La Colònia i Protectorat de Nigèria fou una entitat administrativa britànica formada per la unió de la Colònia i Protectorat de Nigèria del Sud i el Protectorat de Nigèria del Nord, que va entrar en vigor l'1 de gener de 1914.
Administració política sota la Corona Antecedents Plans concrets per la transició al govern de la Corona—control directe pel govern britànic— dels territoris nigerians aparentment van començar el 1897. El maig d'aquell any, Herbert J. Read publicava un Memoràndum sobre possessions britàniques a l'Àfrica de l'Oest, el qual va remarcar la "inconveniència i manca de rigor científic de les fronteres" entre la Colònia de Lagos, el Protectorat de la Costa del Níger, i la Companyia Reial del Níger. Read suggeria que fossin fusionats, per aprofitar més els recursos naturals de Nigèria En el mateix any, els britànics van crear la Royal West African Frontier Force (RWAFF o WAFF), sota el lideratge de Coronel Frederick Lugard.Carland, The Colonial Office and Nigeria (1985), p. 50. En un any, Lugard va reclutar 2600 homes, repartits entre hausses i iorubes. Els agents de la RWAFF eren britànics. Les operacions d'aquesta força no són encara plenament coneguts a causa d'una política de clandestinitat estricta ordenada pel govern britànic.Asiegbu, Nigeria and its British Invaders (1984), pp. xxv–xxvii.
Directrius per formar la colònia nigeriana van ser establertes el 1898 pel Comitè del Níger, presidit pel Earl de Selborne des del mateix 1898. Els britànics van finalitzar la delimitació de la frontera entre Nigèria i Àfrica Occidental Francesa amb la Convenció Anglo-Francesa de 1898.Carland, The Colonial Office and Nigeria (1985), p. 3–4, 50–52.
La major part del territori de la Companyia Reial del Níger va esdevenir el Protectorat de Nigèria del Nord, i la pròpia companyia esdevenia una empresa privada que va continuar els seus afers empresarial a Nigèria. La companyia va rebre 865,000£ d'indemnització per la pèrdua dels seus privilegis. Va continuar gaudint de privilegis especials i va mantenir un monopoli de facto sobre el comerç. Sota Lugard de 1900–1906, el Protectorat va consolidar el control polític sobre l'àrea a través de conquestes militars i va iniciar l'ús de moneda britànica com a substitut de la permuta.Robin Hermann, "Empire Builders and Mushroom Gentlemen: The Meaning of Money in Colonial Nigeria", International Journal of African Historical Studies 44.3, 2011.Ken Swindell, "The Commercial Development of the North: Company and Government Relations, 1900–1906", Paideuma 40, 1994, p. 149–162.
L'1 de gener de 1900, el govern britànic assumia el control dels Protectorats del Sud i del Nord, tots dos passaven finalment a ser governats per l'Oficina Colonial a Whitehall. El personal d'aquesta oficina va venir principalment de la classe mitjana superior britànica—o sigui universitaris, principalment no nobles, amb pares en professions respectades.Carland, The Colonial Office and Nigeria (1985), p. 19–22. Els primers cinc caps del Departament de Nigèria (1898–1914) foren Reginald Antrobus, William Mercer, William Baillie Hamilton, Sydney Olivier, i Charles Strachey.Carland, The Colonial Office and Nigeria (1985), p. 31. Olivier era un membre de la Societat Fabiana i un amic de George Bernard Shaw.Carland, The Colonial Office and Nigeria (1985), p. 32–33.
Sota l'Oficina Colonial, fou el governador qui va dirigir l'administració de la colònia i va tenir poders per un govern d'emergència. L'Oficina Colonial podria vetar o revisar les seves polítiques. Els set homes que van governar Nigèria del Nord, Nigèria del Sud, i la colònia de Lagos (amb el seu agregat del protectorat de Iorubalàndia) fins al 1914 foren Henry McCallum, William MacGregor, Walter Egerton, Ralph Erm, Percy Girouard, Hesketh Bell, i Frederick Lugard. La majoria d'aquests procedien de carreres militars. Tot eren cavallers.Carland, The Colonial Office and Nigeria (1985), p. 35–37. miniatura|Foto d'arxiu sense data de una locomotora a Nigèria Walter Egerton va establir com ordre del dia per 1908, com ja detallava el 29 de novembre de 1907 en un telegrama a l'Oficina Colonial representatiu de les prioritats britàniques, el següent:Carland, The Colonial Office and Nigeria (1985), p. 104–109. Pacificar el país; Establir governs en els districtes de nova ceració; Millorar i estendre vials per tot el país; Construir correctament carreteres en els districtes més poblats; Netejar els nombrosos rius del país i fer-los adequats per trànsit amb canoes; i Estendre els ferrocarrils.Egerton també va supervisar millores al port de Lagos i l'extensió de la xarxa de telègraf local.Carland, The Colonial Office and Nigeria (1985), p. 104–109.
De 1895–1900, un ferrocarril va ser construït anant de Lagos a Ibadan; va obrir el març 1901. Aquesta línia va ser estesa a Oshogbo, 62 milles més enllà, el 1905–1907, i a Zungeru i Minna el 1908–1911. La seva branca final el va habilitar per connectar amb una altra línia, que es va construir el 1907–1911, que anava de Baro, a través de Minnia, fins a Kano.Carland, The Colonial Office and Nigeria (1985), p. 135–153.
Alguns d'aquests projectes d'obres públiques van ser acomplerts amb l'ajuda de treball nadiu forçat, esmentat com a "Treball Polític". Caps de poble van rebre 10 xílings per cada treballador i se'l multava amb 50£ si fallava en subministrar els que se li demanaven. Els individus podrien ser multats empresonats per rebutjar complir amb les feines.Ken Swindell, "The Commercial Development of the North: Company and Government Relations, 1900–1906", Paideuma 40, 1994, p. 149–162.
Frederick Lugard Frederick Lugard, qui va ser nomenat Alt Comissari del Protectorat de Nigèria del Nord el 1900 i va servir en el càrrec fins al 1906 en el seu primer terme, sovint ha estat considerat pels britànic com el seu model d'administrador colonial. Entrenat com un agent d'exèrcit, va servir a Índia, Egipte, i Àfrica oriental, on va expulsar els comerciants d'esclaus àrabs de Nyasaland i va establir la presència britànica a Uganda. Es va unir a la Companyia Reial del Níger el 1894 i fou enviat a Borgu per contraatacar incursions dels francesos, i el 1897 va ser fet responsable d'establir la Royal West African Frontier Force (RWAFF) amb reclutes locals (levies) per servir sota agents britànics.
Durant el seu sis anys de govern com Alt Comissari, Frederick Lugard (que va esdevenir Sir el 1901) va estar ocupat en transformar l'esfera comercial o la influència heretada de la Companyia Reial del Níger a una unitat territorial viable sota un control polític britànic eficaç. El seu objectiu era conquerir la regió sencera i obtenir reconeixement del protectorat britànic per part dels seus governants indígenes, especialment els emirs fulanis del Califat de Sokoto. La Campanya de Lugard sistemàticament va sotmetre la resistència local, utilitzant la força armada quan les mesures diplomàtiques van fallar. Borno va capitular sense lluita, però el 1903 Lugard i la seva RWAFF va muntar assalts a Kano i Sokoto. Del punt de vista de Lugard, les victòries militars eren necessàries perquè les rendicions dels pobles vençuts debilitada la resistència en qualsevol altre lloc.
L'èxit de Lugard a Nigèria del Nord ha estat atribuït a la seva política de govern indirecte; això és, governar el protectorat a través dels governants derrotats pels britànics. Si els emirs van acceptar l'autoritat britànica, abandonaven el comerç d'esclaus, i cooperaven amb oficials britànics en modernitzar les seves administracions, el poder colonial estava disposat a confirmar-los en el càrrec. Els emirs van retenir els seus títols però eren responsable davant d'agents de districte britànic, que tenien l'autoritat final. Els Alts Comissaris britànics podien deposar emirs i altres oficials si era necessari.
Amalgamaciódel Nord i el Sud miniatura|450x450px|Un mapa que mostra Nigèria del Sud i del Nord, 1914. L'amalgamació de Nigèria era desitjada des de feia temps com va quedar clar per l'informe del Comitè del Níger de 1898. Combinant les tres jurisdiccions es reduirien despeses administratives i es facilitaria el desplegament de recursos i diners entre les àrees. (Concretament habilitaria subvencions directes al Nord des de les jurisdiccions més rendibles). Antrobus, Fiddes, i Strachey a l'Oficina Colonial, van promoure l'amalgamació, juntament amb Lugard.Carland, The Colonial Office and Nigeria (1985), p. 79–84.
Seguint l'ordre recomanat pel Comitè del Níger, l'Oficina Colonial va fusionar la Colònia de Lagos i el Protectorat de Nigèria del Sud l'1 de maig de 1906, formant un protectorat més gran (encara anomenat Protectorat de Nigèria del Sud) que abraçava els territoris de la costa entre Dahomey i Camerun.Carland, The Colonial Office and Nigeria (1985), p. 79–84.
Lugard va defensar constantment la unificació del territori sencer, i l'agost de 1911 l'Oficina Colonial va demanar a Lugard dirigir la colònia unificada.Carland, The Colonial Office and Nigeria (1985), p. 87.
El 1912, Lugard retornava a Nigèria després del seu govern de sis anys com a Governador de Hong Kong, per supervisar la fusió dels protectorats del Nord i del Sud. El 9 de maig de 1913, Lugard va entregar una proposta formal a l'Oficina Colonial en quines províncies del Nord i del Sud hi haurien administracions separades, sota el control d'un "Governador general" amb forta autoritaritat. L'Oficina Colonial va aprovar la majoria del pla Lugard, però no el va autoritzar per promulgar lleis sense la seva aprovació.Carland, The Colonial Office and Nigeria (1985), p. 88–89. La tasca d'unificació va ser aconseguida poc abans de l'esclat de la Primera Guerra Mundial. De gener de 1914 en endavant, la colònia i el protectorat units eren presidits per un procònsol, qui va ser titulat Governador-General de Nigèria. Les milícies i els batallons de la RWAFF van ser reorganitzats en el RWAFF Nigeria Regiment.Asiegbu, Nigeria and its British Invaders (1984), p. xxxi.
L'Oficina Colonial va acceptar la proposta de Lugard que el Governador no requeria quedar amb dedicació plena al país; consegüentment, mentre fou Governador, Lugard va estar quatre mesos fora cada l'any, a Londres. Això es va demostrar impopular i confonia a moltes parts implicades i finalment fou descartat.Carland, The Colonial Office and Nigeria (1985), p. 92–100.
Regla indirecta miniatura|Escultura ioruba del període colonial que descriu la tècnica britànica de govern indirecte miniatura|Cavalleria de l'emir de Kano, fotografiada el 1911 El Protectorat era administrat pel Servei Civil Colonial, dirigit per britànics i africans anomenats Personal Natiu Britànic—molts dels quals eren originaris de l'exterior del territori. Sota el Departament Polític del Servei Civil foren residents i agents de Districte, responsables de supervisar operacions en cada regió. El Resident també supervisava el Tribunal Provincial a la capital de la regió.Afeadie, "The Hidden Hand of Overrule" (1996), p. 17–19.
Cada regió també va tenir una Administració Nativa, dirigida per locals, i posseint una Tresoreria Nativa. L'Administració Nativa estava sota el comandament dels governants tradicionals —emirs al nord— i els seus Caps de Districte, qui supervisaven un nombre més gran de Caps de Població. L'administració nativa era responsable de la policia, hospitals, obres públiques, i tribunals locals. Els intermediaris del Servei Civil Colonial com la Companyia Reial del Níger van tenir una funció expansiva que va incloure la diplomàcia, propaganda, i espionatge.Afeadie, "The Hidden Hand of Overrule" (1996), p. 19–21.