La stistaïta és un mineral de la classe dels sulfurs. El nom reflecteix la seva composició química stibium (nom llatí per a l'antimoni) i stanum (nom llatí per a l'estany). Va ser aprovat per la IMA l'any 1969.
Característiques La stistaïta és un sulfur de fórmula química SnSb. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3. Pot presentar impureses de coure. Segons la classificació de Nickel-Strunz, la stistaïta pertany a «02.AA: Aliatges de metal·loides amb Cu, Ag, Au» juntament amb els següents minerals: domeykita-β, domeykita, koutekita, novakita, cuprostibina, kutinaïta, al·largent, discrasita, maldonita i algodonita. Segons la classificació de Dana es troba al grup 1.3.1.5.
Formació i jaciments Sol trobar-se concentrat en dipòsits de tipus placer. La seva localitat tipus es troba a l'Uzbekistan. A part de a la seva localitat tipus ha estat descrit al dipòsit de Kubaka (Sibèria) i al massís de Kovdor (Península de Kola).
Referències
Bibliografia
American Mineralogist (1971): 56: 358. Neues Jahrbuch für Mineralogie, Monatshefte (1981): 3: 120. Noren, Lasse; Withers, Ray L.; Schmid, Siegbert; Brink, Frank J.; Ting, Valeska (2006): Old friends in a new light: "SnSb" revisited. Journal of Solid State Chemistry 179, 404-412. Lidin, S.; Christensen, J.; Jansson, K.; Fredrickson, D.; Withers, R.; Noren, L.; Schmid, S. (2009: Incommensurate stistaite--Order made to order. Inorganic Chemistry 48, 5497-5503.
Categoria:Minerals d'estany Categoria:Minerals d'antimoni Categoria:Aliatges sulfurs Categoria:Minerals descoberts a l'Uzbekistan