Teresa Goday és un personatge de ficció de la novel·la Mirall trencat de Mercè Rodoreda, la qual fou publicada l'any 1974.Rodoreda, Mercè. Mirall trencat. Barcelona: Club Editor Jove, 2008.
El personatge segons l'autora Mercè Rodoreda diu, en el pròleg de Mirall trencat, referint-se al personatge de Teresa Goday:
El personatge dins del context de l'obra Teresa Goday, nascuda a Barcelona vers el 1857, és filla d'una peixatera del Mercat de la Boqueria i la protagonista una trajectòria ascendent a través de la seua bellesa espectacular i de l'alçaprem que li suposen els matrimonis successius.Mirall trencat - Xtec - Generalitat de Catalunya Tingué un fill amb Miquel Masdéu, un fanaler de qui s'havia enamorat però que li havia enganyat la no informar-la que ell estava casat.... Aleshores, després de tenir el fill i ser festejada per un home gran i ric, decidí deixar el nen -Jesús- a casa d'una tieta seva mentre cercava com proveir per ell. Així, es pogué casar en primeres núpcies amb Nicolau Rovira, home gran que havia fet una gran fortuna jugant a la borsa i que li proporciona el fet d'ésser presentada en societat i l'accés als cercles distingits de la ciutat. Com ella no tenia accés als diners del seu marit, revengué un gran fermall que ell li regalà, un cop casats, després de fer veure que l'havia perdut, cosa que provocà que ell n'hi comprés un altre: destinà els diners a l'educació de Jesús, el fill de Masdéu, a qui apadrinà en un gran bateig. De fet, els diners els donà al pare, en Miquel, perquè s'afillés el nen, cosa que ell feu, enganyant a la seva esposa, que no podia tenir fills, amb una història sobre la procedència del nen, que deia aliè a ell.
La Teresa Goday quedà vídua aviat i es casà en segones núpcies amb el diplomàtic i terratinent Salvador Valldaura, un home de la seua edat, atractiu, educat i immensament ric. La cerimònia se celebrà a Santa Maria del Mar i passaren la lluna de mel en una finca de Vilafranca. Quan ell sabé que a ella no li agradava viure a París, on estava destinat, li feu construir, com a casa familiar, una gran torre a Sant Gervasi. Hi anaren a viure. Tingueren una filla, a la qual posaren Sofia, que era el nom de la mare d'ell. Mentrestant, en Jesús Masdéu es dedicà a pintar tapissos. A la Sofia la casaren amb l'Eladi Farriols, a qui, com que no volia estudiar, el seu pare associà amb una primera firma del tèxtil. Tingueren dos fills: primer en Ramon i, tres anys després, en Jaume. L'Eladi s'enamorà de la cupletista Pilar Segura, el nom artístic de la qual era Lady Godiva: tingueren una filla, Maria, que fou adoptada com a parent llunyana. Ramon i Maria s'enamoraren; quan saberen que eren germans, ell marxà de casa i ella se suïcidà.
Ja en plena Segona República Espanyola, després de tres setmanes en què no li deixaven menjar res, la Teresa Goday morí. Faulí, Josep, 1995. Diccionari de catalans de ficció. Barcelona: Ed. La Campana. 192 pàgines. . Pàg. 79.
Anàlisi del personatge Teresa, d'origen humil, aprofita totes les oportunitats i riqueses que el matrimoni amb Nicolau Rovira i després amb Salvador Valldaura li han proporcionat. Al llarg de la novel·la es fa referència a la seva vessant més hedonista: joies abundants, vi i dolços. Bru-Domínguez argumenta que Teresa és presentada com una femme fatale ja des del primer capítol, on utilitza la seva bellesa i encant per accedir a espais masculins i obtenir dels homes riquesa i estatus o plaer. És significatiu l'episodi on Teresa ven, en secret, el fermall que Nicolau li regala per obtenir diners pel seu fill Jesús. En clau simbòlica, Teresa moltes vegades apareix a Mirall trencat acompanyada de motius foscos com ombres ("...un llum amb el pàmpol verd que la deixava mig a l'ombra. Valia més així, protegida" (p. 34)) associats al cànon de la femme fatale. Un exemple d'aquesta imatgeria el trobem al ball de carnaval: per una banda, Teresa duu una màscara; per l'altra, porta amb un ventall amb una poma pintada, símbol del pecat original i la seducció decadent.
Totes les relacions entre mares i filles a Mirall trencat són complicades, i la de Teresa i Sofia no n'és una excepció. En paraules de Marina Porras, "Teresa és una dona bona, però com que la força de viure sense trair-se li consumeix tota l'energia, quan té una filla no es pot donar incondicionalment a ella com dictaria l'instint maternal". Sofia creix a l'ombra de la seva mare, estimada i respectada per tothom. Eladi Farriols, futur marit de Sofia, pensa "De vegades d'una mare espaterrant en surt una filla descolorida".
Crítics literaris han llegit en el personatge de Teresa l'encarnació dels ideals modernistes de feminitat. Al llarg de l'obra el personatge apareix associat a les flors, la roba, teles, artesania i, sobretot, les joies. El primer capítol de la novel·la, anomenat "Una joia de valor" fa referència alhora a Teresa com a joia simbòlica, descrita com una "perla" per Nicolau, i al fermall. Quan Teresa decora la casa després de la mort del primer marit, ho fa seguint els cànons opulents modernistes. Per altra banda, però, aquesta relació no és del tot clara ja que Teresa és presentada com una bellesa natural i canònica més pròpia de la iconografia clàssica.
Referències
Bibliografia Arnau, Carme. "El temps i el record a Mirall Trencat". Els Marges (febrer, 1976), núm. 6, pàg. 124-128. Oriol i Giralt, Joan, 1988. Guia de lectura 6. Andros. .
Enllaços externs Centre Dona i Literatura YouTube
Categoria:Personatges d'obres literàries en català Categoria:Mercè Rodoreda