrics de Copenhaguen, pels seus paisatges i per les seves pintures arquitectòniques, així com per als molts esbossos que va fer durant els seus viatges als països poques vegades explorat en el moment. Entre altres artistes, C. A. Jensen (1792-1870) especialitzat gairebé exclusivament en retrats.