Vannevar Bush (/væˈniːvɑːr/ van-NEE-var (Everett, Massachusetts, 11 de març de 1890 – Belmont, Massachusetts, 28 de juny de 1974) va ser un enginyer i investigador estatunidenc, que durant la Segona Guerra Mundial va dirigir l'Oficina de Recerca i Desenvolupament Científics dels EUA (OSRD), la qual es va encarregar de la recerca i desenvolupament militars durant gairebé tot el període de la guerra, inclosa la creació i gestió inicial del Projecte Manhattan. És també conegut en el camp de l'enginyeria i la documentació, per la seva feina en el Computador analògic, per fundar Raytheon i pel Memex, un imaginatiu lector de microfilms amb una estructura anàloga a l'hipertext. El 1945, Bush va publicar l'article "As we may think" on va pronosticar que "apareixeran enciclopèdies de formes totalment noves, elaborades a partir d'un conjunt de fils relacionats entre si, a punt per ser inclosos al Memex i allà ampliats". El Memex va influir en diverses generacions d'informàtics, que varen inspirar-se de la seva visió del futur. Va ser el responsable principal del moviment que va portar a la creació de la National Science Foundation.
Per a la seva tesi de màster, Bush va inventar i va patentar un "profile tracer", un dispositiu de mapatge per ajudar els agrimensors. Aquesta va ser la primera d'una sèrie d'invencions. El 1919 va entrar al Departament d'Enginyeria Elèctrica de l'Massachusetts Institute of Technology (MIT), i el 1922 va fundar l'empresa coneguda actualment com a Raytheon. A partir de 1927, Bush va elaborar un analitzador diferencial, un ordinador analògic amb alguns components digitals que podia solucionar equacions diferencials amb 18 variables independents. Una derivació de la feina feta al MIT per Bush i altres va ser els inicis de la teoria de disseny de circuits digitals. El 1932, Bush va ser vicepresident del MIT i degà de l'Escola d'Enginyeria del MIT, i el 1938, president de la institució Carnegie de Washington.
El 1938 es va incorporar al National Advisory Committee for Aeronautics (NACA), i aviat en va esdevenir el president. Com a president del National Defense Research Committee (NDRC), i més tard director d'OSRD, Bush va coordinar les activitats d'uns 6.000 científics nord-americans capdavanters en l'aplicació de la ciència als temps de guerra. Bush va ser un ben conegut pensador polític i intel·lectual durant la Segona Guerra Mundial, arran de ser de fet el primer assessor científic del president del país. Com a responsable del NDRC i de l'OSRD, va iniciar el Projecte de Manhattan, i s'assegurà que rebés la màxima prioritat per part dels nivells més alts del Govern. Des de la revista Science, amb el seu informe per al president "The endless frontier" de 1945, Bush demanava una ampliació del suport del Govern per a la ciència, i va reclamar la creació de la National Science Foundation.
Primers anys de vida i feina Vannevar Bush va néixer a Everett, Massachusetts, l'11 de març de 1890. Fou el tercer fill (l'únic nen) de Perry Bush, pastor local de l'Església Universalista i la seva muller, Emma Linwood (de soltera, Paine). Va tenir dues germanes més grans, Edith i Reba. Varen triar el seu nom per John Vannevar, un antic amic de la família que havia estudiat al Tufts College amb son pare. El 1892, la família es va traslladar a Chelsea, Massachusetts, on Bush va acabar els estudis de l'institut el 1909.
Llavors va anar a estudiar al Tufts College, com abans havia fet el seu pare. Va ser un estudiant popular, fou vicepresident del seu curs a segon, i president a tercer. Durant el seu últim any, va dirigir l'equip de futbol. Fou membre de la fraternitat Alfa Tau Omega, i va començar a sortir amb Phoebe Clara Davis, que també era de Chelsea. Tufts permetia als estudiants obtenir el grau de màster en quatre anys simultàniament amb la llicenciatura. Per la seva tesi de màster, Bush va inventar i va patentar un "traçador de perfils". Es tractava d'un dispositiu per ajudar els agrimensors que s'assemblava a un tallagespa. Duia dues rodes de bicicleta, i un bolígraf que dibuixava el perfil del terreny per on passava. Va ser el primer d'una sèrie d'invents. En la seva graduació, el 1913, va rebre els dos graus de llicenciat i màster en ciències.
Després de la graduació, Bush va treballar a la General Electric (GE) a Schenectady, Nova York, per 14 $ a la setmana. Com a "provador", la seva feina consistia a avaluar equipament per assegurar que fos segur. Va traslladar-se a la planta de GE de Pittsfield, Massachusetts, per treballar en transformadors d'alt voltatge, però després d'un incendi a la planta, Bush i els altres provadors van ser suspesos. Va tornar a Tufts l'octubre 1914 per ensenyar matemàtiques, i va passar les vacances d'estiu del 1915 treballant a les drassanes de l'Armada de Brooklyn d'inspector elèctric. Va aconseguir una beca de 1.500 dòlars per fer el doctorat a la Universitat de Clark amb Arthur Gordon Webster, però Webster volia que Bush estudiés acústica. Bush va preferir plegar abans que estudiar un tema que no li interessava.
Llavors es va matricular en el programa d'enginyeria elèctrica de l'Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT). Esperonat per la necessitat d'aconseguir prou seguretat financera com per casar-se, va entregar la seva tesi, titulada "Circuits de Corrent Oscil·latori: Una Extensió de la Teoria de Velocitats Angulars Generalitzades, amb Aplicacions al Circuit Acoblat i la Línia de Transmissió Artificial", l'abril de 1916. El seu conseller, Arthur Edwin Kennelly, va intentar exigir-li més feina, però Bush ho va rebutjar, i el director del departament li va donar suport; Bush va rebre el seu doctorat en enginyeria conjuntament del MIT i Harvard. Es va casar amb Phoebe l'agost de 1916. Van tenir dos fills: Richard Davis Bush i John Hathaway Bush.
Bush va acceptar una feina a Tufts, on es va implicar amb la American Radio and Research Corporation (AMRAD), que va començar a retransmetre música des del campus le 8 de març de 1916. El propietari de l'emissora, Harold Power, el va contractar per portar el laboratori de l'empresa, amb un sou millor que el que rebia a Tufts. El 1917, després de l'entrada dels Estats Units a la Primera Guerra Mundial, va anar a treballar amb el Consell de Recerca Nacional. Va intentar de desenvolupar un sistema per detectar submarins mesurant les pertorbacions en el camp magnètic de la Terra. El seu dispositiu va funcionar tal com s'havia dissenyat, però només des d'un vaixell de fusta; els intents per aconseguir-lo fer funcionar en un vaixell de metall com un destructor van fracassar.
alt=Vista superior d'una habitació amb un dispositiu mecànic complicat que omple l'habitació. Al fons, un home està assegut en un escriptori al costat d'un armari arxivador|miniatura|esquerra|L'analitzador diferencial fet amb Meccano utilitzat al laboratori de Matemàtiques de la Universitat de Cambridge, 1938. Douglas Hartree, que va visitar Bush en el seu laboratori el 1933, el va construir basant-se en un disseny de Bush.
Bush va deixar Tufts el 1919, tot i que va continuar treballant per AMRAD, i va passar al Departament d'Enginyeria Elèctrica del MIT, on va treballar sota Dugald C. Jackson. El 1922, va col·laborar amb el també professor del MIT William H. Timbie en Principles of Electrical Engineering, un llibre de text introductori. Els contractes lucratius de la Primera Guerra Mundial per AMRAD s'havien cancel·lat, i Bush va intentar millorar la situació de l'empresa desenvolupant un interruptor termostàtic que havia inventat Al Spencer, un tècnic d'AMRAD, en el seu temps lliure. La direcció d'AMRAD no es va interessar pel dispositiu, però no va tenir cap objecció a vendre'l. Bush va trobar suport de Laurence K. Marshall i Richard S. Aldrich per crear l'empresa Spencer Thermostat, que va contractar a Bush com a consultor. La nova empresa va tenir aviat ingressos de més d'un milió de dòlars. Es va fusionar amb General Plate Company per formar Metals & Controls Corporation el 1931, i amb Texas Instruments el 1959. Texas Instruments la va vendre a Bain Capital el 2006, i va tornar a ser una empresa independent com a Sensata Technologies el 2010.
El 1924, Bush i Marshall van formar equip amb el físic Charles G. Smith, qui hi havia inventat un dispositiu anomenat tub-S. Això permetia que les ràdios, que fins llavors requerien dos tipus diferents de piles, funcionessin amb corrent domèstic. Marshall va aconseguir 25.000 dòlars per fundar lAmerican Appliance Company el 7 de juliol de 1922, per comercialitzar l'invent, amb Bush i Smith entre els seus cinc directors. L'operació va fer ric Bush, i l'empresa, ara coneguda com a Raytheon, va acabar convertint-se en una gran empresa d'electrònica i contractista de defensa.
A partir de 1927, Bush va construir un analitzador diferencial, un ordinador analògic que podia resoldre equacions diferencials amb fins a 18 variables independents. Aquest invent va sorgir dels treballs anteriors de Herbert R. Stewart, un dels estudiants de màster de Bush, que gràcies al suggeriment de Bush va crear l'integraph, un dispositiu per resoldre equacions diferencials de primer ordre, el 1925. Un altre estudiant, Harold Hazen, va proposar estendre el dispositiu per manejar equacions diferencials de segon ordre. Bush es va adonar immediatament del potencial d'aquest invent, perquè eren molt més difícils de resoldre, però alhora eren força freqüents en Física. Sota la supervisió de Bush, Hazen fou capaç de construir l'analitzador diferencial, una matriu d'eixos i plomes que simulaven mecànicament i dibuixaven l'equació desitjada. A diferència de dissenys més antics que eren purament mecànics, l'analitzador diferencial tenia alhora components elèctrics i mecànics. Entre els enginyers que van fer ús de l'analitzador diferencial hi havia Edith Clarke, de General Electric, que el va utilitzar per resoldre problemes relacionats amb el transport d'electricitat. Pel desenvolupament de l'analitzador diferencial, Bush va rebre la Medalla Louis E. Levy de l'Institut Franklin el 1928.
Bush ensenyava teoria de circuits i càlcul operacional seguint els mètodes d'Oliver Heaviside mentre Samuel Wesley Stratton fou president del MIT. Quan Harold Jeffreys de Cambridge, a Anglaterra, va publicar el seu tractat matemàtic a Operational Methods in Mathematical Physics (1927), Bush va respondre amb el seu llibre de text Operational Circuit Analysis (1929) pensat per l'educació de futurs enginyers elèctrics. Al prefaci va escriure-hi: Parry Moon i Stratton estaven als agraïments, igual que M.S. Vallarta que "va escriure el primer conjunt d'apunts de classe que vaig utilitzar."
Una derivada de la feina al MIT va ser el principi de la teoria de disseny de circuits digitals per un dels estudiants de postgrau de Bush, Claude Shannon. Treballant en el motor analític, Shannon va descriure l'aplicació d'àlgebra de Boole a circuits electrònics en la seva històrica tesi de màster, A Symbolic Analysis of Relay and Switching Circuits (una anàlisi simbòlica de circuits de relés i commutació) El 1935, Bush va ser contactat per OP-20-G, l'oficina d'intel·ligència naval, que buscava un dispositiu electrònic que els ajudés a desxifrar codis. Bush va cobrar 10.000 dòlars per dissenyar la Màquina Analítica Ràpida (RAM). El projecte va passar-se del pressupost i no es va entregar fins al 1938, i llavors va demostrar un funcionament poc fiable. No obstant això, fou un pas important cap a crear aquest tipus de dispositiu.