El castell de Pera era una fortificació del municipi de Sant Llorenç Savall (Vallès Occidental), les restes de la qual estan declarades bé cultural d'interès nacional.

Història El terme de Pera és esmentat per primera vegada el 1017, i l'any següent, el castell apareix com a una de les afrontacions de l'alou de Castellar venut per Senegunda i el seu fill Isarn als comtes de Barcelona. Al llarg del se'l menciona diverses vegades com a límit d'alguna propietat. El 1065, el senyor Gerbert Donuç llegà el castell de Pera, juntament amb altres possessions, a la seva filla Nevia. El 1157, Guilleuma, vídua de Ramon de Pera, i Bernat de Vilar, el seu marit posterior, establiren un conveni amb el comte Ramon Berenguer IV sobre els drets del castell.

Sembla que el 1162 el senyorejava Albert de Pera, que feu diverses donacions al monestir de Sant Llorenç del Munt. El 1176, Bernat Vilar i Ramon de Vultiana acordaren un conveni sobre els drets de la fortalesa. El 1205, Bernat Vilar llegà al seu fill Arnau el castell de Pera i la torre Lacera, i el 1213, li feu donació de totes dues fortaleses. A partir d'aquest moment, el castell passaria a mans de diversos propietaris: el 1228 n'era senyor Ramon de Carner, que el llegà a la seva esposa Sibil·la i a la seva filla Elisenda, i en el cas de no tenir fills, passaria al patrimoni del monestir de Sant Llorenç del Munt.

Posteriorment, era en mans del vescomte de Cardona, que el 1266 cedí a Arnau Vernet tots els seus drets sobre el castell. Aquest fou succeït pel seu fill Tomàs, que el 1287 el vengué al notari reial Pere Marquès, senyor del castell de la Roca del Vallès. Pere fou succeït el 1311 pel seu fill Francesc Marquès, i aquest ho fou pel seu fill Andreu, que el 1358 adquirí al rei Pere III el mer i mixt imperi. El 1365, Andreu Marquès va traspassar el castell al monestir de Sant Jaume de Vallparadís de Terrassa, que el 1378 el vengueren a Pere de Sentmenat.

Aquest fou succeït pel seu fill Berenguer, que el 1417 llegà tots els seus béns al seu fill Pere. El 1542, n'era senyor Joan de Sentmenat, i el 1574 ho era Jaume de Sentmenat, que també senyorejava els castells de Terrassa i de Sentmenat. Al , la propietat encara restava en poder dels Sentmenat.

miniatura|esquerra|El castell vist des de la vall d'Horta miniatura|esquerra|Restes de la capella de Santa Maria i d'altres estructures

Descripció Les ruïnes del castell són situades al cim d'un turó, des d'on es domina gran part de la vall d'Horta i la Vallcarca, a l'est del mas d'Agramunt i al sud de les restes del mas Saladelafont. El camí d'accés més habitual és pel sender local C-56, que surt des la masia de Can Brossa, a la vall d'Horta, en direcció nord per un dels contraforts de la serra del castell de Pera. També s'hi pot accedir des de la masia de la Muntada, també a la vall d'Horta i en sentit nord, o des de Roca Sareny, carenejant la serra del castell de Pera.

Les restes tenen una forma allargassada de nord a sud i que ressegueix els desnivells del turó. Sembla que tant a l'extrem nord-oest com al sud-est hi havia un lloc de guaita: al nord-oest s'observa l'arrencada del que seria una torre quadrada, a la qual hi ha adossades les restes d'una nau que l'arrencada de la volta; al sud-est hi ha un merlet rocós de conglomerat del turó, probablement condicionat amb fusta o pedra.

El recinte tenia dues entrades: una a la banda nord i l'altra a l'est, on encara es poden veure els graons i que porta al pati d'armes. El mur de ponent, que pel tipus de carreus i la seva disposició, sembla molt posterior a l'època romànica, té dues filades d'espitlleres a diferents nivells. El mur de llevant, molt malmès, aprofita l'absis de la capella de santa Maria, situada a l'interior del castell per la part central. De petites dimensions, és d'una sola nau i amb absis semicircular més estret que la nau i orientat cap a l'est. La porta s'obre al mur de migjorn, té una amplada de 0,5 m a l'exterior i s'eixampla fins a 1 m a l'interior.

Al costat de la paret sud de la capella hi ha una petita cavitat rectangular amb restes d'arrebossat ocre, possiblement una sitja o cisterna. A més, encara s'hi poden endevinar dues habitacions més: una devia ocupar l'espai entre el mur de ponent, el pati, la capella i un altre espai indeterminat; i l'altra, entre el mur de llevant, la capella, la nau i el mateix espai indeterminat, amb un accés a la paret nord.

Referències

Vegeu també

Castell de Rocamur Torrota de la Roca Vall d'Horta

Categoria:Castells romànics de Catalunya Pera Categoria:Monuments històrics del Vallès Occidental Categoria:Patrimoni monumental de Sant Llorenç Savall Pera