La Colònia de Lagos fou una possessió colonial britànica centrada en el port de Lagos en el que és ara Nigèria. Lagos va ser annexionat el 6 d'agost de 1861 sota l'amenaça de força pel Comandant Beddingfield de l'HMS Prometheus qui estava acompanyat pel cònsol britànic suplent, William McCoskry. L'Oba Dosunmu de Lagos (escrit "Docemo" en documents britànics) va resistir la cessió per 11 dies mentre feia front a l'amenaça de violència sobre Lagos i els seus habitants, però va capitular i va signar el Tractat de cessió de Lagos. Lagos va ser declarada formalment una colònia el 5 de març de 1862. El 1872 Lagos era un centre cosmopolita de comerç amb una població per damunt dels 60.000 habitants.
En el marc de prolongades guerres en les terres interiors dels estats iorubes, la colònia va establir un protectorat sobre la majoria de Iorubalàndia (Yorubaland) entre 1890 i 1897 (anomenat protectorat de Lagos). El 1894 la regió d'Ikorodu va ser agregada a la colònia.
La colònia i el protectorat van ser incorporats a Nigèria del Sud el 16 de febrer 1906, i Lagos esdevingué la capital de la Colònia i Protectorat de Nigèria l'1 de gener de 1914. Des de llavors, Lagos ha crescut per esdevenir la ciutat més gran d'Àfrica occidental, amb una població metropolitana calculada de per damunt de 9.000.000 d'habitants el 2011.
Ubicació Lagos era al principi una comunitat de pesca en el del nord de l'Illa de Lagos, la qual es troba dins la Lagos Lagoon, un gran port protegit a la costa Atlàntica d'Àfrica al golf de Guinea, a l'oest del delta del riu Níger. La llacuna (Lagoon) està protegida de l'oceà per llargues llengües de sorra que corren a l'est i l'oest per fins a 100 quilòmetres en ambdues direccions.
Lagos té un clima de sabana tropical amb dues estacions plujoses. La caiguda de pluges més forta és d'abril a juliol i hi ha una estació plujosa més dèbil a l'octubre i novembre.
Durant molts anys els productes de la regió eren oli de palma i nuclis de palma. Les exportacions posteriors van incloure copra feta del palma de coco, grans de guinea, goma, fusta i algunes altres. La fabricació d'oli de palma era principalment considerada una feina per dones.
Orígens miniatura|Cap de llautó d'un rei ioruba d'Ife, segle XIII La primera població de Lagos fou de la comunitat de pescadors aworis iorubes en la sèrie d'illes i península que formen l'estat modern de Lagos. L'àrea va ser habitada per famílies que van reclamar una semi-mítica descendència d'una figura anomenada Olofin.African Cities (African-Europe Group for Interdisciplinary Studies) by Francesca Locatelli and Paul Nugent (30 June 2009) Els descendents moderns d'aquesta figura són la noblesa contemporània coneguda com els Idejo o "caps de gorra blanca" de Lagos. En el , l'illa de Lagos es suposa que fou saquejada per tropes de lOba (rei) de Benín durant la fase expansiva d'aquest regne i va esdevenir coneguda com a Eko. Els monarques de Lagos des de llavors han reclamat ser descendents del guerrer Ashipa (qui és alternativament considerat un príncep de Benín o un filibuster awori lleial al tron de Benín), tot i que l'aristocràcia o els Idejo va restar iorubes. El fill d'Ashipa va construir el seu palau damunt de l'illa de Lagos, i el seu net va traslladar la seu de govern al palau de la península d'Iddo. El 1730 lOba de Lagos va convidar comerciants d'esclaus portuguesos a l'illa, i aviat es va desenvolupar un floreixen comerç.
En la primera meitat del el "hinterland" (entorn interior) ioruba era en un estat de guerra constant a causa de conflictes interns i d'incursions des del nord i des dels estats veïns occidentals. Aleshores l'illa fortificada de Lagos havia esdevingut un centre important del comerç d'esclaus. El Regne Unit havia abolit la importació d'esclaus a les seves colònies el 1807, i l'esclavitud fou abolida en tots els territoris britànics el 1833. Els britànics esdevingueren cada cop més actius en la supressió del comerç d'esclaus. Al final de 1851 una expedició naval va bombardejar Lagos i la va obligar a la submissió, va deposar lOba Kosoko, i va instal·lar lOba Akitoye (qui era més manejable), i es va signar el Tractat Gran Bretanya-Lagos que va fer l'esclavitud il·legal a Lagos a partir de l'1 de gener de 1852. Uns quants mesos més tard un vicecònsol del Golf de Benín fou establert a l'illa, i el proper any Lagos fou elevada a consolat ple. Un emigrant ioruba, el catequista James White, va escriure el 1853 "Per agafar Lagos, Anglaterra ha realitzat un acte que els nens agraïts d'Àfrica recordaran molt de temps ... Una de les arrels principals del comerç esclau ha estat foragitada del nostre sol".
Tensions entre el nou governant, Akitoye, i seguidors del deposat Kosoko, van fer esclatar la lluita l'agost de 1853. Un intent del mateix Kosoko per agafar el control de la ciutat va ser derrotada, però Akitoye va morir de sobte el 2 de setembre de 1853, potser per verí. Després de consultar amb els caps locals, el cònsol va declarar a Dosunmu (Docemo), el fill gran d'Akitoye, com a nou oba.
Amb intervencions i crisis successives, el consolat va evolucionar en els anys següents cap a una forma de protectorat. Lagos esdevenia una base des de la que els britànics, gradualment, estendrien la seva jurisdicció en la forma d'un protectorat sobre el rerepaís. El procés va ser conduït per demandes de comerç i seguretat més que per qualsevol política deliberada d'expansió. La CMS Grammar School es va fundar a Lagos el 6 de juny de 1859 per la Church Missionary Society, modelada en la CMS Grammar School de Freetown, a Sierra Leone.
Primers anys miniatura|Richard Francis Burton, adversari de l'activitat missionera a la colònia L'agost de 1861 una força naval britànica va entrar a Lagos i va annexionar la zona com a colònia britànica en virtut del Tractat de cessió de Lagos. El rei Dosumu va ser exilat i el cònsol William McCoskry va esdevenir governador interí. Com a colònia, Lagos era ara protegida i governada directament per la Gran Bretanya. Els africans nascut en la colònia eren subjectes britànics, amb els drets plens que incloïen accés als tribunals. Per contrast els africans en els protectorats (de fet en els futurs protectorats, ja que en aquell moment la zona d'influència britànica era zona consolar i no protectorat) eren persones protegides però restaven sota la jurisdicció dels seus governants tradicionals.
En els primers anys el comerç amb l'interior estava severament restringit a causa d'una guerra entre Ibadan i Abeokuta. El riu Ogun que portava a Abeokuta no va ser segur pel transit de canoes, i els viatgers enfrontaven el risc dels lladres egbes. El 14 de novembre de 1862 el governador Henry Stanhope Freeman va cridar a tots els subjectes britànics a retornar des de Abeokuta a Lagos, abandonant les seves propietats, per les quals els caps de Abeokuta respondrien davant el govern britànic. El governador interí William Rice Mulliner es va trobar amb el Bashorun d'Abeokuta el maig de 1863, i li va dir que els recent robatoris de propietats dels comerciants eren a causa del costum de suprimir comerç a fi de forçar els homes a fer la guerra. El saqueig cessaria quan la guerra es desenvolupés. Mentrestant, els comerciants no haurien de viatjar a Abeokuta doncs la seva seguretat no podia ser garantida. Malgrat els perills de viatge a l'interior, el 1865 un comitè parlamentari en la costa de l'oest d'Àfrica va ser informat que Lagos no estava en cap risc per part d'Abeokuta per dues raons: primer, la gent d' Abeokuta era massa intel·ligent per fer un tal atac; segon, tot i que Abeokuta tenia 1.000 canoes utilitzades per comerciar amb Lagos, no tenien cap canoa de guerra, i fins i tot si les haguessin tingut no podrien mai atacar l'illa ben defensada a través de la llacuna.
Tot i que el comerç esclau havia estat suprimit, i l'esclavitud era il·legal en territori britànic, l'esclavatge encara continuava a la regió. Lagos va ser vist com un santuari per esclaus fugitius, el que era un problema per l'administració. McCoskry va instal·lar un tribunal per sentir casos d'abús contra esclaus i d'esclaus fugitius de l'interior, i va establir una "Zona Alliberada Africana" ("Liberated African Yard") per donar ocupació a esclaus fugitius fins que fossin capaços de valer-se per ells. De fet no va considerar que aquella abolició de l'esclavitud en la colònia seria pràctica.
McCloskry, i altre mercaders a la colònia s'oposaven a les activitats de missioners que consideraven que s'interferien en el comerç. El 1855 va estar entre els signataris d'una petició per impedir que dos missioners qui se'n havien anat poguessin retornar a Lagos. McCloskry va comunicar el seu punt de vista a l'antic explorador Richard Francis Burton, qui va visitar Lagos i Abeokuta el 1861 mentre era cònsol interí a Fernando Po, i que era també oposat als missioners. El seu successor, Freeman, va estar d'acord amb Burton que els negres eren més probablement aptes per ser convertits a l'Islam que al cristianisme.
Freeman va intentar suprimir un intent per part de Robert Campbell, un jamaicà d'ascendència en part escocesa i en part africana, per establir un diari a la colònia. Considerava que seria "un instrument perillós en les mans de negres semicivilitzats". El govern britànic no va estar d'acord, i el primer número del Anglo-African va aparèixer el 6 de juny de 1863. Anteriorment hi havia hagut un diari que veritablement pot ser descrit com el primer diari nigerià, anomenat "Iwe Iroyin Yoruba fun awon Egba ati Yoruba" el 1854.
Creixement de la ciutat miniatura|La primera casa missionera de Nigèria a Badagry. Un petit consell legislatiu va ser establert quan la colònia va ser fundada el 1861, amb el mandat d'assistir i aconsellar al governador però sense autoritat formal, i va ser mantingut fins al 1922. La majoria de membres eren oficials colonials. El 1863 els britànics van establir la Lagos Town Improvement Ordinance (Ordenança per la Millora de la Ciutat de Lagos) en vistes a controlar el desenvolupament físic de la ciutat i territori circumdant.
L'administració va ser fusionada amb la de Sierra Leone el 1866 (com a part dels Establiments Britànics de l'Àfrica Occidental) formant el Territori de Lagos, i va ser transferida a la Costa d'Or el 1874 (colònia de Costa d'Or i Lagos) igualment com a Territori de Lagos. Les elits de Lagos va fer pressió intensivament per la restauració de l'autonomia, cosa que no es va produir fins al 1886.
La Lagos colonial es va desenvolupar com un ocupat i cosmopolita port, amb una arquitectura que va mesclar estils victorians i brasilers. L'element brasiler era aportat per constructors especialitzats i paletes que havien retornat de Brasil. L'elit negra estava composta de parlants d'anglès "saros" de Sierra Leone i altres esclaus emancipats que havien estat repatriats de Brasil i Cuba.
Pel 1872 la població de la colònia estava per damunt de 60.000, dels quals almenys un centenar eren d'origen europeu. El 1876 les importacions van ser valorades en 476,813£ i les exportacions en 619,260£.
El 13 de gener de 1874, dirigents de la comunitat Metodista, incloent Charles Joseph George, va començar a parlar de fundar un institut per membres de la seva comunió com una alternativa a la CMS Grammar School. Després de recaptar els fons, la Methodist Boy School es va obrir el juny de 1877. El 17 de febrer de 1881, George fou un dels dirigents de la comunitat que van posar la primera pedra de la Wesley Church a Olowogbowo, a l'oest de l'Illa de Lagos.