El Banco de Fomento y Ultramar va ser una entitat financera creada en 1846 en Madrid, Espanya, durant el regnat d'Isabel II, fruit de la fusió del Banco de Fomento, Banco de la Probidad i el Banco Español de Ultramar, que va comptar amb un capital de 140 milions de pessetes aportats sobretot per les entitats fusionades. Va néixer per al finançament d'una companyia transatlàntica, la de Correos Marítimos, que va tenir concessió dels transports de correus entre Espanya i les seves possessions d'ultramar, especialment a Cuba. Va culminar la fusió en 1848, però a la fi d'aquest mateix any es va trobar en fallida com a efecte de la crisi financera de 1847, el fracàs de la contracta de l'argent viu d'Almadén i els impagaments i rescissions de concessions de l'administració, no podent fer front a un emprèstit de 200 milions de pessetes. Va desaparèixer finalment en 1856.
Referències GONZÁLEZ ENCISO, Agustín et al.: Historia Económica de España. Ed. Ariel, 2006 p. 354. VV.AA. La sociedad madrileña durante la Restauración. 1876 - 1931. Vol. 1. Ed. Comunidad de Madrid, 1999. . p. 540-542 BLASCO, Yolanda, NOGUÉS MARCO, Pilar.: La política crediticia del Banco de Barcelona entre 1844 y 1856: ¿prudente o pro-cíclica? en Revista de Historia Industrial, núm 34. Año 2007. 2.
Categoria:Bancs d'Espanya Categoria:Dècada del 1840