Can Julià, antigament Can Teixidor, és una obra del municipi de Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció arquitectònica Edifici Es tracta d'una masia que es pot incloure en el tipus II.5 de l'esquema de Danés i Torras. Conserva íntegra la seva estructura des de la seva data de construcció. Està composta de tres tramades clarament acusades a la façana quasi simètrica, es compon de planta baixa, pis i golfes. Cal remarcar la seva porta amb dovelles i brancals de pedra sorrenca de Montjuïc, a la que s'arriba pujant quatre graons del mateix material. Les llindes i brancals dels altres forats de façana són també de pedra que només es veu en un d'ells, en restar els altres coberts per l'arrebossat i l'estuc. A la planta pis tres balcons s'obren a la façana principal. El ràfec és de maó i la coberta de teula. A la façana lateral hi ha una finestra gòtica trencada.

Jardí La masia és envoltada pel Parc de Can Julià, amb una àrea d'uns 4000-4500m². Es tracta d'un jardí ple d'arbres i diferents plantes, amb més de quinze bancs i cadires, fonts, escales, petits murs de pedra, rampes i, fins i tot, una tauleta per a jugar a escacs. Al darrere de la masia es troba un pou.

Història Es va construir el 1708, tot i que els autors de l'obra són desconeguts. Aquesta època va marcar un dels grans últims moments de la vila quan, des de la primera meitat del segle XVI, a causa de l'enderrocament del vell pont medieval entre les ribes del Llobregat acabat el 1303, la barca de Sant Boi fou emprada per al transport de viatgers, mercaderies i bestiar de riba a riba; el peatge de les barques era una font d'ingressos principal per a la vila fins a la imposició dels decrets de Nova Planta i l'explotació dirigida al patrimoni reial.

El 1990, la Comissió d'Urbanisme del Departament de Polítiques Territorials i Obres Públiques (antiga denominació del Departament de Territori) va aprovar definitivament la integració de la masia dins l'Inventari de Patrimoni Històric de Catalunya com a bé cultural d'interès local.

El 2014, va ser restaurada per l'empresa Agbar.

A partir del 2021, forma part de la Xarxa Metropolitana de Refugis Climàtics com a un dels espais de Sant Boi on refugiar-se de les temperatures extremes.

Actualitat Des del 23 de març del 2014 aquesta masia recull el Centre d'Interpretació del riu Llobregat, que forma part de la Xarxa d'Equipament d'Educació per la Sostenibilitat. En aquest centre, s'hi pot trobar una exposició permanent anomenada "Els equilibris del Llobregat per viure", una visió global dels ecosistemes fluvials. L'exposició es divideix en tres àmbits: Flueix: el riu i el seu moviment. Transforma: el riu com a un modelador de l'entorn Acull: la relació entre el riu, la vida i la biodiversitat.

A més, hi ha diverses activitats, com visites guiades, tallers, descobriment de l'entorn, itineraris. Cada 6 de desembre, la Fira de la puríssima inicia amb un esmorzar de pagès just al davant de la masia.

Des del 2023, des de mitjan desembre i principis de gener, es du a terme El Bosc dels Somnis, un projecte teatral en viu produït per Hamlet Teatre amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, on el parc esdevé un escenari màgic i nadalenc.

Actualment, recull les oficines de l'Agrupació d'Empreses Municipals Ambientals i Sostenibles (AEMAS), l'agrupació de les tres empreses municipals CORESSA, CLAUS i el Centre Especial de Treball IGUALSSOM.

Habitants de la masia Rafael Julià i Rosés (Sant Boi de Llobregat, 1892 - Barcelona, 1979). Metge, fundador de la Unió Protectora Popular.

Referències

Categoria:Patrimoni monumental de Sant Boi de Llobregat Julia