miniatura|Pascal Quignard 5 d'abril de 2013 Pascal Quignard (Verneuil-sur-Avre, França, 23 d'abril de 1948),«Journal de la Republique des Lettres: Pascal Quignard » (en francès). Noël Blandin. [Consulta: febrer 2016]. escriptor, assagista, gestor cultural i músic francès. Premi Goncourt de l'any 2002.«Littérature francophone: Pascal Quignard» (en francès). [Consulta: febrer 2016].

Biografia Família i primers anys Els seus pares, professors de literatura clàssica i músics, van ocupar càrrecs de direcció en l'àmbit escolar; el seu pare, director d'institut i la seva mare, directora d'una escola. El seu avi Charles Bruneau és l'autor d'una famosa història de la llengua francesa.

Pascal va passar una infància difícil, amb períodes d'anorèxia i d'autisme i més tard de depressió.

Formació Va anar a l'Institut de l'Havre i al de Sèvres, on va adquirir coneixements de llatí i grec, llengües que posteriorment ha definit com les seves "llengües originàries".

Ha estudiat Filosofia a la Facultat de Lletres de Nanterre (1966-1968) on va coincidir amb Daniel Cohn-Bendit. Va tenir com a professors Emmanuel Levinas i Paul Ricoeur, l'any 1968 va decidir abandonar la facultat per dedicar-se a la literatura i a la música.

Gestor cultural La publicació del seu primer treball, un assaig dedicat a Leopold von Sacher-Masoch (Editorial Mercure) li va obrir les portes a l'editorial Gallimard, que li va oferir un lloc com a lector. A Gallimard hi ha col·laborat durant 25 anys, ocupant llocs de lector (1969-1977), membre del comitè de lectura (1977-1994) i secretari general del servei literari (1990-1994).

Amb el suport del president francès François Mitterand, va fundar i presidir (1990-1994) el Festival d'Òpera i Teatre Barroc de Versalles.

De 1990 a 1993 ha presidit el Concert de les Nacions, amb la col·laboració de Jordi Savall.

El 7 de novembre de 2015 va participar en l'homenatge al primer autor d'un text escrit en llengua francesa, Nithard, Comte Abad de Saint Riquer, amb un espectacle titulat Vie et mort de Nithard amb text de Quignard, coreografia de Luc Petton i música de Vavier Rosselle.

Carrera literària Com a escriptor ha publicat una gran quantitat d'obres; novel·les, poesia, assaig, recull d'aforismes, texts filosòfics, treballs sobre música, etc., col·laborant amb una gran quantitat de petites editorials.

El cineasta francès Alain Corneau ha adaptat al cinema les obres L'occupation américaine«Fiches biographie: Pascal Quignard » (en francès). [Consulta: febrer 2016]. i també Tous les matins du monde (amb Jean-Pierre Marielle i Gerard Depardieu) El film descriu la relació entre Monsieur de Sainte-Colombe i el músic Marin Marais.

El coreògraf Angelin Preljocaj va crear l'any 1995 el ballet Anoure amb el llibret de Quignard La voix perdue.

Premis 1980: Premi "Critics" per "Carus". 1998: Premi SGDL (Societé des Gens de Lettres) i Gran Premi de novel·la de la ciutat de París 2000: Premi de la Fundació "Prince Pierre de Monaco" i Gran Premi de l'Acadèmia Francesa per "Terrasse à Rome" 2002: Premi Goncourt per "Les Ombres errantes" 2006: Premi Jean-Giono 2017: Premi Andre Gide de Literatura 2023: Prix Formentor

Obres 1971: Alexandra de Lycophron 1974: La Parole de la Délie 1975: Michel Deguy, Echo 1976: Sang, Le Lecteur (la primera novel·la) 1977: Hiems, Sarx, Inter aerias fagos 1979: Sur le défaut de terre, Carus (la segona novel·la, Prix des Critiques 1980) 1980: Le Secret du domaine, Petits traités (volum I à VIII) 1984: Les Tablettes de buis d'Apronenia Avitia 1985: Le Voeu de silence 1986: Une gêne technique à l'égard des fragments, Ethelrude et Wolframm, Le Salon du Wurtemberg 1987: La Leçon de musique, on parla del músic Marin Marais 1989: Les Escaliers de Chambord 1990: La Raison, Albucius, Kong Souen-Long, Sur le doigt qui montre cela, Petits Traités (tom I a tom VIII) 1991: Tous les matins du monde Edició en català: Tots els Matins del món, traducció de Júlia Ferrer i Miquel-Lluís Muntané.(Barcelona: Editorial Empúries, 2002). . 1992: La Frontière 1993: Le Nom sur le bout de la langue 1994: Le Sexe et l'effroi, L'Occupation américaine, Les septante 1995: Rhétorique spéculative, L'Amour conjugal, Les Septante (1995) 1996: La Haine de la musique 1998: Vie secrète 2000: Terrasse à Rome (Gran premi de l'acadèmia Francesa) 2002: Dernier royaume (tom I: Les Ombres errantes [Premi Goncourt 2002]; tom II: Sur le jadis; tom III: Abîmes; tom IV: Les Paradisiaques; tom V: Sordidissimes ), Tondo (2002), 2005: Ecrits de l'Éphémère, Pour trouver les enfers 2006: Villa Amalia, Triomphe du temps, L'Enfant au visage de la mort, Requiem, Le Petit Cupidon 2007: La Nuit sexuelle 2008: Boutès 2009: La Barque silencieuse 2011: Les solidarités mystérieuses, Portraits de la pensée 2012: Les Désarçonnés (Dernier royaune -tom VII-) 2013: La Suite des chats et des ânes, Leçons de solfège et de piano, L'Origine de la danse 2016: Les Larmes. 2017: Dans ce jardin qu'on aimait. 2017: Performances des ténèbres. 2018: L'Enfant d'Ingolstadt (Dernier Royaume, tome X) 2020: L'Homme aux trois lettres., (Dernier Royaume, tome XI) Edició en català: L´home de les tres lletres: darrer reialme XI, traducció d'Antoni Clapés.(Pollença: Quid Pro Quo Edicions, 2022). . 2021: L'amour la mer (Gallimard) 2025: Trésor caché (Albin Michel)

Referències

Categoria:Escriptors francesos en francès Categoria:Premiats amb el premi Goncourt Categoria:Novel·listes francesos Categoria:Oficials de la Legió d'Honor Categoria:Comanadors de les Arts i les Lletres Categoria:Persones de l'Eure Categoria:Cavallers de la Legió d'Honor Categoria:Assagistes francesos del segle XXI Categoria:Assagistes francesos del segle XX Categoria:Escriptors de Normandia Categoria:Escriptors francesos nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1948