Max Kalbeck (Breslau, 4 de gener de 1850 – Viena, 4 de maig de 1921) fou un crític musical, poeta i escriptor alemany.
Encara molt jove publicà algunes poesies, i després estudià Dret, que abandonà per la filosofia, dedicant-se, per fi, a la música. El 1875 entrà com a crític musical de la Schlesische Zeitung, sent nomenat al mateix temps director auxiliar del Museu de Breslau. El 1880 fou cridat a la redacció de la Wiener Allgemeine Zeitung, d'on passà el 1883 a la Presse, a la Wiener Montagys-Revue el 1890, i al Neues Wiener Tageblatt el 1895. A part de gran nombre d'estudis crítics sobre diverses obres i autors de nombroses traduccions de llibrets d'òpera, se li deu: Gereimtes und Ungereimtes (1885); Wiener Opernabende (1885); Opernabende (1888); Das Bühnenfespiel zu Bayreuth; Humoresken und Phantasien (1896), i, sobretot, la seva important Johannes Brahms (6 vol., 1908-14), la Correspondència de la qual també publicà el 1906.
A més, és autor, de llibres d'opereta, als que hi posaren música, entre d'altres Johann Strauss, Fielitz, Caro i Ede Poldini, i de nous texts per Bastien und Bastienne i La finta giardiniera de Mozart, i Maien König de Gluck.
Finalment va publicar les col·leccions de poesies: Aus Natur und Leben (1870); Neue Dichtüngen (1872); Wintergrün (872); Nöchte (1877); Zur Dämmerzeit (1880); Aus alter und neuer Zeit (1890).
Bibliografia Enciclopèdia Espasa Volum núm. 28, pàg. 3293 ()
Categoria:Poetes polonesos Categoria:Crítics musicals alemanys Categoria:Morts a Viena Categoria:Escriptors de Breslau en alemany Categoria:Escriptors alemanys en alemany Categoria:Poetes alemanys del segle XIX Categoria:Escriptors polonesos del segle XIX Categoria:Poetes alemanys del segle XX Categoria:Escriptors alemanys morts al segle XX Categoria:Escriptors alemanys nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors polonesos morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1850