José María Castro Calvo (Saragossa, 1903 - Barcelona, 25 de juliol de 1987) fou un metge i literat aragonès, catedràtic de la Universitat de Barcelona i acadèmic de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
Fill de José María Castro y Millá, metge de Sanui. Es doctorà en medicina i filosofia i lletres a la Universitat de Saragossa el 1931 amb la tesi Contribución al estudio de Miquel Servet.Breve historia del Servetismo El 1942 va obtenir la càtedra d'Història de la Llengua i Literatura Espanyoles a la Universitat de Barcelona, alhora que feia classes a l'Escola de Bibliotecàries."José María Castro y Calvo". Dins: A. Estivill, Qui era qui a l'Escola de bibliotecàries, Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2016 (Biblioteca universitària), p. 160-161 Des d'aleshores s'ha dedicat a escriure diversos treballs sobre l'obra de Joan Manuel de Castella i a temes aragonesos (l'obra dels germans Argensola, les justes poètiques saragossanes del segle XV). També ha escrit poesia evocativa, irònica i sovint patètica influïda per Azorín. El 1953 ingressà com a acadèmic a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Durant els anys 1980 col·laborà també amb Radio Zaragoza a Barcelona.Una espiga de trigo para Castro y Calvo, de Joaquín Callabed. Revista Andalán, 14 de juny de 2012
Obres Historia de la literatura española (1967) Mi gente y mi tiempo (1968) Ante el misterio y otros ensayos (1955)
El agualí (1972) Referències
Categoria:Acadèmics de la Reial Acadèmia de Bones Lletres Categoria:Escriptors saragossans Categoria:Metges aragonesos Categoria:Escriptors aragonesos en castellà Categoria:Professors de l'Escola de Bibliotecàries Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Alumnes de la Universitat de Barcelona Categoria:Escriptors espanyols nascuts al segle XX Categoria:Escriptors espanyols morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1903