La Costum de València fou el corpus jurídic destinat a regular tots els aspectes de la vida urbana de la ciutat de València i atorgada per Jaume I, al poc de la conquesta cristiana, davant els principals eclesiàstics, nobles i prohoms presents a la ciutat. Aquest codi municipal, posteriorment, formarà el nucli dels Furs de València quan siguin atorgats en les Corts de 1261.
La redacció inicial fou realitzada pel jurista Pere Albert, prenent com a base les rúbriques o títols del nou primers llibres del Codi Justinià, dividida en dues parts (la primera, els llibres I al V, i la segona, del VI al IX) amb uns 750 capítols (o furs) cadascuna. Nombrosos capítols provenen del mateix Codi, del Digest, del Liber Iudicum o dels Costums de Lleida, però també existeixen algunes concordances amb el tractat De batalla facienda de Pere Albert, el Liber feudorum maior, els Usatges de Barcelona o les Decretals.Garcia Edo 1996: p. 720-721.
La primera vegada que apareix anomenada la Costum és en un privilegi de 21 de maig de 1239.Garcia Edo 1996: p. 724. La data de la reunió dels que van acompanyar al rei en la conquesta de la ciutat de València i on Jaume I, suposadament, va promulgar la Costum, segons diversos autors ha fluctuat entre el mateix 9 d'octubre, dia en què es rendeix la ciutat de València, o uns dies després, i el començament de 1240.López Elum 2001: p. 42. De tota manera, el que importa és la celeritat del rei en atorgar un codi extens i complet a la ciutat de València, amb idèntica finalitat que els furs extensos de procedència aragonesa o catalana que estaven atorgant-se a les localitats del nord valencià, però amb la diferència fonamental que aquest codi legal es crea ex novo, en un territori conquerit, utilitzant fonamentalment el ius commune, els drets romà i canònic.Marzal Rodríguez 1993-94: p. 399-401.
Tot i tractar-se d'un fur local atorgat pel rei a la ciutat de València, en dos dels capítols que semblen formar part d'aquesta Costum, la versió llatina del fur I--1 i el fur I--3, queda clara la voluntat reial d'estendre l'aplicació d'aquesta norma i de què es converteixi en el dret privatiu del regne de València.Colon 1970: p. 51-54.Guinot Rodríguez 2003-04: p. 209-212.Chabás 1902: p. 17.
Del text original no es troben copies però la major part dels seus capítols estan inclosos en els Furs.Chabás 1902: p. 16-17. Entre 1240 i 1261 la primitiva Costum anà ampliant-se amb nombrosos privilegis reials, fins a arribar a una nova redacció dels Furs que es tradueix al català, i aquesta nova versió és presentada, promulgada i jurada pel rei davant les primeres Corts valencianes.Colon 1970: p. 57. En aquest mateix període la Costum s'estén a les poblacions del sud d'Almenara, mentre les terres del nord, si foren repoblades abans de la conquesta de la ciutat de València, ho feren a Fur de Saragossa o a Costum de Lleida, i si es repoblaren després de l'atorgament de la Costum, algunes ciutats reials ho feren a la Costum de València i la resta adoptaren els furs que ja hi havia als llocs veïns.Garcia Edo 1993: p. 186-193.
Referències i notes
Bibliografia
Fonts
Categoria:Consell General de València Valencia Categoria:Dret al País Valencià