Lestudi de cas o anàlisi de cas és un instrument o mètode de recerca amb origen en la recerca mèdica i psicològica i que ha estat utilitzat en la sociologia per autors com Herbert Spencer, Max Weber, Robert Merton i Immanuel Wallerstein.Becker, Howard, Observación y estudios de casos sociales'’ en David Sills Enciclopedia internacional de las Ciencias Sociales, T.3, Mauhnundrid, Aguilar, pp.384-389Arzaluz Socorro, La utilización del estudio de caso en el análisis local, Región y sociedad, ISSN 0188-7408, Vol. 17, nº 32, 2005, pág. 111 Es segueix utilitzant en àrees de ciències socials com a mètode d'avaluació qualitativa. El psicòleg educatiu Robert I. Stake és pioner en la seva aplicació a l'avaluació educativa.
Els estudis de casos inclouen una varietat de grups de pressió com a moviments de pau, moviments socials, drets de les dones, exiliats, tractats internacionals i grups extremistes de dreta. Els assumptes que s'aborden inclouen la relació dels espais públics i privats en el context de l'activitat política, la interrelació entre canvi social i canvi dins de la família, així com la relació entre generacions en termes de polítiques i de processos que ofereixen la motivació perquè un individu participi en moviments socials. Aquesta tècnica intenta contribuir al canvi de paradigma en la recerca dels moviments socials.
Segons Daniel Diaz (1978), és un “examen complet o intens d'una faceta, una qüestió o potser els esdeveniments que tenen lloc en un marc geogràfic al llarg del temps”. Uns altres com Mcdonald i Walker (1977) parlen d'un examen d'un cas en acció. Molts altres ho defineixen també, però tots coincideixen que és una recerca processal, sistemàtica i profunda d'un cas en concret.
Un cas pot ser una persona, organització, programa d'ensenyament, un esdeveniment, etc. En educació, pot ser un alumne, professor, aula, claustre, programació, col·legi…
Destaquem a Merrian (1988), qui defineix l'estudi de cas com a particularista, descriptiu, heurístic i inductiu. És molt útil per estudiar problemes pràctics o situacions determinades. Al final de l'estudi de cas trobarem el registre del cas, on s'exposa aquest de forma descriptiva, amb quadres, imatges, recursos narratius, etc.
Alguns consideren l'estudi de cas com un mètode, i uns altres com un disseny de la recerca qualitativa. Com diu Yin (1993), l'estudi de cas no té especificitat, podent ser utilitzat en qualsevol disciplina per donar resposta a preguntes de la recerca per la qual s'utilitzi.
L'estudi de cas compta amb diferents categories: crònic, descriptiu, pedagògic, i per contrastar una teoria segons l'objectiu de la recerca i els tipus de l'estudi de cas: factual, interpretatiu i avaluatiu. També descara la classificació de Stake (1994), en estudis de cas intrínsecs (per comprendre millor el cas), instrumentals (per aprofundir un tema o afirmar una teoria) i col·lectius (l'interès radica en la indagació d'un fenomen, població… s'estudien diversos casos). Són moltes les classificacions d'estudi de cas. Destaca també la de Yin (1993). Segons aquest, trobem l'estudi de cas únic, que se centra en un sol cas, justificant les causes de l'estudi, de caràcter crític i únic, donada la peculiaritat del subjecte i objecte d'estudi, que fa que l'estudi sigui irrepetible, i el seu caràcter revelador, doncs permet mostrar a la comunitat científica un estudi que no hagués estat possible conèixer d'una altra forma. També trobem l'estudi de cas múltiple, on s'usen diversos casos alhora per estudiar i descriure una realitat. Ara, ja sigui l'estudi de cas únic o múltiple, a més pot tenir una o més unitats d'anàlisi, considerant la realitat que s'estudia de forma global o en subunitats d'estudi, independentment de si es tracta d'un o més casos.
Quant als objectius de l'estudi de cas, tracta: Produir un raonament inductiu. A partir de l'estudi, l'observació i recol·lecció de dades estableix hipòtesis o teories. Pot produir nous coneixements al lector, o confirmar teories que ja se sabien. Fer una crònica, un registre del que va succeint al llarg de l'estudi. Descriure situacions o fets concrets Proporcionar ajuda, coneixement o instrucció al cas estudiat Comprovar o contrastar fenòmens, situacions o fets. Pretén elaborar hipòtesi És a dir, l'estudi de cas pretén explorar, descriure, explicar, avaluar i/o transformar. Per a la selecció d'un cas, pot atendre's al caràcter representatiu d'un cas concret, encara que la intenció de l'estudi de cas no sigui precisament la de generalitzar dades (pot ser que la intenció sigui transformar aquesta realitat, i no generalitzar a altres casos).
Identificació del problema a investigar Per a Yin (1994: 20) els interrogants de recerca o preguntes d'estudi, són el primer element del disseny de qualsevol recerca. Aquests interrogants identifiquen el problema central de la recerca i indiquen quina metodologia de recerca serà la més adequada. Segons aquest autor els interrogants "com" i "per què" són els més indicats per a una metodologia d'estudi de cas.
Stake (1975) proposa identificar allò que constitueix un cas analitzant si el fenomen susceptible d'estudi és un sistema integrat i relativament independent del seu entorn. D'altra banda, quan Merriam (1988) analitza els factors a tenir en compte per aplicar una metodologia d'estudi de cas, ressalta la importància que el focus de la recerca sigui un sistema integrat, com una persona, un procés, una institució o un grup social.
Yin (1994) proposa sofisticar el disseny de recerca aplicant diferents unitats d'anàlisis sobre el mateix cas. Segons aquest autor les unitats d'anàlisis permeten definir què és el cas. Quan l'estudi de cas es realitza sobre un objecte concret, per exemple una persona (pacients, líders, estudiants...), la unitat d'anàlisi està molt clara perquè és el propi objecte investigat. En canvi, en estudis de cas sobre fenòmens o esdeveniments més complexos de definir, és necessari considerar una o diverses unitats d'anàlisis que permetin fer un pas més en la concreció de la recerca. Les unitats d'anàlisis permeten definir els límits del cas per diferenciar-los del seu context i orientin l'elaboració dels resultats establint els límits de l'argumentació.
Per tant, sintetitzant aquestes aportacions, els interrogants "com" i "per què" permeten concretar el problema inicial d'una recerca d'estudi de cas on serà necessari identificar un sistema integrat que constituirà el fenomen objecto d'estudi. Una recerca d'estudi de cas, segons el disseny de Yin (1994), conté una fase on s'enuncien proposicions o hipòtesis de recerca (study's propositions). Es tracta d'afirmacions sobre el problema identificat a partir de les bases teòriques de la recerca. La seva funció és encaminar la recerca en l'adreça correcta mostrant allò que és necessari observar per obtenir evidències i evitar "recollir-ho tot".
L'anàlisi de les dades no es produeix mai a partir del buit. És necessari un marc teòric on situar les hipòtesis provisionals de solució del problema detectat o, com a mínim, algunes pressuposicions sobre com tractar-ho. Tal com hem indicat, la teoria té un paper essencial en el desenvolupament de les recerques d'estudi de cas per contrastar una teoria o per desenvolupar una nova (Reigeluth i Frick, 1999: 638; Merriam, 1988: 58), ja sigui en un domini amb una sòlida base teòrica o amb relació a un tema amb pocs coneixements establerts.
En qualsevol d'aquestes circumstàncies el procediment és el mateix: comparar les dades recollides amb les implicacions que es dedueixen de la teoria. La recerca dependrà més de la deducció si la base teòrica disponible està prou desenvolupada.
Stake (1995), en canvi, proposa aplicar un disseny de recerca menys estructurat i molt més inductiu utilitzant una estructura conceptual per temes que estarà present en les quatre fases d'un disseny clàssic ajudant a concretar els problemes, guiant la recol·lecció de dades i proposant solucions.
Inicialment s'identifiquen 10 o 12 temes que poden prendre la forma d'afirmacions, preguntes, relacions de causa i efecte o simplement possibles problemes. Aquesta llista inicial compleix la funció de concretar el problema a estudiar, però ràpidament quedarà reduïda a dos o tres ítems que "ajudaran a estructurar les observacions, les entrevistes i la revisió de documents" (Stake, 1995: 29)
Conforme la recerca avança, els temes que inicialment van ser proposats de forma provisional, complint la mateixa funció que les hipòtesis, van agafant forma i a poc a poc es van convertint en proposicions d'una teoria que, en funció de cada recerca, tindrà un determinat abast.
Stake (1995) utilitza un disseny alternatiu de la recerca d'estudi de cas en el qual la fase d'establiment d'hipòtesi o solucions provisionals està fortament integrada amb la fase anterior (concreció del problema) i les posteriors (recol·lecció i anàlisi de dades) per mitjà d'una estructura conceptual per temes que van evolucionant i canviant en la seva formulació i funció.
Així i tot, la fase d'establiment de solucions provisionals és l'element central sigui el que sigui l'orientació del disseny de la recerca. Aquesta fase facilita la posterior evolució de la recerca orientant la recol·lecció de dades i marcant les pautes en la seva anàlisi. No obstant això, l'establiment de solucions provisionals està condicionada pel grau de desenvolupament teòric de l'àrea de coneixement implicada i pels objectius finals de la recerca.
Les hipòtesis, proposicions teòriques o solucions provisionals podran recolzar-se més o menys a la base teòrica de la recerca en funció del seu grau de desenvolupament. Així, en àrees de coneixement amb teories sòlides podran realitzar-se estudis de cas per contrastar, aclarir, redefinir o ampliar aquesta teoria. En canvi, en dominis on el desenvolupament sigui encara incipient serà necessari crear la teoria.
D'altra banda, hi ha diferents objectius que es poden aconseguir amb una recerca d'estudi de cas: oferir explicacions o interpretacions sobre el fenomen investigat, simplement fer una descripció, explorar les seves característiques i funcionament o fer una avaluació (Merriam, 1988: 28-29; Yin 1994: 38). La formulació de les solucions provisionals i el seu paper canviarà en funció d'aquests objectius.
En les recerques explicatives és necessària una base teòrica sòlida que permeti derivar solucions provisionals per al problema que s'ha plantejat. Els resultats d'aquest tipus de recerques permetran contrastar la teoria i afegir noves proves de la seva adequació als fets o, al contrari, posar-la en qüestió.
El paper de les hipòtesis o solucions provisionals en recerques descriptives és pràcticament nul, ja que l'objectiu no és donar una solució sinó presentar una narració detallada de les característiques i funcionament del fenomen investigat, deixant para posteriors estudis la generació d'hipòtesi per contrastar la teoria (Merriam, 1988: 28-29).
Els estudis de cas exploratoris parteixen d'àrees de coneixement poc desenvolupades, en les quals s'han de crear noves teories i on la recerca ha d'avançar de forma inductiva generant hipòtesi que posteriors estudis intentaran confirmar (Merriam, 1988: 13). Malgrat aquestes circumstàncies, també són necessàries les hipòtesis, per molt temptatives o provisionals que siguin, per aconseguir una possible solució al problema detectat.
Finalment, una recerca avaluativa conté descripció, explicació i judici. Per tant, la funció de les hipòtesis en aquestes recerques serà la mateixa que en els estudis explicatius.
En resum, el disseny d'una recerca d'estudi de cas gira al voltant de la fase d'establiment d'hipòtesis o solucions provisionals. En aquesta fase es formulen afirmacions sobre el problema plantejat amb la funció de guiar la recerca en l'adreça correcta. Aquesta fase està condicionada pel grau de desenvolupament teòric de l'àrea de coneixement implicada i pels objectius finals de la recerca.
Recol·lecció de dades