Warhammer (oficialment Warhammer: The Game of Eage of Sighmar Battles, abreujat sovint com a Warhammer Fantasy Battles, Warhammer Fantasy o WFB) és un joc d'estratègia de guerra per torns, s'hi juga amb miniatures i està ambientat en un món de fantasia èpica. És un joc desenvolupat per Games Workshop, i el seu món de ficció és usat també per ambientar un joc de rol, novel·les, jocs de cartes col·leccionables i un variat marxandatge.
Està basat en altres mons fantàstics, i dona la suficient llibertat de creació als jugadors per poder seguir expandint aquest joc estratègic, creant noves tropes, generals, exèrcits i regnes. Va ser creat com un joc d'escaramusses a finals de la dècada de 1970, però de mica en mica, i després de nombroses edicions, ha esdevingut un complex joc de grans batalles. L'any 2006 s'havien publicat set edicions del joc, amb catorze exèrcits diferents i diverses campanyes mundials.
Material necessari Per poder jugar es necessita el següent: Miniatures que representin els diferents exèrcits. No és necessari que siguin de Games Workshop si no s'han d'utilitzar en tornejos oficials. El reglament oficial del joc. Cada jugador ha de tenir el reglament corresponent al seu exèrcit. Una superfície de joc d'uns 180x120cm, que pot ser una taula, el terra, etc. Si es desitja, es poden utilitzar diversos elements d'escenografia per donar més realisme a les batalles, com arbres, rius, etc. Daus normals de sis cares (és recomanable que en siguin molts), un dau d'artilleria i un de dispersió. Una cinta mètrica per mesurar distàncies. Plantilles per calcular l'àrea d'efecte de determinades armes, encanteris o accions. Un full i un bolígraf per apuntar els detalls de les unitats, com pot ser l'armament.
Exèrcits Bretònia Bretònia és la terra de l'honor, situada a l'oest del Vell Món, confronta per l'est amb l'Imperi i pel sud amb Estàlia. És adjacent també al bosc de Loren, terra dels elfs silvans.
Es caracteritza pel fet que els seus exèrcits estan formats per nobles cavallers que lluiten al costat dels seus vassalls per protegir les seves terres o defensar als seus aliats contra el caos, elfs foscos i altres enemics de la pau. Els vassalls actuen segons el feudalisme, per tant gaudeixen de la protecció que ofereixen els cavallers a canvi de tributs.
L'objectiu de tot cavaller és aconseguir beure del Grial que porta la Dama del llac. Per aconseguir tan alt honor, han de passar per diversos nivells en la jerarquia militar, començant per cavallers novells (cavallers joves que encara no han demostrat el seu valor), continuant per ser cavallers del regne (la major part de l'exèrcit). Posteriorment, quan inicien la recerca del Grial, abandonen l'ús de la llança per l'espasa i surten a la cerca d'aventures per aconseguir ser dignes de beure del Grial. Quan per fi aconsegueixen trobar-lo, es converteixen en cavallers del Grial, sants en vida, tornant a utilitzar la llança i anant a protegir llocs sagrats de la seva deessa. En algunes regions de Bretònia, els pegasos són comuns, i alguns cavallers els utilitzen per atacar des del cel muntats en ells.
Els plebeus solen ser cuiners, grangers i ramaders. En combat, són cridats pels cavallers i aquests obeeixen cegament als seus protectors. Hi ha plebeus que utilitzen llança (anomenats homes d'armes), altres que tenen certa habilitat amb l'arc, i fins i tot hi ha alguns plebeus que veneren fins a tal punt als cavallers del Grial, que es transformen en bojos fanàtics que els adoren, formant un Reliquiari amb les restes d'un cavaller mort. Alguns plebeus aconsegueixen l'honor de muntar en un cavall per ser les avançades de l'exèrcit, i últimament els plebeus són també els que usen l'única màquina de guerra de l'exèrcit bretonià, el trabuc.
L'exèrcit bretonià és un exèrcit ràpid i versàtil. Posseeix una gran varietat de tropes de cavalleria, que els dota d'una gran maniobrabilitat. Tenen una formació única de combat de cavalleria que els transforma en una de les millors cavalleries del joc. Però en canvi, la seva màgia no és massa poderosa, ni tampoc les seves armes de projectils. La infanteria és sacrificable, però acompleix les seves funcions de sobres.
L'Imperi L'Imperi és la nació humana més poderosa del món de Warhammer. Els poderosos exèrcits de l'Emperador formen el bastió que conté a les forces del Caos, evitant la invasió de tot el Vell Món. Plens de fe en els poderosos Déus guerrers, armats amb canons i rifles de les escoles imperials, amb el suport de mags de les vuit escoles de màgia i a disposició d'una població enorme, l'Imperi permet la supervivència de la humanitat, en el món hostil de Warhammer.
L'Imperi es divideix políticament en comtats (Nordland, Refectorland, Ostland, Ostermark, Hochland, Middenland, Talabecland, Stirland, Reikland, Averland i Wissenland), ciutats estat (Altdorf, Nuln, Talabheim i Middenheim) i un petit territori autòcton anomenat L'Assemblea, casa dels Halflings, una raça d'éssers baixets, poc més d'un metre d'alçada, amb molta gana. La capital és Altdorf i el seu Déu principal és Sigmar, tot i que també es ret culte al Déu del Llop Ulric. Quan un Emperador mor, es reuneixen els comtes electors, els burgesos de les ciutats, l'ancià de L'Assemblea i els representants dels dos cultes i entre tots elegeixen al futur Emperador. L'actual Emperador és Karl Franz, qui s'ha vist obligat a lluitar en la més gran de totes les batalles contra el Caos.
L'Imperi és un exèrcit variat i colorista que permet gran diversitat de tàctiques en el camp de batalla. Les seves poderoses unitats de cavalleria i la seva nombrosa infanteria són la força que evita la invasió del Vell Món.
Averland Averland jau al sud de l'Imperi, entre els rius Aver i Reik de dalt, i fa frontera amb les Muntanyes Negres i el gran terreny que són les Muntanyes de la Fi del Món. És una província pròspera, malgrat que ni és la més gran o influent de l'Imperi. Les Muntanyes Negres i les Muntanyes de la Fi del Món contenen un bon grapat de mines, moltes d'elles en possessió dels nans. El metall extret és venut a bon preu a Averheim, la capital de la província, a mercaders de Nuln, que ho transporten en barcasses, seguint el corrent del riu Aver. Les muntanyes contenen diversos bastions nans, però els goblins nocturns o els skaven els han pres, mentre que altres han estat donades per perdudes després de violentes erupcions volcàniques.
El Pas del Foc Negre guarda una important ruta de comerç entre les Zones Frontereres i l'Imperi, i divideix les Muntanyes de la Fi del Món. de les Muntanyes Negres. La ruta és un vell camí Nan i s'estén passant Averheim, i més al nord de l'Imperi. Els béns del Pas del Foc Negre són normalment enviats a través del Riu Aver cap a Nuln. El pas és l'únic lloc on és possible creuar les muntanyes, ja que els laterals són extremadament massa escarpats i quasi impossible de creuar. Per no mencionar que l'oratge és totalment imprevisible i pocs s'atreveixen a ser agafats en una tempesta de neu o una allau. Si les coses no semblaven prou roïnes, les muntanyes són la llar de tribus ferotges de goblins nocturns, troll, skavens i monstres llegendaris. Alguns valents aventurers es guanyen la vida furtant ous dels pics més alts i venent-los al Zoo Imperial. Aquestes bèsties es convertiran més tard, en muntures dels més famosos generals.
Averland és una província rica, i com a resultat, es gasten grans sumes de diners als uniformes dels soldats de l'estat. Els veterans prefereixen uniformes extravagants per a destacar en comparació als pagesos, però per a reflectir la seua antiguitat. Aquesta tradició ha calat ben endins als rangs, fins al punt que fins i tot la milícia i bandes mercenàries es fan amb les robes més extravagants que es poden permetre. L'exèrcit Averland té fama de tindre tants sastres com per a poder subministrar una ciutat petita. Els forasters sobren fer burla sobre el fet que els Averlands són tan bons arquers, per què no volen lluitar cos a cos i arriscar fer-se malbé o tacar-se la roba. Aquestes observacions són silenciades en la presència dels veterans del Pas del Foc negre, o el bromista seria trobat aviat a una claveguera amb uns poques dents menys. La pràctica de portar aquest tipus de roba extravagant té el seu motiu en la diminuta raça de halflings, ja que contínuament demanen als sastres reduir les mànigues i afegir amplària a la cintura. Molts reclutes joves són desanimats en adonar-se de la prohibició de portar el conegut uniforme fins que no hagen servit durant almenys un any a l'exèrcit. Aquesta 'Sang Nova' no són reconeguts com a soldats professionals encara, i han de portar una roba més simple.
Els Bergjaeger són un destacament especial de la guàrdia del Pas del Foc Negre, constituït per paranyers i exploradors de les muntanyes properes. Són experts desplaçant-se silenciosament a través de terreny rocós i normalment són utilitzats com exploradors. El rerefons d'un paranyer és molt variat, i la majoria dels tenen més d'una història a contar. Alguns eren guardaboscos que han perdut el treball o el trobaren poc inspirador. Altres són caçadors furtius obligats a servir a l'exèrcit per evitar la pena de presó. Altres són bandolers que van decidir fugir cap a la milícia quan els agricultors estigueren massa prop de capturar-los. Siga quin siga el seu rerefons, són tiradors experts i ben adaptats a la natura fosca de la muntanya salvatge.
Kislev La Terra del Gran Ós: La terra de Kislev jau al nord i est de l'Imperi. L'est llunyà travessa els densos boscos i donen pas a les estepes què s'estenen fins a les Muntanyes de la Fi del Món. Els hiverns de Kislev són durs i cruelment llargs i per mesos la terra és presa per tempestes de neu i gel. Els municipis de Kislev són principalment construïts en fusta, ja que la pedra és rara i només les ciutats més importants tenen edificis de pedra i murs. A l'antiga ciutat capital de Kislev els massius edificis blancs són coronats per grans cúpules daurades i decorades amb estàtues d'or i gàrgoles. Es diu que Kislev és un país pobre omplit amb gent rica. És cert què la gent que viu en aquesta terra atribolada tenen una visió de la vida que els forasters troben sorprenentment positiva. Kislev és també un país en constant amenaça d'invasió. Exèrcits de Norses salvatges a vegades s'aventuren dins de Kislev, assaltant i saquejant, i per a empitjorar les coses, Kislev es troba just en la frontera amb els Deserts del Caos, així que qualsevol invasió del Caos passa per la seua terra (i la seua gent) primer.
Per ajudar-los en la seua lluita contra aquests enemics, els Tzars de Kislev han forjat llaços amb l'Imperi. Aquesta aliança beneficia als dos països, ja que els governants de l'Imperi han entès el benefici d'un baluard al nord contra les marees del Caos. Els dos països tenen una tradició d'enviar tropes a l'altre en temps de necessitat, de fet la Legió Grifó, orgull de la noblesa Kislevita, va ser format com a símbol d'unitat entre els dos països. Aquesta ordre de cavallers està feta principalment per nobles Kislevites, però tenen com a guarnició i lloc d'entrenament a l'Imperi.
Temàticament estan basats en països eslaus i l'antic estat Rus de Kiev. També està inspirada en la Mancomunitat de Polònia-Lituània i la Rússia dels segles 16 i 17, amb el nóm derivat de la ciutat de Kíev
Tot i la constant amenaça dels exèrcits invasors, la gent de Kislev canta i balla i juga tant com, o potser més, que qualsevol altra gent d'altre imperi a l'Antic Món. Alguns diuen que la seua felicitat relativa deriva de la seua estima a la beguda forta. Tant si és veritat o no, els Kislevites gaudeixen de les seues begudes alcohòliques, i de fet molta de la seua gent atribueix qualitats quasi màgiques a la beguda Kislevita més famosa, el Vodka.