Borís Vassílievitx Spasski (en rus: Борис Васильевич Спасский) (Leningrad, 30 de gener de 1937 - 27 de febrer de 2025), fou un Gran Mestre d'escacs rus, ciutadà soviètic, posteriorment nacionalitzat francès. Es va proclamar 10è campió del món d'escacs el 1969 en derrotar Tigran Petrossian. Va perdre el títol el 1972 davant de Robert Fischer a Reykjavík (Islàndia).
Spasski va guanyar el Campionat d'escacs de la Unió Soviètica en dues ocasions (1961, 1973), i en dues més el va perdre als playoffs de desempat (1956, 1963), després d'empatar al primer lloc en el torneig regular. Fou també Candidat al campionat del món en set ocasions (1956, 1965, 1968, 1974, 1977, 1980, i 1985). Entre altres premis, va ser guardonat dos cops amb l'Òscar dels escacs, en les edicions de 1968 i 1969.Aquest premi, s'entregava al millor jugador mundial de l'any.
Biografia i carrera esportiva Els primers anys Spasski va néixer a Leningrad (actualment, Sant Petersburg) en una família russa, i va aprendre a jugar als escacs als cinc anys, durant l'evacuació en tren des de Leningrad que va patir durant la Segona Guerra Mundial; va atraure l'atenció per primer cop el 1947, quan als deu anys va guanyar el campió soviètic Mikhaïl Botvínnik en una exhibició de simultànies. El seu entrenador durant els primers anys fou en Vladímir Zak, un reputat mestre i entrenador. Durant la seva joventut, a partir dels deu anys, n'Spasski va entrenar molt, i sovint estudiava escacs durant més de cinc hores al dia, amb mestres d'escacs. Va aconseguir en aquell moment diversos rècords, com el de jugador més jove en assolir la primera categoria soviètica (als deu anys), la categoria de candidat a mestre (als onze anys), i la de Mestre Soviètic (als quinze anys). El 1952, als quinze anys, Spasski va puntuar el 50 per cent a la semifinal del Campionat Soviètic a Riga, i fou segon al Campionat de Leningrad el mateix any.
Jove Gran Mestre Spasski va fer el seu debut internacional el 1953, als setze anys, en un torneig a Bucarest, Romania, en què acabà empatat als llocs quart a sisè amb 12/19, un esdeveniment que fou guanyat pel seu futur entrenador, Aleksandr Tóluix. Aquell any, la FIDE li va atorgar el títol de Mestre Internacional. Als divuit anys, en la seva primera participació a la final del Campionat Soviètic, (22a edició, Moscou 1955), va empatar als llocs tercer a sisè amb 11½/19, tot just darrere dels co-vencedors Vassili Smislov i Iefim Hèl·ler, un lloc que era suficient per classificar-se per a l'Interzonal de Göteborg d'aquell mateix any.
El mateix any 1955, va guanyar el Campionat del món júnior celebrat a Anvers, Bèlgica, amb una espectacular puntuació de 14/16. Spasski competia llavors per la (Societat Voluntària d'Esports) Lokomotiv.
En compartir les places 7a-9a, amb 20/11, a l'Interzonal de Göteborg de 1955, es va classificar per al Torneig de candidats de 1956, que va tenir lloc a Amsterdam, i guanyà automàticament el títol de Gran Mestre Internacional, essent en aquell moment el més jove jugador en obtenir el títol. Va acabar al mig de la taula de classificació (de deu jugadors), empatant als llocs tercer a setè amb 9½/18 punts. A la final del Campionat Soviètic de 1956 (23a edició, a Leningrad), n'Spasski empatà als llocs primer a tercer, amb 11½/19 punts, amb Mark Taimanov i Iuri Averbakh, tot i que Taimanov guanyà el playoff de desempat per determinar el campió. Posteriorment, també el 1956, Spasski empatà al primer lloc amb Tóluix en un fort torneig a Leningrad.
El 1956 participà en el Torneig de Candidats d'Amsterdam, per determinar l'aspirant al títol al , on hi acabà en 4a posició.Wood, Baruch H. 1956. The world championship candidates' tournament Holland 1956. Sutton Coldfield, England: Chess.
Resultat desiguals Després d'aquests primers èxits, Spasski llavors va patir una certa davallada en els seus resultats pel que fa als esdeveniments relacionats amb la fase de classificació pel campionat del món, i no va aconseguir classificar-se pels següents dos interzonals (1958 i 1962), un pas necessari per guanyar-se el dret a lluitar pel Campionat del món d'escacs.
A la final del Campionat soviètic de 1957 (24a edició, a Moscou), Spasski acabà empatat als llocs 4t-5è, amb 13/21 punts; el campió fou en Mikhaïl Tal, qui va guanyar el primer dels seus sis títols soviètics, i va començar el seu ascens cap al títol mundial de 1960.
Spasski no es va poder classificar per a l'interzonal de 1958 a causa d'una derrota en la darrera ronda contra en Tal, en una partida amb molts nervis, a la final del Campionat soviètic de 1958 (25a edició, a Riga). Spasski va tenir avantatge durant gran part de la partida, però no va aconseguir trobar el camí de la victòria després de l'ajornament, i fins i tot va refusar una oferta de taules. Una victòria l'hauria classificat per a l'interzonal, i unes taules li haurien assegurat un empat al quart lloc amb Iuri Averbakh, cosa que encara li hagués donat esperances de classificar-se en el desempat.
Spasski empatà al primer lloc a Moscou el 1959, amb 7/11 punts, amb Smislov i David Bronstein. Estigué a punt de guanyar el títol en la següent final del Campionat Soviètic (26a edició, a Tbilissi, 1959), acabant mig punt darrere del campió Tigran Petrossian, empatat al segon lloc amb Tal, amb 12½/19 punts. Poc després va guanyar a Riga 1959, amb 11½/13. En la següent final del Campionat soviètic (27a edició, a Leningrad, 1960), quedà al mig de la taula de classificació, amb 10/19 punts, mentre el també leningradenc Víktor Kortxnoi va obtenir el seu primer títol del Campionat Soviètic. El mateix any Spasski va viatjar a l'Argentina, on va compartir el primer lloc amb Bobby Fischer, per davant de Bronstein, al Torneig de Mar del Plata 1960. Spasski feu 13½/15 punts, i derrotà en Fischer en el primer enfrontament directe de les seves carreres.
Una nova decepció per Spasski va arribar quan de nou, no es va poder classificar per al següent interzonal, en acabar empatat als llocs 5è-6è a la final del 28è Campionat de la Unió Soviètica, a Moscou 1961; el torneig el va guanyar en Petrossian, i Spasski, amb 11/19, va quedar un lloc per sota de les places amb dret a classificació.
La recuperació: aspirant al títol Spasski va decidir-se a fer un canvi d'entrenadors, deixant de banda l'estil més agressiu i volàtil de Tóluix, i passant al més moderat i estratègic Igor Bondarevski. Això va resultar ser la clau del seu ressorgiment. Va guanyar el primer dels seus dos Campionats soviètics, (29a edició, a Bakú 1961), amb una puntuació de 14½/20. Compartí la 2a-3a posicions a l'Havana 1962 amb 16/21, per darrere del guanyador Miguel Najdorf. Fou cinquè-sisè ex aequo a Erevan 1962, (30a edició del Campionat soviètic), amb 11½/19. A la 31a edició del Campionat soviètic, a Leningrad 1963, empatà al primer lloc amb Leonid Stein i Ratmir Khólmov, (Stein va guanyar el desempat). Guanyà a Belgrad 1964 amb 13/17, sense derrotes, per davant de Kortxnoi i Borislav Ivkov. Fou quart a Sotxi 1964 amb 9½/15, (el campió fou Nikolai Kroguius).
El 1964, al Torneig Zonal de la Unió Soviètica, a Moscou, un torneig per sistema lliga a doble volta, amb set jugadors, Spasski va guanyar amb 7/12, i es va classificar per a l'Interzonal d'Amsterdam d'aquell mateix any. A Amsterdam, va empatar als llocs primer a quart, juntament amb Tal, Vassili Smislov i Bent Larsen, amb 17/23 punts; els quatre, juntament amb Borislav Ivkov i Lajos Portisch, es van classificar per als recentment creats matxs de candidats de l'any següent. Amb Bondarevski, l'estil de Spasski va ser ampliat i aprofundit, de manera que va aconseguir desterrar els seus anteriors resultats irregulars, però sense oblidar el seu esperit de lluita, que fins i tot va millorar. Va afegir la psicologia i la sorpresa al seu bagatge, i això va ser suficient per encaminar-se cap al cim dels escacs.
Candidat al títol Spasski, considerat com un tot terreny en el tauler d'escacs, es va adaptar ràpidament a un "estil universal", que va ser un clar avantatge en la seva lluita contra molts mestres de l'elit. En el cicle de 1965, va derrotar Paul Keres a Riga, el 1965, amb una estratègia acurada, triomfant en l'última partida per guanyar finalment 6-4 (+4 = 4 -2).La notació (+x -y =z) vol dir que el primer jugador va guanyar x partides, en va perdre y, i va fer taules en z. També a Riga, va derrotar Iefim Hèl·ler jugant agressivament amb atacs de mat, i guanyant per 5½ - 2½ (+3 = 5 -0). Després, al matx final de candidats (que determinava qui podria enfrontar-se al campió regnant amb el títol en joc), contra el llegendari tàctic Mikhaïl Tal, (a Tbilissi 1965), Spasski va optar per dirigir el joc a posicions més tranquil·les, evitant la força tàctica de l'excampió Tal, i evitant pagar un preu massa alt per les complicacions. Tot i que va perdre la primera partida, va guanyar el matx per 7-4 (+4 =6 -1).
Spasski va guanyar dos torneigs en el període previ a la disputa de la final de candidats. Va compartir la primera posició al Memorial Txigorin a Sotxi, el 1965, amb Wolfgang Unzicker, amb 10½/15, i posteriorment va empatar al primer lloc al Congrés de Hastings 1965-1966 amb Wolfgang Uhlmann, amb 7½/9 punts.
A la final de candidats, a Moscou, Spasski va ser derrotat en un matx intensament lluitat, amb tres victòries contra quatre de Petrossian, i disset empats, tot i que l'última de les tres victòries de Spasski va arribar només a la vint-i-tresena partida, un cop en Petrossian ja s'havia assegurat retenir el títol. Pocs mesos després del matx, però, Spasski va acabar per davant de Petrossian en un torneig de super-elit a Santa Monica 1966 (la Copa Piatigorsky), amb 11½/18, mig punt per davant de Bobby Fischer. Spasski també va guanyar el Torneig Hoogovens de Beverwijk de 1967 amb 15/11 punts, per davant d'Anatoli Lútikov, i va compartir els llocs primer a cinquè a Sotxi 1967, amb 10/15 punts, amb Kroguius, Aleksandr Zaitsev, Leonid Xamkóvitx i Vladimir Simagin.
Com a perdedor de la final de 1966, Spasski va ser inclòs automàticament en el proper cicle de candidats. El 1968, es va enfrontar a Hèl·ler, aquest cop a Sukhumi, i va guanyar pel mateix marge que el 1965 (5½ - 2½), (+3 =5). A continuació, es fa enfrontar a Bent Larsen a Malmö, i va guanyar per 5½ -2½. La final va ser contra el seu rival de Leningrad Víktor Kortxnoi a Kíev, i Spasski va triomfar (4 -1 = 5), cosa que li va donar l'oportunitat de disputar un nou matx contra en Petrossian, a Moscou 1969. La flexibilitat de l'estil de Spasski va ser la clau de la seva victòria final sobre Petrossian al Campionat del món de 1969. Spasski va guanyar per 12½ -10½.
Campió del món Durant el seu regnat de tres anys com Campió del Món, va guanyar diversos torneigs més. Fou primer a San Juan (Puerto Rico), 1969, amb 11½/15 punts. Va guanyar un quadrangular a Leiden, 1970 amb 7/12, per davant de Larsen, Botvinnik i Jan Hein Donner. Empatà al primer lloc a Amsterdam 1970 amb Lev Polugaievski, amb 11½/15. Va ocupar el tercer lloc a Göteborg 1971, amb 8/11, per darrere dels guanyadors Vlastimil Hort i Ulf Andersson. El 1971 empatà al primer lloc amb Hans Ree al Campionat d'escacs obert del Canadà, a Vancouver.Quadre històric de guanyadors de l'Obert del Canadà
miniatura|Henry Kissinger va desencallar la celebració del Matx del Segle.