, nom complet amb patronímic Viatxeslav Mikhàilovitx Mólotov, fou un polític i diplomàtic soviètic, Vell Bolxevic i una figura capdavantera al govern soviètic des de la dècada de 1920, quan va ascendir al poder com a protegit de Ióssif Stalin, fins al 1957, quan va ser expulsat del Presídium del Comitè Central per Nikita Khrusxov. Serví com a President del Consell de Comissaris del Poble entre 1930 i 1941, i com a Ministre d'Afers Exteriors entre 1939 i 1949 i de nou entre 1953 i 1956. A més, serví durant diversos anys com a Vicepresident Primer al govern de Ióssif Stalin. Es retirà el 1961 després de diversos anys de foscor.
Mólotov va ser el principal signatari soviètic del pacte de no-agressió amb l'Alemanya Nazi, conegut com a Pacte Mólotov-RibbentropEsther Rodríguez, El Maquis, p.36 el 1939, després que el Regne Unit i França fracassaren en repetides ocasions per formar amb els soviètics una aliança anti-nazi; posteriorment participà en les negociacions de postguerra on va distingir-se per les seves habilitats diplomàtiques; i va ser un signatari de la resolució del Politburó autoritzant la massacre de Katyn. Després de la Gran Guerra Patriòtica Mólotov va continuar al seu càrrec fins al 1949 quan, després de perdre el favor de Stalin, va ser rellevat al ministeri d'exteriors per Andrei Vixinski. La relació de Mólotov amb Stalin es deteriorà encara més, amb Stalin lamentant-se dels errors de Mólotov en un discurs al XIX Congrés del Partit. Malgrat tot això, després de la mort de Stalin el 1953 Mólotov s'oposà a la política de desestalinització de Khrusxov. Mólotov defensà les seves polítiques i el llegat de Stalin fins a la seva mort el 1986, i criticà durament els successors de Stalin, especialment Nikita Khrusxov.
Joventut (1890-1930) Mólotov va néixer com a Viatxeslav Mikhàilovitx Skriabin (rus: Вячеслав Михайлович Скря́бин), al poble de Kukarka (actualment Sovetsk, a l'óblast de Kírov), fill d'un comptable. Contràriament al repetit error, no era parent del compositor Aleksandr Skriabin.Montefiore, 2005. Pàgina 40 Estudià a un institut de Kazan, i s'afilià a la facció bolxevic del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus el 1906. Per a la seva tasca política va adoptar el pseudònim Mólotov (a partir del terme rus molot, martell).Montefiore, 2005. Pàgina 30 El seu altre malnom era «cul de pedra», ocasionat per les moltes hores que passava assegut al despatx (en una ocasió avisà que faria una migdiada de 13 minuts i s'aixecà exactament 13 minuts després.)Montefiore, 2005. Pàgina 34 Va ser detingut el 1909 i passà dos anys exiliat a Vólogda. El 1911 va ingressar al Politècnic de Sant Petersburg, i s'uní a l'equip editorial de Pravda, el diari bolxevic del qual Ióssif Stalin era editor. El 1915 tornà a ser detingut i deportat a Irkutsk, però el 1916 tornà a escapar i tornà a la capital.
Mólotov va passar a ser un membre del comitè del Partit Bolxevic de Petrograd el 1916. En esclatar la Revolució de Febrer de 1917 va ser un dels pocs bolxevics a la capital. Sota la seva direcció Pravda va situar-se a l'esquerra per oposar-se al Govern Provisional format després de la Revolució. Quan Stalin tornà a la capital, giravoltà la línia de Mólotov; però quan el líder del Partit, Vladímir Lenin, arribà, anul·là Stalin. Malgrat això, Mólotov esdevingué un protegit i un partidari proper de Stalin, una aliança que li donaria la seva preeminència posterior.Montefiore, 2005. Pàgina 36 Mólotov esdevingué un membre del Comitè Militar Revolucionari que planejà la Revolució d'Octubre, que portaria als bolxevics al poder.
El 1918, Mólotov va ser enviat a Ucraïna per participar en la guerra civil. Car no era un militar, no participà en els combats. El 1920 esdevingué secretari del Comitè Central del Partit Bolxevic d'Ucraïna. Lenin el cridà a Moscou el 1921, fent-lo membre de ple dret del Comitè Central i Orgburo, posant-lo al càrrec de la secretaria del partit. El 1921 va ser votat com un membre sense vot del Politburó, i va ocupar el càrrec de Secretari Responsable. La seva secretaria va ser criticada tant per Lenin com per Leon Trotsky, amb Lenin senyalant el seu «burocratisme vergonyós» i la seva estúpida conducta. Per consell de Mólotov i Nikolai Bukharin el Comitè Central decidí reduir les hores de treball de Lenin.Service, 2003. Pàgina151 El 1922 Stalin es convertí en el Secretari General del Partit Bolxevic amb Mólotov com a Vicesecretari de facto. Com a jove seguidor Mólotov admirà Stalin, però era crític vers ell.Montefiore, 2005. Pàgina 40–41 Sota el patronatge de Stalin, Mólotov esdevingué membre de ple dret del Politburó el 1926.
Durant les lluites de poder que seguiren la mort de Lenin el 1924, Mólotov seguí com un fidel seguidor de Stalin contra els seus diversos rivals: primer Leon Trotsky, després Lev Kàmenev i Grigori Zinóviev i finalment Nikolai Bukharin. Mólotov esdevingué una figura capdavantera al centre estalinista del partit, que també incloïa a Kliment Voroixílov i a Sergo Ordjonikidze.Montefiore, 2005. Pàgina 36–37 Trotsky i els seus seguidors van subestimar Mólotov, igual que van fer molts altres. Trotski l'anomenà la «mediocritat personificada», mentre que Mólotov corregia de manera pedant als camarades que l'anomenaven «cul de pedra» dient que Lenin l'havia anomenat «cul de ferro». Tot i això, aquesta aparent aparença insulsa amagava una ment aguda i un gran talent administratiu. Operà principalment darrere les escenes i cultivà la imatge d'un burócrata gris (per exemple, era l'únic líder bolxevic que sempre portava vestit i corbata). El 1928 Mólotov substituí a Nikolai Uglanov com a Primer Secretari del Partit Comunista de Moscou, mantenint aquest càrrec fins al 15 d'agost de 1929.Service, 2003. Pàgina 176 En un llarg discurs al Comitè Central el 1929, Mólotov va dir als membres que el govern soviètic iniciaria una campanya de col·lectivització compulsòria per solucionar el retard de l'agricultura soviètica.Service, 2003. Pàgina 179
Presidència (1930-1941) miniatura|Una llista de la Gran Purga signada per Mólotov, Stalin, Voroixilov, Kagànovitx i Jdànov. Durant un plenari del Comitè Central del 19 de desembre de 1930, Aleksei Ríkov, el President del Consell de Comissaris del Poble (equivalent a un cap de govern occidental) va ser succeït per Mólotov.Montefiore, 2005. Pàgina 63–64 Des d'aquesta posició, Mólotov supervisà la col·lectivització de l'agricultura. Seguí la línia de Stalin usant una combinació de força i propaganda per esclafar la resistència camperola a la col·lectivització, incloent la deportació de milions de kulaks (camperols amb propietats) als camps de treballs. Una gran quantitat dels deportats van morir per l'exposure i el treball excessiu.Montefiore, 2005. Pàgina 47 Signà la «Llei de Spikelets»Montefiore, 2005. Pàgina 94 i personalment presidí la Comissió Extraordinària pel Lliurament de Gra a Ucraïna,Montefiore, 2005. Pàgina 46 que confiscà 4,2 milions de tones de gra dels camperols que provocà una gran fam (coneguda a Ucraïna com la Holodomor). Els historiadors contemporanis estimaren que van morir entre 7 i 11 milions de persones, tant per la fam com als camps de treball, en el transcurs de la col·lectivització de les granges. Mólotov també supervisà la implementació del Primer Pla Quinquennal per a la ràpida industrialització.Montefiore, 2005. Pàgina 45 i 58
Serguei Kírov, cap de l'organització del Partit a Leningrad, va ser assassinat el 1934;Montefiore, 2005. Pàgina 148–149 en una mort que es pensà que havia estat ordenada per Stalin. La mort de Kírov disparà una segona crisi: la Gran Purga.Brown, 2009. Pàgina=71 El 1938, dels 28 Comissaris del Poble del govern de Mólotov, 20 van ser executats obeint les ordres de Stalin i Mólotov.Montefiore, 2005. Pàgina 244 Les purgues van ser realitzades pels successius caps de policia de Stalin,Montefiore, 2005. Pàgina 222 Nikolai Iejov va ser el cap organitzador i Kliment Voroixílov, Làzar Kaganòvitx i Mólotov van estar intrínsecament involucrats als processos.Montefiore, 2005. Pàgina 240 Stalin sovint requerí a Mólotov i a altres membres del Politburó a signar les peticions de mort de preeminents víctimes de la purga, i Mólotov sempre va fer-ho sense cap mena de qüestió.Montefiore, 2005. Pàgina 237 No hi ha cap prova que Mólotov intentés moderar el curs de les purgues o de salvar a ningú, com d'altres alts càrrecs soviètics sí que van fer. Durant la Gran Purga, aprovà personalment 372 llistes d'execució, més que no pas cap altre funcionari soviètic, inclòs Stalin. Se sap que Mólotov va ser un dels pocs amb qui Stalin discutí obertament les purgues.Montefiore, 2005. Pàgina 225 Tot i que Stalin i Mólotov signaren un decret públic el 1938 que els desassociava de la Gran Purga llavors en marxa,Montefiore, 2005. Pàgina 289 en privat, i fins i tot després de la mort de Stalin, Mólotov donà el seu suport a la Gran Purga i als assassinats comesos durant el seu govern.Montefiore, 2005. Pàgina 260
Malgrat el gran cost humà,Montefiore, 2005. Pàgina 125 sota la presidència nominal de Mólotov la Unió Soviètica va fer grans progressos en l'adopció i l'amplificació extensa de la tecnologia agrària i industrial. En un document escrit per Mólotov remarcà com la fam i el canibalisme eren seriosos problemes a la Unió Soviètica en una data com 1937. Andrei Vixinski, Procurador General, fins i tot va informar a Mólotov d'incidents en què mares es menjaven els seus fills nounats.Montefiore, 2005. Pàgina 236 L'ascens d'Adolf Hitler a Alemanya precipità el desenvolupament d'una indústria armamentística moderna a les ordres del govern soviètic. Finalment, va ser aquesta indústria armamentística, juntament amb l'ajut del "Préstec-Arrendament" nord-americà, el que va permetre aguantar-se la Unió Soviètica durant la Gran Guerra Patriòtica. En sentit contrari, les purgues contra el lideratge de l'Exèrcit Roig, en la qual Mólotov participà, afeblí la capacitat de defensa de la Unió Soviètica i contribuí als desastres militars de 1941 i 1942, que van ser causades sobretot pel fet de no estar a punt per a la guerra.Brown, 2009. Pàgina=65 Les purgues també comportaren el desmantellament de l'agricultura privada i la seva substitució per l'agricultura col·lectivitzada. Això deixà un llegat d'ineficàcia agrícola crònica i una producció menor que el règim soviètic mai no rectificà del tot.
El 1938 el periodista nord-americà John Gunther informà que Mólotov era vegetarià i abstemi. http://ww2db.com/person_bio.php?person_id=58 Al 1938 el periodista americà John Gunther va escriure: «[Mólotov] és... un home d'una intel·ligència de primera classe i de gran influència. Mólotov és vegetarià i abstemi». Pel seu costat, Milovan Djilas afirmà que beu més que StalinDjilas Milovan: Conversations with Stalin. Translated by Michael B. Petrovich. Rupert Hart-Davis, Soho Square London 1962, p. 59. i no notà el seu vegetarianisme malgrat participar en diversos banquets conjunts.
Ministre d'Afers Exteriors (1939-1949) miniatura|esquerra|Mólotov es reuneix amb Joachim von Ribbentrop abans de signar el Pacte germanosoviètic de no-agressió. El 1939, després dels Acords de Múnic i la subseqüent invasió alemanya de Txecoslovàquia el 1938, Stalin pensà que Gran Bretanya i França no serien aliats en qui confiar davant l'expansió alemanya, així que en canvi intentà conciliar-se amb l'Alemanya Nazi.Brown, 2009. Pàgina 90–91 El maig de 1939, Maksim Litvínov, el Comissari del Poble d'Afers Exteriors va ser rellevat per Mólotov.Service, 2003. Pàgina 256 Pel seu costat, Stalin substituí Mólotov com a Premier soviètic.Brown, 2009. Pàgina=141