Juan Rubio de la Serna de Falces Pelegero (Vélez-Rubio, 1834 - Barcelona, 1917) fou un advocat i arqueòleg andalús, acadèmic de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
Biografia Fill d'un jutge, a causa dels trasllats del seu pare va estudiar a les universitats de València, Granada, Madrid i Barcelona. Ell mateix va aprovar les oposicions de jutge i fou destinat primer a Totana i en 1862 a Barcelona, on s'hi establí definitivament.
Va adquirir una finca a Cabrera de Mar el 1877, on arran d'una troballa de restes romàniques es va interessar per l'arqueologia i la conservació i divulgació de les troballes en articles a La España Regional, el Boletín de la Asociación Catalana de Excursionismo, i al Butlletí de la Reial Acadèmia de la Història.
El 1904 va ingressar a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i fou corresponent de la Reial Acadèmia de la Història, mantenint una forta amistat amb Fidel Fita i Colomer. També va criticar l'abandó i l'espoli que patia al castell de Vélez Blanco. Va guardar la seva col·lecció de troballes a Sant Andreu de Llavaneres, i es van perdre uns anys després de la seva mort.Lentisco Puche, José Domingo Juan RUBIO DE LA SERNA DE FALCES PELEGERO Diccionario Biográfico de Almería
Obres Noticia de una necrópolis anterromana descubierta en Cabrera de Mataró Monografía de Vélez Rubio y su comarca (Barcelona, 1900) Ensayo crítico-histórico-arqueológico sobre los fenicios, su poder marítimo, colonias e influencias colonizadora, especialmente en relación con España (1912) Referències
Categoria:Arqueòlegs espanyols Categoria:Acadèmics de la Reial Acadèmia de Bones Lletres Categoria:Persones de Vélez-Rubio Categoria:Historiadors andalusos Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Morts el 1917 Categoria:Nascuts el 1834