Croàcia

Croàcia (en croat: Hrvatska), oficialment República de Croàcia (Republika Hrvatska) és un Estat de l'Europa mediterrània situada a la zona de transició entre l'Europa Central i els Balcans. Limita al nord amb Eslovènia i Hongria, al nord-est amb Sèrbia i al sud-est amb Montenegro i Bòsnia i Hercegovina, i al sud i a l'oest amb la mar Adriàtica. La regió meridional de Dubrovnik queda separada de la resta del país per la sortida de Bòsnia i Hercegovina al mar per mitjà del port de Neum.

La capital és Zagreb, amb prop de 700.000 habitants, i les ciutats principals són Split, Rijeka i Osijek, amb més de cent mil.

L'1 de juliol de 2013 esdevingué el 28è estat de la Unió Europea, després d'haver format part, durant dècades, de Iugoslàvia. 9 any després, l'1 de gener de 2023, va entrar a formar part de la zona euro, adoptant l'euro com a moneda pròpia.

Etimologia El nom de Croàcia deriva del llatí medieval , en si mateix una derivació de l'eslau nord-occidental * Xərwate, per metàtesi líquida del període eslau comú * Xorvat, de la proposta protoeslava * Xъrvátъ que possiblement prové de la forma de escita del com a tauletes alternes Θburóος L'origen és incert, però el més probable és del proto-Ossetià / Alanià *xurvæt- o * xurvāt-, en el sentit de 'el qui guarda' ('guardià', 'protector'). El registre conservat més antic de l'etnònim croata *xъrvatъ és de la tija variable, testificat en la tauleta Baška en estil zvъnъmirъ kralъ xrъvatъskъ ("Zvonimir, rei croat"), encara que es va confirmar arqueològicament que l'etnònim Croatorum s'esmenta en una inscripció d'església trobada en Bijaći a principis del segle. La inscripció de pedra previsiblement més antiga és la inscripció Branimir del que es troba prop de Benkovac, on Duke Branimir es titula Dux Cruatorvm, probablement datada entre 879 i 892, durant el seu govern. El terme llatí Chroatorum s'atribueix a una carta del duc Trpimir I de Croàcia, datada a 852 en una còpia de 1568 d'un original perdut, però no és segur si l'original era realment més antic que la inscripció Branimir.

Història

Història antiga Croàcia està habitada des de la prehistòria, ja que s'hi han trobat fòssils de l'Home de Neandertal. Les principals restes corresponen a la Cultura de Hallstatt. Els primers pobladors amb cultura pròpia són els il·liris, que van conviure amb diverses branques celtes a partir del . Els croats que donarien nom al país van arribar al , enmig d'onades de cristianització de la zona. El 925 van aconseguir el nomenament oficial de regne independent, sota el comandament de Tomislav de Croàcia.

Unions amb Hongria i l'Imperi Amb l'extinció d'aquesta dinastia, Croàcia va passar a formar una unió amb Hongria durant el feudalisme, fins que amb els atacs de l'Imperi Otomà els croats perderen molt territori i amb la caiguda de Knin el 1522 i la derrota hongaresa en la Batalla de Mohács de 1526, els nobles croats la van posar sota el poder de la Dinastia dels Habsburg. El 1868 va recuperar l'autonomia.

Primera Iugoslàvia (1918-1941)

Croàcia va formar part a la tardor de 1918 de l'estat dels Eslovens, Croats i Serbis, que tenia la capital a Zagreb, i que posteriorment es va fusionar amb el Regne de Sèrbia per crear el Regne dels Serbis, Croats i Eslovens, des de 1929 anomenat Regne de Iugoslàvia.

Aquest estat balcànic que va existir des de l'1 de desembre de 1918 fins al 2 de desembre de 1945, comprenia l'àrea dels actuals estats de Bòsnia i Hercegovina, Sèrbia i Montenegro, Macedònia, així com la major part dels territoris de Croàcia i Eslovènia.

República Popular Federativa de Iugoslàvia El 29 de novembre de 1945, l'assemblea Constituent Iugoslava va celebrar una sessió en què es va decidir que Iugoslàvia estaria composta per sis repúbliques: Eslovènia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Montenegro, Sèrbia i Macedònia. Al cap de poc temps, el Partit Comunista va començar a perseguir els que es va oposar al sistema de partit únic comunista. El 30 de gener de 1946, l'assemblea Constituent va aprovar la Constitució de la República Popular Federativa de Iugoslàvia.

Història recent

En la història recent era una república de República Federal Socialista de Iugoslàvia, de la qual es va declarar independent el 1991. Arran d'això es va produir un conflicte civil amb la població sèrbia que, ajudada pel govern iugoslau, va comportar una lluita de quatre anys fins que es va proclamar la fi de la guerra el 1995. La reintegració pacífica de tots els territoris rebels es va completar el 1998 sota la supervisió de les Nacions Unides.

El 15 de gener de 1992 la Comunitat Econòmica Europea va reconèixer la independència d'Eslovènia i de Croàcia, dos dies després que ho hagués fet el Vaticà. Croàcia va demanar l'entrada a la Unió Europea l'any 2003 i va ser acceptat com a país candidat el 2004. Les negociacions començaren el 17 de març del 2005 i conclogueren l'1 de juliol del 2011.

El 22 de gener del 2012 va organitzar el referèndum sobre la integració a la UE. Tot i que va tenir una participació de només el 47%, va guanyar àmpliament el vot favorable a l'entrada, prevista per l'1 de juliol del 2013.

L'1 de juliol de 2013 esdevingué el 28è estat de la Unió Europea. 9 any després, l'1 de gener de 2023, va entrar a formar part de la zona euro, abandonant la kuna croata utilitzada com a divisa fins aleshores i adoptant l'euro com a moneda pròpia.

Política El govern de Croàcia és una república i el president actual és Zoran Milanović des del 18 de febrer de 2020.

Geografia miniatura|Costa sud de Croàcia. Té una superfície molt diversa, amb planes, llacs i turons a la zona continental del nord i el nord-est (Croàcia central i Eslavònia, part de la planura de Pannònia); muntanyes de bosc dens a Lika i Gorski Kotar, que són part dels Alps Dinàrics; i la costa rocosa i accidentada de l'Adriàtic, amb una munió d'illes (península d'Ístria, la costa septentrional i Dalmàcia). A l'extrem nord-est transcorre el Danubi, que marca la frontera amb Sèrbia, mentre que el seu afluent Drava separa Croàcia d'Hongria. Dins el país hi podem distingir les següents unitats orogràfiques:

De nord a sud, els Alps Dinàrics, amb carenes importants com el Velebit a Dalmàcia, que culmina amb el Troglav (1.913 m), Kapela (1.533 m), Vaganski (1.758 m), Dinara (1.811 m) i Janski Vrh (1.790 m). La Planura Pannònica, que comprèn gran part d'Eslavònia, a l'est del país, amb muntanyes com les Bilo Boh, amb els pics de Czerni Vhr (827 m), el Japull (954 m) i Brezovo Polje (987 m). La Planura dalmàtica, a la costa. La conca endorreica de Lecko Polje. Les muntanyes de Karnten, al nord, amb el Joancica (1.061 m). Els Kurts Liburnik, amb el Sveto Bodo (1.753 m), el Klek (1.182 m) i el Bille Lositza (1.733 m).

Entre els rius, hi ha el Dunaj, Drava, Sava, Lonja, Kupa, Una, Cetina, Glina, Zrmaja i Bosut, tots de la conca danubiana. Els únics llacs destacables del país són els dels parcs naturals de Plitvice i Krka, vora la costa dàlmata.

Economia

Pel que fa a la indústria, hi ha les refineries de Sisak i Rijeka, les drassanes a Rijeka, Pula i Split, les cimenteres de Split i Pula, les fusteres de Rijeka i diverses indústries de transformació a Zagreb, Osijek i Zadar. Hi ha una important activitat econòmica, complementada amb el turisme del parc de Plitvice i la vila de Dubrovnik, a la costa dàlmata, que proporciona el 70% de les divises del país.

Assistència sanitària miniatura|El Centre Hospitalari Universitari de Zagreb és l'hospital més gran de Croàcia i l'hospital d'ensenyament de la Universitat de Zagreb

Croàcia té un sistema de salut universal, les arrels de la qual es poden rastrejar de nou a la Llei del Parlament croat de 1891, que va donar una forma d'assegurança obligatòria de tots els treballadors industrials i artesans. La població està coberta per un pla bàsic d'assegurança mèdica prevista per l'estatut i l'assegurança facultativa. El 2017, les despeses anuals relacionades amb la salut van aconseguir 22 mil milions de kuna (3 mil milions d'euros). La despesa en salut inclou només el 0,6% de l'assegurança de salut privat i la despesa pública. El 2017, Croàcia va gastar al voltant del 6,6% del seu PIB en salut.

El 2020, Croàcia va ocupar el lloc 41 en el món en l'esperança de vida amb 76,0 anys per als homes i 82,0 anys per a les dones, i va tenir una taxa de mortalitat infantil baixa de 3,4 per 1.000 nascuts vius.

Hi ha centenars d'institucions de salut a Croàcia, incloent 75 hospitals, i 13 clíniques amb 23.049 llits. Els hospitals i clíniques atenen més de 700 mil pacients a l'any i empren 6.642 metges, inclosos 4.773 especialistes. Hi ha un total de 69.841 treballadors de la salut. Hi ha 119 unitats d'emergència en els centres de salut, que responen a més d'un milió de crides. [citació necessària] La principal causa de mort El 2016 va ser la malaltia cardiovascular: 39,7% per als homes i 50,1% per a les dones, seguida de tumors, 32,5% per als homes i 23,4% per a les dones. El 2016 es va estimar que el 37,0% dels croats són fumadors. Segons dades de 2016, el 24,40% de la població adulta croata és obesa.

Cultura

miniatura|El centre històric de Trogir ha estat inclòs a la llista de Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des de 1997

Per la posició geogràfica, Croàcia representa una barreja de quatre esferes culturals. Ha estat una cruïlla d'influències de la cultura occidental i oriental des del cisma entre l'Imperi Romà d'Occident i l'Imperi Romà d'Orient, i també de l'Europa Central i la cultura mediterrània. El moviment il·liri va ser el període més significatiu de la història cultural nacional, que al va resultar crucial per a l'emancipació dels croats i va veure desenvolupaments sense precedents en tots els camps de l'art i la cultura, donant lloc a moltes figures històriques.

El Ministeri de Cultura té l'encàrrec de preservar el patrimoni cultural i natural del país i de vetllar pel seu desenvolupament. A nivell de govern local es fan altres activitats de suport al desenvolupament de la cultura. La Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO inclou deu llocs a Croàcia. El país també és ric en Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat i conté 15 de les obres mestres de la cultura intangible de la UNESCO, ocupant el quart lloc del món. Una contribució cultural global de Croàcia és la corbata, derivada de la corbata que portaven originalment els mercenaris croats del a França.

El 2019, Croàcia tenia 95 teatres professionals, 30 teatres professionals infantils i 51 teatres amateurs visitats per més de 2,27. milions d'espectadors a l'any. Els teatres professionals donen feina a 1.195 artistes. Hi ha 42 orquestres, conjunts i cors professionals, que atrauen una assistència anual de 297 milers. Hi ha 75 cinemes amb 166 pantalles i 5.026 d'assistència milions. Croàcia té 222 museus, visitats per més de 2,71 milions de persones el 2016. A més, hi ha 1.768 biblioteques, que en contenen 26,8 milions de volums i 19 arxius estatals. El mercat editorial de llibres està dominat per diverses editorials importants i l'esdeveniment central de la indústria: l'exposició Interliber que se celebra anualment a la Fira de Zagreb.

Arts, literatura i música miniatura|Basílica Eufrasiana de Poreč, exemple de l'arquitectura romana d'Orient primitiva, a la Llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des de 1997.