fou un general i home d'Estat nigerià. musulmà sunnita, president de Nigèria en dues ocasions (1983-1985 i des de 2015). Després del cop d'Estat de desembre 1983, va estr al capdavant de Nigèria del de desembre de 1983 al d'agost de 1985. Fou igualment candidat a les eleccions presidencials del 19 d'abril de 2003, del 21 d'abril de 2007 i del 16 d'abril de 2011. El desembre 2014, es va presentar com a candidat del Congrés de Tots els Progressistes (APC) per a l'elecció presidencial del 28 de març de 2015. Assolí l'elecció el 28 de març de 2015 enfront al president sortint Goodluck Jonathan amb el 53,9% dels vots. Muhammadu Buhari esdevingué president de la República federal del Nigèria després de la seva investidura el 29 de maig de 2015.
Biografia Procedent de Daura, Muhammadu Buhari és musulmà sunnita. Últim nascut d'una família peul (fulani) de 23 fills, fou criat per la seva mare en haver mort el seu pare quan tenia entre 3 i 4 anys.
En 1971, es va casar amb Safinatu Yusuf, amb la qual té cinc fills i de la que es va divorciar el 1988. El desembre de 1989, Buhari es va casar en segones noces amb Aisha Halilu, amb qui va tenir cinc altres fills.
Carrera militar Muhammadu Buhari va entrar a l'exèrcit nigerià l'any 1961 després d'haver estudiat a l'escola militar de Kaduna. De 1962 a 1963, segueix una formació d'alumne-oficial a Anglaterra abans de ser nomenat el gener 1963 subtinent, manant llavors un escamot del segon batalló d'infanteria a Abeokuta, a Nigèria. De novembre de 1963 a gener de 1964, segueix una nova formació militar al Regne Unit. Serveix finalment en diferents cossos d'exèrcit: Comandant del segon batalló d'infanteria (1965-1967) Major de brigada, segon sector, 1a divisió d'infanteria (abril 1967 - juliol 1967) Major de brigada, 3a divisió d'infanteria (juliol 1967 - octubre 1968) Comandant de la 31è brigada d'infanteria (1970 - 1971) Ajudant general adjunt, 1a divisió d'infanteria (1971 - 1972) Director interí dels transports i de l'aprovisionament de l'exèrcit nigerià (1974 - 1975) Secretari militar, Quarter General de l'exèrcit, i membre del Consell Militar Suprem (1978 - 1979) Coronel (1979 - 1980) Oficial general comandant, 4a divisió d'infanteria (agost 1980 - gener 1981) Oficial general manant la 2a divisió d'infanteria mecanitzada (gener 1981 - octubre 1981) Oficial general comandant de la 3a divisió armada (octubre 1981 - desembre 1983)
Carrera política Cop d'Estat de juliol 1966 El juliol de 1966, Muhammadu Buhari participa en un cop d'Estat dirigit pel tinent-coronel Murtala Muhammed que va enderrocar i assassinar al President militar del país, Aguiyi Ironsi. El cop d'Estat és considerat com sagnant, i va portar a la mort a la majoria dels oficials igbos.
Governador de l'Estat Nord-oriental L'agost de 1975, quan el general Murtala Mohammed acabava de prendre el poder, va nomenar a Buhari governador de l'Estat Nord-oriental, amb la finalitat que supervisés les millores socials, econòmiques i polítiques de la zona.
Ministre del Petroli i dels Recursos naturals El març de 1976, el nou dirigent de Nigèria, el general Olusegun Obasanjo, nomena Muhammadu Buhari ministre del Petroli i dels Recursos naturals. El mateix any es va crear la Nigerian Nacional Petroleum Corporation (NNPC) que Buhari dirigeix igualment fins al 1978. Durant el seu mandat de ministre, 2,8 mil milions de dòlars haurien desaparegut de comptes de la NNPC. Mentre que l'antic president, Ibrahim Babangida, acusa Buhari de ser responsable d'aquest frau, l'administració Shagari inaugura un tribunal especialitzat en les vendes de petroli brut. Aquest investiga sobre aquest desviament de fons i declara no poder confirmar les acusacions, encara que hagi observat algunes discrepàncies en els comptes de la NNPC.
Cop d'Estat de desembre 1983 El desembre de 1983, Muhammadu Buhari, quan està d'oficia general en comandament (OGC) de la 3a divisió blindada de Jos, dirigeix un cop d'Estat del qual l'objectiu és enderrocar al president democràticament elegit, Shehu Shagari. Aquest cop d'Estat posa final a la Segona República de Nigèria, posada en marxa poc de temps abans, el 1979. Muhammadu Buhari, que prendrà el poder en el país a causa d'aquest cop, justifica els fets fustigant el govern civil "corrupte". La seva primera mesura serà de suspendre la Constitució de 1979.
President del Consell militar suprem de la República federal del Nigèria Política econòmica Desitjant reformar l'economia, Buhari decideix de reconstruir els sistemes sociopolític i econòmic de Nigèria i de lluitar contra l'austeritat. Per això encoratja la industrialització per substituir les importacions; la industrialització estarà basada en gran part sobre la utilització de materials locals i el reforçament del desenvolupament nacional.
Centrarà igualment la seva política econòmica en el reequilibri de les finances públiques, però la limitació de les importacions tindrà finalment per conseqüència nombroses pèrdues de feines i la clausura d'empreses.
Buhari posa ràpidament un terme a les relacions del país amb el Fons Monetari internacional (FMI) que li demana de devaluar el naira un 60%, cosa que va refusar. Malgrat això, les reformes compromeses per Buhari foren tant, i fins i tot més rigoroses que les demanades pel FMI.
El 7 de maig de 1984, Buhari presenta el seu pressupost nacional, acompanyat d'una sèrie de mesures complementàries : Prohibició temporal de reclutar treballadors en el sector públic Recuperació de les taxes d'interessos Parada dels projectes immobiliaris Prohibició d'endeutament pels governs dels Estats Reducció de 15% del pressupost pel que fa a 1983 Realineaments dels drets d'importació Reducció del dèficit de la balança de pagament reduint les importacions Prioritat a la importació de matèries primeres i de material útil per l'agricultura i la indústria Buhari és igualment conegut per la seva gestió de la crisi alimentària de 1984-1985, on, per raons populistes, expulsa el milió de nigerins vivint llavors a Nigèria, mentre que els recursos alimentaris al Niger eren encara més escassos que a Nigèria. La gran fam que va seguir és anomenada al Níger, país Haussa i país Kanuri (nord-est de Nigèria) "El-Buhari".
Política exterior El govern militar de Buhari més o menys va mantenir la mateixa línia política que Shehu Shagari en relació amb les relacions internacionals. El gener de 1984, en el seu discurs anual radiodifós, Buhari declarava que mantindria, fins i tot reforçaria, les relacions diplomàtiques amb organitzacions tals com la OUA, l'ONU, la OPEP o encara la CEDEAO. Indicava igualment que honrararia les obligacions convencionals contretes pels governs precedents.
El 1985, mentre que la criminalitat augmenta i que l'economia del país està a mig gas, el govern de Buhari obre les seves fronteres amb Benín, Níger, Txad i Camerun (tancades des d'abril de 1984) amb la finalitat d'accelerar l'expulsió de 700 000 estrangers i treballadors emigrants.
L'escàndol de les 53 maletes Mentre era cap de l'Estat, Buhari va estar implicat en un escàndol en relació amb la sort de 53 maletes, contenint pretesament 700 milions de dòlars que portava l'emir de Gwandu que van entrar al país sense passar duana i sense inspecció del vol de l'emir que procedia d'Aràbia Saudita.
Drets de l'Home En 20 mesos al capdavant de Nigèria, Muhammadu Buhari va adoptar un nombre de decrets, dels quals alguns constitueixen un atemptat contra els drets de l'Home. El seu règim és el blanc de nombroses crítiques en el món, a imatge de la peça de teatre escrita pel primer premi Nobel nigerià, Wole Soyinka, titulada Els Crims de Buhari que descriu un gran nombre de violacions portades a terme sota el seu règim militar.
A començament de 1984, pel Decret n°2 i per raons de seguretat d'Estat, el cap de gabinet de Buhari podria infligir fins a 3 mes de detenció, sense procés ni càrrecs, a qualsevol individu considerat com un risc per la seguretat del país. El Decret prohibia a més les manifestacions populars i donava poders sense precedent als serveis secrets nigerians. Aquests últims juguen un gran paper en la repressió de la dissidència pública acovardint, assetjant i empresonant cada persona que trenca la prohibició de manifestar-se o de fer vaga. L'octubre de 1984, més de 200 000 funcionaris foren així acomiadats. Nombrosos oponents polítics foren igualment tancats a la presó. Entre ells, un dels artistes els més populars del Nigèria, antic candidat a la presidencia: Fela Kuti. Fou arrestat per exportació il·legal de divises el 4 de setembre de 1984 a l'aeroport mentre que s'afanyava a marxar per una gira als Estats Units. Amnistia Internacional descriu les acusacions portades contra ell com "intempestives". Beneficiant d'un poder àmpliament estès pel Decret n°2, el Govern va condemnar a Fela Fika a deu anys de presó. Serà finalment alliberat l'any 1985 després de 18 mes d'empresonament, quan el govern de Buhari havia caigut.
Encara el 1984, adopta el Decret n°4 per la protecció contra les falses acusacions, considerat pels especialistes com la llei sobre la premsa més repressiva mai adoptada a Nigèria. L'article 1 de la llei estableix que "tota persona que publica, en qualsevol forma, un missatge, un rumor, un informe o una declaració […] no veridica sobre un punt important o que podria ridiculitzar o desacreditar l'Estat, és culpable d'una infracció en virtut del present decret". La llei declara que els periodistes i editors incriminats seran jutjats per un tribunal militar, del qual el judici és definitiu i sense apel·lació. Els culpables són subjectes a una multa d'un mínim de 10 000 nairas i una pena d'empresonament que pot anar fins a dos anys.
El decret n° 20 sobre el repostatge il·legal de les naus i el tràfic de drogues constitueix un exemple de la lluita severa de Buhari contra la criminalitat. L'article 3 (2) (K) estableix que "tota persona que, sense autorització, ven, fuma o inhala una droga com la cocaïna o tota altra droga similar, és culpable en virtut de l'article 6 (3) (K) d'infracció i incorre, si és declarat culpable, en la pena de mort per escamot d'execució". En el cas de Bernard Ogedengebe, el decret fou aplicat retroactivament i l'home fou executat, tot i que al moment de la seva detenció, havia estat jutjat i condemnat a 6 mes d'empresonament. L'abril de 1985, 6 altres nigerians foren condemnats a mort en virtut del mateix decret : Sidikatu Tairi, Sola Oguntayo, Oladele Omosebi, Lasunkanmi Awolola, Jimi Adebayo i Gladys Iyamah.
El 20 de març de 1984, Muhammadu Buhari desencadena una guerra contra la indisciplina coneguda avui sota l'acrònim WAI (War against indiscipline) amb la finalitat de lluitar contra la manca de moralitat pública i de responsabilitat civica de la societat nigeriana. Els nigerians considerats com indisciplinats havien de formar files d'espera davant de soldats equipats de fuets. Els funcionaris arribant amb retard al treball eren humiliats i forçats a fer salts de granota. Sempre en virtut de la lluita contra la indiscipline, tot estudiant major de més de 17 anys sorpresos en acció de copiar a un examen podia ser condemnat a 21 anys de presó. La falsificació i els incendis criminals eren castigats amb la pena de mort.
L'afer Umaru Dikko constitueix un altre episodi determinant de la presidència de Buhari. Umaru Dikko, antic ministre dels Transports sota la presidència de Shagari, va fugir del país després del cop d'Estat de 1983 i fou acusat d'haver desviat mil milions de dòlars de profits petroliers. Amb l'ajuda d'un agent del Mossad i de dos Israelians, els homes dels serveis secrets nigerians el van trobar a Londres on el van drogar i el van treure del país. El van tancar a continuació a l'interior d'una caixa etiquetada com una maleta diplomàtica amb la finalitat de portar-lo a Nigèria en un Boeing 707 de la Nigèria Airways buit. El complot fou finalment avortat per un oficial de duanes de l'aeroport de Londres-Stansted.