Proverbis neerlandesos (en neerlandès, Nederlandse Spreekwoorden) és una obra del pintor flamenc Pieter Brueghel el Vell. És un oli sobre taula de roure, pintat l'any 1559. Fa 117 cm d'alt i 163 cm d'ample. S'exhibeix actualment a la Gemäldegalerie de Berlín, Alemanya.
Altres noms amb els quals és coneguda aquesta obra és La capa blava, o El món a l'inrevés. Retrata una terra habitada amb representacions literals de proverbis flamencs de l'època. La pintura desborda de referències i encara se'n poden identificar la major part; mentre molts dels proverbis han estat oblidats o mai es van traduir a altres idiomes, alguns encara s'usen. Els proverbis eren populars en temps de Brueghel: se'n van publicar una sèrie de col·leccions, inclosa una famosa obra d'Erasme. Frans Hogenberg va produir un gravat que il·lustrava uns 40 proverbis al voltant del 1558 i el mateix Brueghel havia pintat una col·lecció de Dotze proverbis en taules individuals el 1558, així com El peix gran es menja el petit el 1556, però es creu que els Proverbis flamencs és la primera pintura a gran escala sobre el tema. Rabelaisrepresentà una terra de proverbis en la seva novel·la Pantagruel, poc després, el 1564.
Les pintures de Brueghel tracten temes de l'absurd, les febleses i les bogeries humanes, cosa en la qual segueix la tradició de Hieronymus Bosch, i aquesta pintura no n'és una excepció.Manfred Wundram, “El Renacimiento y el Manierismo” en Los maestros de la pintura occidental, Taschen, 2005, pàg. 135, . Originàriament es va titular La capa blava o la bogeria del món, cosa que indica que no pretenia sols representar una col·lecció de proverbis, sinó més aviat fer un estudi de l'estupidesa humana. Moltes de les persones representades mostren els característics trets que Brueghel usava per a representar els ximples. Amb gran mestratge, Brueghel tracta fins al detall més nimi.
El seu fill, Pieter Brueghel el Jove, s'especialitzà a fer còpies de l'obra del seu pare, i va pintar fins a vint còpies dels proverbis flamencs.
Aconsegueix una gran unitat, malgrat els múltiples detalls, gràcies a la composició orgànica, a l'entorn d'una diagonal que, des de la part inferior esquerra, va cap a la part superior dreta.
Detall Hi ha prop de cent «proverbis» identificats en l'escena (tot i que Brueghel n'hi podria haver inclòs altres). Algunes expressions s'usen avui dia, com ara: Nedar contra corrent, El peix gran es menja el petit, Donar-se cops de cap contra un mur de maons i Armat fins a les dents, i algunes són familiars, tot i que no idèntiques a expressions angleses, com per exemple Casting roses before swine (Tirar roses als porcs), equivalent a l'expressió bíblica Tirar perles als porcs (Evangeli segons Mateu, capítol 7, versicle 6. Molts s'han oblidat amb el temps o mai s'usaren en anglès, com ara Tenir el sostre teulat de pastissos, que significa tenir abundància de tot, i que era una imatge que Brueghel més tard tornaria a usar en la seva pintura de la idíl·lica Terra de Xauxa. Seria semblant a l'expressió: Lligar els gossos amb llonganisses. La Capa blava a la qual es refereix el títol original està col·locada sobre l'home al centre de la pintura amb la seva esposa. Això indicava que ella li era infidel. Altres proverbis indiquen l'estupidesa humana: un home omple una tolla després que el seu vedell hagi mort, just damunt de la figura central de l'home amb capa blava; un altre porta la llum del dia en una cistella. Algunes de les figures semblen representar més d'una expressió (si això era intenció de Brueghel o no, es desconeix), com l'home que xolla una ovella al centre, a la part inferior esquerra del quadre. És al costat d'un home que xolla un porc, així que representa l'expressió: Un xolla ovelles i un altre xolla porcs, la qual cosa significa que un avantatja l'altre; també, però, pot representar el consell Xolla-les, però no les espellis, la qual cosa significa que cal treure el millor partit que es pugui als actius.