La Pujada a Sant Feliu de Codines, antigament coneguda com a Pujada en costa a Sant Feliu de Codines, és una pujada de muntanya que es disputa anualment a la carretera BP-1432 entre les poblacions de Riells del Fai i Sant Feliu de Codines, al Vallès Oriental, amb sortida a Riells i arribada a Sant Feliu. L'esdeveniment s'ha disputat en dues etapes ben diferenciades: la primera, de 1959 a 1989 i la segona, de 1996 a l'actualitat.
Durant la primera etapa, la de la pujada "clàssica", la prova es disputava a primers de setembre, hi participaven motocicletes i automòbils i discorria per un tram de 4,2 quilòmetres de la carretera BP-1432.Vilanova 2014: «La Pujada. El famoso trazado y sus curvas» p. 12-13 L'organitzava la Penya Motorista 10 x Hora fins que, el 1986, se n'encarregaren l'Escuderia Sant Feliu i el Moto Club Cingles de Bertí (MCCB).Vilanova 2014: «1985. No hubo carrera» p. 188 En aquella època, la Pujada era una prova de referència en la seva modalitat i obtingué una notable projecció internacional. A més, el fet de ser la primera pujada del calendari després de l'estiu la feia molt esperada pels pilots i pels veïns de Sant Feliu, que s'hi abocaven.
Durant la segona etapa, l'actual, la pujada es disputa cap al novembre, hi participen únicament automòbils i discorre per un tram de 4,5 quilòmetres de la mateixa carretera, amb un recorregut gairebé idèntic al clàssic. Aquesta segona pujada ha estat organitzada regularment des del 1996, amb algun any de pausa, per l'Escuderia Vall del Tenes Sant Feliu de Codines ("VTS") i s'anomena oficialment Pujada Vall del Tenes-Sant Feliu de Codines.
Història miniatura|esquerra|Jordi-Lluís Boquet a la Pujada de 1974 El 1969, la pujada va passar a formar part del Campionat de Catalunya de muntanya i el 1972 va ser inclosa al Campionat d'Espanya de la mateixa modalitat. La cursa fou organitzada ininterrompudament per la Penya Motorista 10 x Hora fins al 1984. El 1985, la Penya decidí d'organitzar una altra pujada en comptes d'aquesta, concretament la Sant Cugat-Tibidabo (que recuperava després d'uns anys sense disputar-se) i la de Sant Feliu de Codines no es va convocar. El 1986, dues entitats locals (l'Escuderia Sant Feliu i el Moto Club Cingles de Bertí) varen reprendre la pujada de Sant Feliu tot substituint definitivament la Penya Motorista 10 x Hora al capdavant de l'organització.
El 1989, la pujada no es va arribar a disputar a causa d'un accident esdevingut pocs dies abans en una cursa del campionat estatal, a Santander, en què hi va morir un espectador i quatre més hi van resultar ferits. El consegüent enduriment de les mesures de seguretat exigides per la federació estatal va fer inviable la continuïtat de la prova catalana, de manera que es va deixar de convocar definitivament. Calgué esperar al 1996 perquè unes altres entitats tornessin a endegar l'esdeveniment.
Pel que fa als accidents, malgrat que les mesures de seguretat disposades pels organitzadors de la pujada a Sant Feliu eren importants i es milloraven any rere any, el 1980 calgué lamentar l'únic accident mortal que s'ha produït mai en aquesta cursa. El jove espectador Joan Portet, veí de Castellterçol, morí en ser atropellat pel Ford Fiesta de Rodolfo Tesone, quan aquest sortí de la pista i xocà contra les bales de palla de la tribuna. Portet, de 18 anys, era en aquell instant darrere la tanca metàl·lica, caminant cap a un altre punt de la carretera, i fou envestit pel vehicle.Vilanova 2014: «Accidente mortal de un espectador» p. 161
Protagonistes Jordi Fornas a la Pujada a Sant Feliu de Codines de 1982|miniatura La primera edició de la cursa la van guanyar Francesc Xavier Anet amb un Renault Dauphine en cotxes i Josep Maria Rodà amb una Mòndial 200 en motos. El 1983, Fernando Gómez va establir el rècord absolut de la cursa en cotxes, amb un Toj-BMW. El 1987, Carles Kotnik va marcar el de les motos amb una Yamaha 500.
Qui més bons resultats va obtenir a la prova al llarg de la seva història va ser el sabadellenc Joan Fernández, tot un mite de l'especialitat a escala nacional i europea, que va arribar a guanyar-la fins a setze vegades en cotxes. D'altres automobilistes destacats també hi van participar; Paco Gòdia, Jaime Martinez Clotet, Manel Juncosa, Guy Hospitalier, Jean Claude Doret, José Maria Juncadella, Ives Aviat, Paulette Delcros, Geni Baturone, Ben Heiderich, Jorge Bäbler, Juan Kutz, Luciano Otero, Carlos Arenzana, Salvador Serviá, Miquel Brunells, Juan Llagostera, Jordi Pla, Alfonso Tórmez, Fermí Vélez, Andres Vilariño, Pietro Raddi, Pancho Egozkue, Ramon Brucart, Joan Vinyes. El pilot més destacat en motos fou Carles Giró, amb quatre victòries a la cursa (totes elles amb OSSA). Un altre pilot motociclista que hi aconseguí èxits destacats fou el local Jordi Fornas, de la veïna Gallifa, qui en set participacions consecutives -de 1982 a 1988- hi guanyà tres vegades, una en la categoria de motocicletes "modernes" (1983, en classe 250cc Senior) i dues en "clàssiques" (1987 i 1988). Cal esmentar també les victòries absolutes d'altres pilots com ara Josep Pladevall, Antoni Font o Pepe Fernández El loco.
Al llarg de la seva història, nombrosos pilots motociclistes de renom competiren en aquesta prova, com ara Frederic van der Hoeven, Paco Tombas, Carlos Rocamora, Pitu Sanglas, Josep Maria Arenas, Ricard Fargas, Min Grau, Joan Parés, Joan Bordons, Joan Porcar, Sito Pons, Josep Coronilla, Freddy Sanjuan, Ton Marsinyach, Xavier Bover, Eduard Carol i Josep Maria Mallol.
La pujada clàssica (1959-1989) Recorregut miniatura|El restaurant La Parada a la carretera BP-1432, prop del punt de sortida de la cursa clàssica La cursa es disputava a la carretera BP-1432 en direcció Sant Feliu. La distància total a recórrer era de 4,2 quilòmetres, amb la sortida situada als afores de Riells (vora el restaurant La Parada) i l'arribada prop de la urbanització Els Saulons d'en Déu, a tocar de Sant Feliu de Codines, a pocs metres de la cruïlla amb la carretera C-59 que puja de Caldes de Montbui a Sant Feliu.
Característiques Sortida: km 22 Arribada: Km 17,8 Longitud: 4,2 km Alçada de la sortida: 280 m sobre el nivell del mar Alçada de l'arribada: 440 m sobre el nivell del mar Desnivell del recorregut: 160 m Pendent mitjà: 4%
Durant el cap de setmana que durava l'esdeveniment (dissabte hi havia els entrenaments i diumenge, la cursa), el parc tancat dels vehicles participants se situava a la Plaça Major de Sant Feliu de Codines.Vilanova 2014: «Historia» p. 62-63
Traçat Pel que fa al recorregut pròpiament dit, la pujada es caracteritzava per un traçat sinuós i revirat. Al llarg dels 4,2 quilòmetres s'enllaçaven tota mena de revolts, tots amb un nom popular que ha quedat en el record. Des de la sortida fins a l'arribada, els principals eren aquests i per aquest ordre: Trampolín, Alzina, Cirerer, Evidenta, Can Garriga, Cinc Curves, Font del Clara, Villar, Roca Gran i Tribuna.
Categories La prova admetia tres tipus de vehicles (motocicletes, sidecars i automòbils), dividits cadascun en diverses categories en funció de la seva cilindrada i preparació: "Turisme", "Sport", "Competició", etc. Més tard, s'hi afegiren algunes categories específiques per a escúters, ciclomotors i altres. Per bé que d'any en any podia variar sensiblement, l'estructura típica de categories durant les primeres edicions era aquesta:
Motocicletes: Turisme Fins a 50 cc Fins a 65 cc Fins a 100 cc Fins a 125 cc Fins a 200 cc Sport Fins a 125 cc Fins a 350 cc Competició Fins a 125 cc Fins a 250 cc Superiors a 250 cc
Sidecars: Fins a 125 cc Fins a 250 cc Superiors a 250 cc
Automòbils: Turisme de sèrie Fins a 600 cc Fins a 1.000 cc Superior a 1.000 cc Millorats Fins a 750 cc Fins a 1.000 cc Fins a 1.600 cc Gran Turisme Fins a 1.000 cc Fins a 1.600 cc Fins a 2.000 cc
Palmarès Font:Vilanova 2014: «Palmarés de La "Pujada"» p. 222-223
S'assenyalen amb negreta els guanyadors absoluts de cada edició. EdicióAnyDataMotocicletesAutomòbilsGuanyadorMotoTempsGuanyadorCotxeTemps I 1959 26 de juliol Josep Maria Rodà Mòndial 200 3'35"3 Francesc Xavier Anet Renault Dauphine 3'55" II 1960 11 de setembre Paco Tombas Derbi 250 3'24"9 Víctor Sagi Porsche 356 3'23"6 III 1961 10 de setembre Carles Rocamora Montesa 125 3'13"8 Jaume Martínez Porsche 356 3'17"4 IV 1962 9 de setembre Josep Maria Arenas Ducati 250 3'15"7 Jaume Piera Austin-Healey 3'20"7 V 1963 8 de setembre Josep Maria Arenas Montesa 3'13"6 Joan Fernández Porsche 356 Carrera 2 3'03"63 VI 1964 6 de setembre Carles Giró OSSA 3'13"2 Joan Fernández Porsche 904 GTS 3'03"0 VII 1965 5 de setembre Carles Giró OSSA 3'12"0 Guy Hospitalier Porsche Abarth 3'07"0 VIII 1966 4 de setembre Carles Giró OSSA 3'11"6 Joan Fernández Porsche Carrera 6 2'53"2 IX 1967 3 de setembre Ricard Fargas Ducati 3'03"2 Joan Fernández Porsche Carrera 6 2'45"9 X 1968 1 de setembre Ricard Fargas Ducati 3'06"8 Ben Heiderich Porsche Carrera 6 2'50"0 XI 1969 31 d'agost Ricard Fargas Ducati 3'05"6 Joan Fernández Porsche 908/1 2'35"5 XII 1970 30 d'agost Benjamí Grau Montesa 3'05"5 Joan Fernández Porsche 908/1 2'31"2 XIII 1971 5 de setembre Carles Giró OSSA 3'04"9 Joan Fernández Porsche 908/3 2'32"1 XIV 1972 27 d'agost Alejandro Cerrada OSSA 3'06"2 Joan Fernández Porsche 908/3 2'33"7 XVI 1973 9 de setembre Julio Collado Montesa 2'56"69 Jorge Pla Lola T290 2'36"64 XVI 1974 8 de setembre Julio Collado Bultaco 3'09"63 Joan Fernández Abarth Osella PA2 BMW 2'31"71 XVII 1975 7 de setembre Jordi Camps Bultaco 3'03"47 Joan Fernández Abarth Osella PA2 BMW 2'32"64 XVIII 1976 5 de setembre Josep Coronilla OSSA 2'59"24 Joan Fernández Osella PA4 BMW 2'28"60 XIX 1977 11 de setembre Miquel Àngel Ferrés Bultaco 2'58"35 Joan Fernández Lola-BMW 2'26"53 XX 1978 10 de setembre Josep Pladevall Husqvarna 2'57"13 Jean Claude March 2'27"15 XXI 1979 16 de setembre Josep Pladevall Montesa 2'55"48 Joan Fernández Lola T296 BMW 2'25"07 XXII 1980 21 de setembre José Fernández Montesa 2'57"69 Joan Fernández Lola T296 BMW 2'24"71 XXIII 1981 27 de setembre Antoni Font Montesa 3'29"32 Joan Fernández Lola T297 BMW 2'32"05 XXIV 1982 26 de setembre José Fernández 2'57"96 Joan Fernández Lola T297 BMW 2'19"28 XXV 1983 2 d'octubre José Fernández 2'52"36 Fernando Gómez Toj-BMW 2'17"42 XXVI 1984 30 de setembre Antoni Font Yamaha 2'58"78 Fermí Vélez Lola-BMW 2'18"69- 1985 No programada XXVII 1986 1 de setembre Carles Kotnik Yamaha 500 2'54"382 Ramon Brucart Lola-BMW 2'26"414 XXVIII 1987 6 de setembre Carles Kotnik Yamaha 500 2'50"31 Alfonso Tórmez Avidesa A2000 2'24"800 XXIX 1988 4 de setembre Carles Kotnik Yamaha 2'55"17 Joan Vinyes Lola BMW 2'22"05- 1989 Cancel·lada
La pujada actual (VTS) Cap a 1995, quan ja feia uns anys que la cursa havia desaparegut del calendari, la Federació Catalana d'Automobilisme va reunir diversos antics corredors del Vallès per a formar l'Escuderia Vall del Tenes-Sant Feliu de Codines (VTS), entitat que reprengué l'organització de la Pujada d'ençà de 1996, reservant-la ara només als automòbils. Aquesta nova pujada s'ha anat convocant anualment fins a l'actualitat, tret d'algunes edicions de pausa com ara la de 2010, en què la manca d'entesa amb l'ajuntament va fer impossible la seva organització en uns moments en què la prova ja comptava amb una quarantena d'edicions (14 d'elles organitzades per l'Escuderia Vall del Tenes-Sant Feliu de Codines).
Actualment, la Pujada automobilística a Sant Feliu de Codines és considerada una de les més emblemàtiques de Catalunya. El 8 de novembre de 2014 se'n celebrà la 42a edició, puntuable entre d'altres per al Campionat de Catalunya de Muntanya. Hi varen competir uns 50 participants. La 43a edició es disputà el cap de setmana del 14 al 15 de novembre de 2015.