13 game sayawng

13 game sayawng (títol original en thai: 13 เกม สยอง) és una pel·lícula tailandesa dirigida per Chookiat Sakveerakul (també conegut com a Ma-Deaw Chukiatsakwirakul o Matthew Chukiat Sakwirakul), estrenada a Tailàndia el 6 d'octubre de 2006.

La pel·lícula s'ha donat a conèixer amb tota una sèrie de títols diferents, com ara: Level Thirteen, Desafios Mortais, 13: Hra smrti, 13: Game of Death, 13 Game Sayong, 13 game sayawng aka, 13 game sayawng, 13 Game Of Death, 13 Desafios, 13 Beloved, o simplement, 13. El més conegut és 13 Beloved.

13 game sayawng és el segon llargmetratge del director Chookiat Sakveerakul, qui el 2004 havia dirigit Pisaj, una pel·lícula de terror. Es tracta, en realitat, d'una adaptació de l'episodi 13 Quiz Show de la novel·la gràfica (o, llibre de butxaca, com es diu a Tailàndia) My Mania d'Eakasit Thairaat, coguionista de la producció.

Argument Phuchit Pungnatong és acomiadat de la feina per no arribar a les expectatives que li exigeix l'empresa d'instruments musicals en la qual treballa. Phuchit ha de fer front, aleshores, a grans deutes acumulats en els darrers anys i que únicament podrà liquidar si succeeix un miracle. Phuchit sent que està vivint un mal son, el pitjor dia de la seva vida. Just en aquest moment rep una misteriosa trucada al seu telèfon mòbil convidant-lo a participar en un joc, una mena de reality show misteriós, que consisteix a superar 13 proves.

Per cada prova superada rep al seu compte una quantitat considerable de diners. La primera prova sembla fàcil: matar una mosca, però a mesura que la quantitat de diners ascendeix, les proves es tornen més complexes, degradants i perilloses. Per Phuchit superar totes les proves representa guanyar molts de diners amb la qual cosa podria resoldre definitivament tots els seus problemes econòmics. La xifra final del premi és de 100 milions de Baht. És per això que Phuchit accepta la proposta i decideix participar en el concurs.

Els seus plans, però, es veuran truncats després d'un fet sinistre extraordinari que va capgirar la història.

Les 13 proves 1Matar una mosca.2Menjar-se la mosca.3Fer plorar tres nens.4Pegar un captaire i robar-li els diners.5Menjar un plat de femta servida a ell en un restaurant.6Donar el mòbil a un home mentalment inestable a la parada de l'autobús i prendre un altre mòbil a un grup de joves.7Treure el cos d'un ancià d'un pou.8Colpejar el nòvio nou de la seva exnòvia Maew amb una cadira.9Trobar una dona en un hospital i treure-la fora esquivant la policia.10Estirar un cordill per estendre roba ajudant així una vella.11Matar Tong o el seu gos.12Esbudellar unes vaques i trobar una clau en els seus intestins.13Matar John Adams el seu pare.

Personatges Phuchit Pungnatong (Krissada Sukosol) és el protagonista principal de 13 game sayawng. Es presenta, en principi, com un individu més aviat retret i sense massa matisos. No obstant això, encaixa a la perfecció amb l'ambient de comèdia negra i terror psicològic que persegueix la producció.

Tong (Achita Sikamana) i Surachai (Sarunyu Wongkrachang) són altres personatges decisius del film. El primer, Tong, és una companya de feina i amiga de Phuchit, molt preocupada pel comportament estrany del seu col·lega; particularment, des que el va enxampar a la feina empassant-se una mosca. Surachai és un detectiu de policia que pretén atrapar Phuchi quan aquest comença a saltar-se les lleis.

La xicota de Phuchit, Maew (Namfon Pakdee), també representa un paper significatiu. L'abandona per convertir-se en una estrella del Pop. Per superar la prova 8, Phuchit haurà de colpejar amb una cadira el nou promés de la seva estimada. En les versions anglòfones de la pel·lícula, per raons comercials, Maew canvia el seu nom per Mona.

En el film també apareixen la mare (Sukanya Kongkawong) i el pare (Philip Wilson) de Phuchit. El pare és un individu cruel que colpejava Phuchit quan era un nen i li destrossava les joguines. En la prova 13, Phuchit haurà d'enfrontar-se al seu pare, el qual apareix lligat a una cadira de rodes i encaputxat, i apunyalar-lo.

13 game sayawng presenta un bon registre de personatges principals i secundaris que apareixen esglaonadament aconseguint, segons algunes crítiques, bons moments d'adrenalina, emoció i humor negre.

Producció La producció de 13 game sayawng va ser responsabilitat de Sahamongkol Film International Co. Ltd., societat tailandesa líder al país en el negoci del cinema. La mateixa empresa també va ser l'encarregada de la distribució de la pel·lícula. Prachya Pinkaew i Sukanya Vongsthapat van assumir el compromís d'aconseguir els diners, reunir l'equip de treball, planificar el rodatge i signar els acords de distribució, entre altres qüestions. El pressupost del film va ser de 400.000 $ (14.301.036,83 Baht).

Càsting El tailandés Pithan Chokijgranpersona va ser responsable de la selecció d'actors i actrius, director de càsting de l'equip de producció. La llista de protagonistes i actors i actrius secundàries, sense oblidar els i les extres és llarga. Alguns dels artistes seleccionats i seleccionades compaginen el seu treball en el cinema amb altres carreres professionals de l'àmbit artístic, com ara, la música.

Llocs de rodatge Els fets que narra la pel·lícula es desenvolupen a Bangkok, en un sol dia. Les primeres escenes mostren un entorn urbà anodí, el qual es transmuta ben aviat en un ambient estrany i sinistre.

Les localitzacions de la primera meitat de la pel·lícula són totalment mundanes: un mercat de carrer, un restaurant xinès, una parada d'autobús, una oficina, etc. A mesura que la història avança se succeeixen canvis sobtats de lloc, interiors i exteriors s'intercalen a un ritme vertiginós amb l'objectiu de presentar una ciutat ancorada en la tecnologia interactiva, aliena als llaços interpersonals i mancada de compassió. A la segona part el festival de sang escenificat porta l'espectador a un regne més sobrenatural i menys plausible.

Exhibició i distribució Després del llançament oficial a Tailàndia el 2006, la pel·lícula es va presentar als cinemes de Singapur i Japó el mes de juny de 2007. A Nord-america es va estrenar en el marc del Festival de Fantasia de Mont-real el 2007. A Hong Kong, però, la pel·lícula no es va poder veure a les sales fins al 2008. El 2007 es va publicar a Singapur el DVD amb subtítols en anglès i un any més tard als Estats Units.

La trilogia Des del principi el projecte es va idear com una trilogia. La pel·lícula va estar precedida per una sèrie de curtmetratges, la suma dels quals constituí una preqüela intitulada 12 begin. Aquesta preqüela es va exhibir a les sales de cinema com a part de la campanya promocional de la preestrena de 13 game sayawng. Alguns anys més tard, el 2009, es va estrenar la seqüela, 14 sayawng.

Música La banda sonora és obra del compositor i actor tailandès Kitti Kuremanee, nascut a Chiang Mai, va estudiar trompa i composició a Tailàndia i, més tard, a Anvers (Bèlgica), composició contemporània. La seva participació a 13 game sayawng va propiciar que es reconegués la seva obra. Ha guanyat molts trofeus i premis.

Cançons HOME. Lletra: Md Sponx. Interpretada per Nb Sponx i Napassorn Suwanprokorn. REACH. Lletra: Md Sponx. Interpretada per Krissada Sukosol.

Crítica 13 game sayawng va arribar a ser número 1 en els cinemes de Tailàndia. La primera setmana de projecció va guanyar 266.218 $, superant així la pel·lícula Rob-B-Hood, número 1 de la setmana anterior.

La pel·lícula va ser aclamada per la crítica i va rebre nombrosos premis. Moltes veus de renom i projecció internacional varen elogiar el treball, com ara, Kong Rithdee, del Bangkok Post o Maggie Lee, del Hollywood Reporter.

Al voltant de 13 game sayawng Anecdotari Tot i que l'acció de la pel·lícula es desenvolupa únicament en un dia, la filmació va durar gairebé set mesos. Per superar la prova 5 Phuchit ha de menjar-se un plat d'excrements. A la pel·lícula (min 32) es veu com el protagonista es menja aquest plat, que en realitat era una barreja de dúrio, xarop i cacauets. En el diari que fa servir Phuchit per matar la mosca a la primera prova (min 19) es pot veure amb claredat la fotografia de Thaksin Shinawatra, primer ministre de Tailàndia d'aleshores. L'actor Krissada Sukosol Clapp, que interpreta a Phuchit, desenvolupa en paral·lel una reeixida carrera com a cantant Pop. El compositor de la banda sonora, Kitti Kuremanee, surt a la pel·lícula en el paper de Mestre Chang.

Pífies i errades Durant la prova 7 (min 54) Phuchit llança a l'aire el braç d'un cadàver. El cable connectat al braç, que l'ajuda a fer la trajectòria adequada i que no s'hauria de veure, és clarament visible.

13 game sayawng

Źródło i licencja