Es coneix amb el nom de conflicte armat birmà o conflicte armat de Myanmar la guerra permanent que té lloc a Mianmar contra el seu règim militar d'ençà l'adquisició de la independència d'aquest país el 1948. Els governs centrals successius han mirat de combatre nombroses rebel·lions separatistes i comunistes des de llavors. Aquestes es queixen de polítiques de neteja ètnica dutes a terme per a crear un estat únic d'ètnia bamar.
Les primeres insurreccions contra l'Estat birmà les iniciaren el Partit Comunista Birmà i la Unió Nacional Karen (KNU), que lluiten per la independència d'un Estat Keren. Altres rebel·lions ètniques han esclatat cap al principi dels 1960, després que el govern central rebutgés la creació d'un estat federal. No debades, des de l'inici dels anys 1980 les insurreccions d'extrema esquerra han anat desapareixent, sobretot a causa de la caiguda del mur de Berlín a Europa i la dislocació de l'URSS al final de la guerra freda.
Les insurreccions han rebut el suport de certs països estrangers, com per exemple el Regne Unit que ha donat suport a la creació de l'estat keren. La situació, tanmateix, s'ha anat agreujant arran de l'aïllament diplomàtic de Birmània imposat per potències estrangeres. També fraccions religioses (musulmanes i cristianes) han pres la decisió de lluitar contra la junta militar birmana, que governa el país.
El govern birmà tampoc no ha aconseguit mai signar cap acord de pau amb els rebels, remarcant malgrat això, que la majoria de les insurreccions són emmordassades eficaçment. En efecte, l'armada birmana ha estat acusada en més d'una ocasió de violar els drets humans, fent que els afectats la considerin com una força que ocupa il·legalment les regions ètniques.
El conflicte ha tingut lloc principalment entre el període del 1962 i 2011 en contra del règim militar, qui governava el país. Amb tot, la guerra ha esdevingut el conflicte de base més intens del món. L'atenció internacional ha estat màxima a causa del sollevament del 1988, on va destacar la militant Aung San Suu Kyi. Malgrat haver estat expulsada del país i haver tingut greus dificultats pel seu posicionament advers cap al govern militar, el partit de la militant Aung San Suu Kyi va aconseguir guanyar les darreres eleccions.
El conflicte birmà La unitat territorial El conflicte armà birmà és un problema d'unitat territorial a la qual s'hi afegeixen interessos exteriors de caràcter econòmic.
El país és d'una gran riquesa cultural però la majoria bamar no vol interioritzar aquesta realitat. Alimenta el seu nacionalisme d'un component ètnic i per això té el desig d'erradicar les minories i, fet això, implantar un únic país de cultura i llengua bamar. Les minories són reprimides i es revolten contra aquest projecte opressiu que és abans de tot imperial.
Durant les colonitzacions l'Imperi britànic hi promou expressament l'animadversió entre minories i majoria amb l'objectiu de debilitar el poder bamar. D'aquesta manera en treia profit econòmic perquè tenia accés més fàcil als recursos del país que d'una altra manera havia de negociar. Durant el segle XX i en plena independència, les divisions entre majoria i minories no s'han salvat. El nacionalisme bamar no accepta les minories i promou un cop d'estat a l'entrant de la independència. Les minories continuen sent reprimides de forma que la divisió interna es cronofica.
Tot això ha tingut repercussions per a l'establiment d'un règim política per a Birmània. El país és reconegut per l’ONU des del 19 d'abril del 1948. És legalment una república però a la pràctica és un règim totalitari en mans d'una dictadura militar budista.
El règim canvia el nom colonial Birmània per Mianmar l'any 1989. L'etimologia evoca notablement el rerefons del conflicte. Birmània prové de l'apel·latiu per designar la majoria ètnica bamar però anomenar el país de Birmània és ocultar l'existència de la resta de minories i fer de totes aquestes birmans. Birmània és doncs l'associació a una idea d'imperi, de birmanització de les minories. Amb el pretext que “Birmània” va ser imposat pels colons britànics, el règim canvia el nom del país per Mianmar i l’ONU l'adopta. El canvi és més estètic que real perquè oficialment hauria de visibilitzar la resta de minories ètniques. Però, en bamar, Mianmar i Birmània es pronuncien de la mateixa manera, és a dir, parlar de Mianmar o de Birmània és la mateixa cosa.
Administrativament el país es divideix per regions i estats. Hi ha set estats que haurien de correspondre a l'autonomia cedida a les minories nacionals i altres set regions més. A banda, la capital és considerada una unió federada. Des del cop d'estat del 1988 una junta militar governa el país. Mitjançant el Consell d'Estat per la Pau i el Desenvolupament el legislatiu, l'executiu i la justícia són en mans d'un únic govern col·legial elegible. És a dir, no hi ha separació de poders i el consell està format per membres de la junta militar. Les eleccions no són transparents. Birmània posseeix dues cambres legislatives que han quedat suspeses diversos cops i es troben en mans de la junta militar. La primera cambra representa les “nacionalitats” del país i la segona els diputats electes de tot el conjunt territorial.
La situació social
El país parla birmà que constitueix la majoria de la població assentada als ecosistemes subtropicals i a les zones industrialitzades. Representa el 68% de la població total. L'altra gran part de la població parla altres llengües provinents de tres branques:
Llengües tibetobirmanes Llengües austroasiàtiques Llengües tai-kadai
Totes tres juntes conformen unes cent llengües repartides majoritàriament a les zones ruralitzades. D'entre aquesta gran diversitat es pot destacar el xan (7%), el karens (7%), el rakhine (3,5%), el mon (2%), etc.
Haver d'explicar que el birmà és majoritàriament urbà i la resta de diversitat lingüística rural obliga a parlar de la situació política i social. La dictadura i els governs successius de Mianmar no volen reconèixer la diversitat lingüística del territori i per això s'obliga el 32% a saber parlar birmà. Vora el 82% de la població del país entén o té el birmà com a llengua secundària. El birmà és l'única llengua oficial, l'única que pugui ser ensenyada a les escoles, l'única franca i l'única administrativa.
El birmà és posicionat expressament a les àrees urbanes i administrativament l'estat cerca la centralització amb la idea de fer perllongar en l'imaginari de la població mianmaresa que el birmà és civilitzat, la resta és dialecte rural, patuès i gens legítim de ser valorat. La imposició crea friccions molt importants al país de manera que no hi ha pau social. El reconeixement de certa autonomia per les prop de 134 ètnies del país no és garantia de bon tracte i la imposició del birmà no fa altra cosa que accentuar les diferències entre comunitats malgrat que hi ha una certa hibridació. Resumidament, existeix segregació social.Sfeir, Antoine. Histoire de la Birmanie Des Rois de Pagan à Aung San Suu Kyi. Paris: Editorial Tallandier Editions, 2018.
A banda, els Rohinya, que és una ètnia de religió musulmana situada a l'extrem sud-oest del país, no tenen reconeguda la ciutadania mianmaresa. Concretament, l'estat els considera invasors, estrangers de llarga durada. Dit altrament, el nacionalisme bamar hi practica l'exclusió expressa de les minories nacionals i tracta com a estrangers poblacions instal·lades des del al país. Alhora no facilita les nacionalitzacions, fent de xinesos i indis població no autòctona.
El 87% del país és de confessió budista, més concretament de la branca theravada. El 6% és de confessió cristiana i el 4% de confessió musulmana. La resta de confessions inclouen l‘animisme o l'hinduisme. La religió musulmana és exclosa del país i tot ciutadà que confessi aquesta religió és objecte de persecució.
Econòmicament el país és pobre. Està poc industrialitzat. La població és majoritàriament jove, fet que indica que els índexs d'esperança de vida no són elevats. La mortalitat i la natalitat hi són doncs altes. La urbanització arriba al 27%. La taxa de creixement demogràfic és de l'1 %. L'alfabetització és del 80%. L'accés a l'aigua potable no és per a tothom. Només el 43% té accés a serveis sanitaris.Racó.cat, Dades Myanmar
Els recursos birmans Mantenir les minories sota la pota imperial és primordial per al nacionalisme brama perquè el gran arc muntanyenc està nodrit de recursos naturals i és justament on seuen les minories. L'altiplà urbà on sojornen els brames és practicable per al comerç de l'arròs però l'or, el coure, el petroli o el gas natural, abundants a les zones habitades per les minories, són més fructífers econòmicament. D'aquí l'obsessió a preservar la unitat territorial.
La ciutat més poblada de Birmània és Rangun (altre nom modificat ideològicament). El país està habitat per prop de 50 milions de persones. Proporcionalment a la resta de veïns, Birmània és el segon més habitat. Això li confereix potencial de cara a la indústria i al comerç perquè posseeix mà d'obra abundant i un gran nínxol potencial de consumidors. La població està concentrada principalment prop de Rangun i Mandalai. És a dir, la població se situa majoritàriament a les zones urbanes que corresponen igualment a la majoria brama. Tanmateix, els recursos són a les perifèries, on sojornen la minoria.
Fora de Birmània ningú no s'interessa realment per la repressió que pateixen totes aquestes minories. Els recursos naturals i la situació geogràfica del país expliquen el silenci, sobretot en context de globalització. Després d'implantar les seves multinacionals a la Xina, Occident relocalitza les seves multinacionals al sud-est asiàtic perquè han portat amb les seves activitats al creixement econòmic de la Xina i els sous base del país han augmentat. Ha deixat de ser un país rendible. Birmània i la resta dels països del sud-est asiàtic continuen tenint un sou base encara inferior al sou xinès, bona mà d'obra i recursos. Els interessa doncs implantar-se a Birmània, Tailàndia, Laos o Cambotja. Això vol dir, mantenir lstatu quo, encara que sigui una dictadura.
La ruta de l'opi miniatura|Mapa topogràfica de Birmània. Acostar-se a la venda i compra d'opi permet desvetllar la importància de la situació geogràfica de Birmània. El silenci generalitzat al món no es el fruït de cap casualitat, això mateix demostra la situació geogràfica del país.
Birmània és un estat independent i reconegut per l'ONU situat al sud-est asiàtic. És fronterer amb Bangladeix, el Tibet, Laos, l'Índia, Sri Lanka i Tailàndia. S'alimenta de l'oest fins a l'est tot passant pel nord d'una serralada de muntanyes que comencen a Bengladeix i acaben a Tenasserim, a tocar de la frontera amb Tailàndia, que conformen un arc muntanyenc. Tota aquesta serralada constitueix una bona font de protecció natural contra invasions. Així com els Pirineus havien estat utilitzats a Roma per contenir-hi les invasions germàniques, aquest gran arc muntanyós ha permès al país de protegir-se de grans incursions tot i que també ha estat des del nord que han vingut les vagues migratòries més importantsAquesta situació és un privilegi a diferents nivells. L'Antoine Sfeir, periodista franco-libanès, qualifica el país de carrefour de l'Àsia del sud-est (2018). Convé fixar-se que aquesta geografia li dona accés a l'Àfrica i Oceania mitjançant el sud, Europa mitjançant l'Índia, i l'Àsia mitjançant el nord. És gairebé un país situat al vell mig entre l'Orient i l'Occident.
Si es mira de traçar les vies de circulació del tràfic d'opi, hom percep fàcilment el potencial de la situació geogràfica de Brimània:Quins efectes tindrà el conflicte a l'Afganistan sobre el comerç mundial d'heroïna? (Vilaweb, 13.08.2021)
De Birmània parteix l'opi cap Laos i l'Índia
D'Afganistan parteix l'opi cap a l'Índia i Birmània