Vilafranca del Penedès és una ciutat de la vegueria del Penedès, a Catalunya, capital de la comarca de l'Alt Penedès. El municipi té una extensió de 19,63 km² i està format pel nucli de la capital i els veïnats del Bordellet, el Molí d'en Rovira, Pere Pau, Cal Salines i la Serreta, aquest darrer compartit amb el terme municipal d'Olèrdola.
Els barris de Vilafranca són, a més del Centre de la vila, Sant Julià, l'Espirall, Molí d'en Rovira, Poble Nou, les Clotes, Barceloneta-Sant Magí i la Girada.
Els patrons de la ciutat són sant Ramon de Penyafort, sant Jocund i sant Fèlix màrtir. La Festa Major centra bona part dels seus actes al voltant del patró, sant Fèlix, que no s'ha de confondre amb el Sant Fèlix, prevere, que també celebra la seva festa el 30 d'agost.Pere Anton Bolet Secall, La Festa Major de Vilafranca: Orígens i evolució durant l'últim segle
Vilafranca és coneguda a escala internacional pels seus vins: el cava català i els vins de la Denominació d'Origen Penedès (D.O.), amb marques multinacionals com Bodegas Torres. A part dels vins i caves, Vilafranca també és coneguda pels Castellers de Vilafranca i per la seva Festa Major, que compta amb un dels dracs més antics d'Europa (dels volts de l'any 1600) i una vintena de balls, entremesos i colles castelleres.
Topònim El topònim de Vilafranca del Penedès fa referència al fet que la vila era emplaçada dins l'àmbit de les franqueses establertes a Olèrdola o al Penedès al , i a la formació de la vila després del fracàs de la restauració d'Olèrdola, antiga capital de la regió, després de la invasió almoràvit del 1108.
Història Orígens Hom creu que Vilafranca del Penedès fou fundada cap a mitjan a conseqüència de la decadència d'Olèrdola, ja que els seus habitants foren els primers pobladors de la vila.
Es considera que va néixer entre els anys 1108 i 1151, anys en què es troba la primera referència de la Vila. Vilafranca es va fundar al voltant de l'antiga Torre Dela, la qual es trobava a prop de la Via Augusta. Des del naixement de la Vila se celebrava un mercat, fet que juntament amb les franqueses concedides, la tranquil·litat envers els sarraïns i l'impuls que li va donar el comte de Barcelona va propiciar el creixement del primer nucli fins a esdevenir una de les ciutats importants del Principat. La distribució de la Vila era la típica d'una ciutat medieval amb el clos de la muralla, el call jueu, els gremis i la noblesa.
Durant el , Vilafranca experimenta un important desenvolupament econòmic i social, i es consolida la repoblació de la seva àrea d'influència i la seva posició puntera com a centre comercial en la confluència d'importants vies de comunicació. A més, com a vila reial rep protecció i la vegada molts privilegis, per la qual cosa es converteix en una de les poblacions de domini reial més notables de la Catalunya de l'època, i en la qual se celebra el 1218 una assemblea convocada per Jaume I, que reuneix la noblesa, els prelats i els representants de les ciutats i les viles. La importància territorial de Vilafranca es veu corroborada amb la formació de la vegueria de Vilafranca del Penedès i en l'establiment de diferents cases monàstiques, que converteixen la vila en un centre de gran activitat.
Època medieval miniatura|Capella de Sant Pelegrí (Vilafranca del Penedès)
Vilafranca va tenir un creixement intens durant la segona meitat del . Va ser decisiva la seva situació com a via que enllaçava les terres cristianes amb les musulmanes. A conseqüència d'aquesta rellevància, el rei va fer donació dels drets de notaria a l'Església l'any 1188. La coincidència de les celebracions religioses amb les fires i mercats com a activitats inseparables i la concessió reial dels drets de notaria van fer que l'església de Vilafranca exercís un notable poder econòmic i jurídic.
El centre de la població girava al voltant de la primitiva parròquia de Santa Maria, una església parroquial que va ser la primera que va integrar el gòtic. Es van construir altres edificis notables, com ara el Palau Macià, o el convent d'un orde mendicant: el convent de Sant Francesc; l'església d'un convent d'un orde militar: la capella de Sant Joan i altres edificis amb un clar protagonisme en uns fets cabdals a la història de Catalunya com ara el Palau Reial, on va morir el rei Pere el Gran, o el Palau Baltà, que la tradició diu que fou l'escenari on es va signar la Concòrdia de Vilafranca el 1461, un dels desencadenants de la guerra civil que va enfrontar la corona i la Generalitat al .
Fins a mitjan hi ha una època de creixement de la Vila. A partir de la meitat d'aquest segle s'inicia un cicle de calamitats que marcaran tota aquesta època arreu del país. El cicle s'inicia amb les males collites. L'any 1333 és conegut com «Lo mal any primer». Continuarà amb la pesta del 1348 i altres que van seguir. Diverses epidèmies de morbo, còlera i grip van afectar Vilafranca els anys 1530, 1558, 1564, junt amb les epidèmies cal comptabilitzar les següents guerres: la Guerra Civil (1462-1472), que va incidir fortament a la Vila, la Guerra dels Remences (1483-1486), la guerra dels Segadors (1640-1652).
Època moderna Malgrat aquesta situació general, l'activitat econòmica i comercial de Vilafranca no va aturar-se, tot i que no va ser tan alta com en segles anteriors. Catalunya és, una vegada més, escenari de batalles. Vilafranca, on va arribar a residir la Junta Superior de Catalunya, va ser saquejada diverses vegades des de 1808. Un cop superada aquesta guerra, el conreu vinícola va continuar creixent a la comarca, cosa que va suposar un important creixement demogràfic. La ciutat va ser una de les més afectades per l'epidèmia de còlera de 1854 a Catalunya, entre el 8 d'agost i el 27 de setembre van morir 800 persones dels seus 12.000 habitants, i a partir de l'any 1879 la fil·loxera va devastar les vinyes i es va iniciar una espectacular davallada econòmica i una considerable disminució de la població. Malgrat tot, abans d'acabar el segle la viticultura va tornar a ser la primera font de riquesa de la Vila, consolidant el seu caràcter agrícola i vinícola.
El ressorgiment econòmic de la comarca de l'Alt Penedès, després del desastre de la fil·loxera, va propiciar l'arribada del corrent artístic i social que començava a implantar-se a Europa. Propietaris agrícoles i comerciants esdevenen els receptors de les tendències modernistes i impulsen edificacions d'acord amb la seva posició econòmica. La Ruta Modernista de Vilafranca forma part de les 9 Rutes Modernistes prop de Barcelona que promou la Diputació de Barcelona.
Època contemporània En el període de 1950 a 1981, Vilafranca té un gran creixement. Acull diverses indústries i el sector del vi i del cava es desenvolupa àmpliament. Vilafranca és avui una de les principals ciutats mitjanes de Catalunya, un centre econòmic i comercial dotat de tots els serveis i amb bones comunicacions que l'apropen a les principals ciutats catalanes i de l'estat. En els últims anys s'ha viscut un procés urbanitzador força dinàmic, amb zones residencials destinades a acollir una gran quantitat de nous habitatges. En l'àmbit industrial, s'han instal·lat diverses empreses propiciant l'aparició de nous polígons.
Demografia
Geografia Llista de topònims de Vilafranca del Penedès (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
Barris alt=Parc de bombers de Vilafranca del Penedès|miniatura|Parc de bombers de Vilafranca del Penedès Vilafranca del Penedès està dividida en vuit barris: El barri del Centre, que engloba el que havia estat la vila emmurallada i els espais immediats de creixement posterior. És on hi ha els edificis de més interès històric o arquitectònic. Els eixos són la plaça de la Vila, les places de la Constitució, de l'Oli, de Jaume I i de Sant Joan, els carrers de la Parellada i dels Ferrers, i les rambles de Nostra Senyora i de Sant Francesc. També cal destacar-hi el CAP Centre, situat a la plaça del Penedès, el teatre Cal Bolet, la Societat El Casal i el Casino (que data de 1876). L'Espirall: l'avinguda de la Pelegrina i el carrer Espirall són els carrers més importants d'aquest barri que conflueixen on es troba l'Hospital Comarcal de l'Alt Penedès i la NAU (espai de joventut). Hi ha ubicats el CAP Nord, la comissaria dels Mossos i el parc de Bombers. Barceloneta-Sant Magí, amb l'Estació de Vilafranca del Penedès. És on actualment es troba l'estació de trens i el pàrquing de Cal Rodina. Comença a l'avinguda d'Igualada, l'avinguda de Barcelona i el carrer de Santa Clara i va passant pels carrers del Cid, Pere Alegret, Sant Raimon de Penyafort, Papiol, la plaça de l'Estació, carrers del Sol, del General Zurbano, del Doctor Zamenhof i de Manuel Barba i Roca, entre d'altres. La Girada, un dels barris nascuts recentment, té al costat el barri del Molí d'en Rovira, delimitat per la via fèrria i l'N-340. Consta d'una estació de bus i d'una llarga rambla, coneguda pel nom de rambla de la Girada, que travessa tot el barri. També destaca a l'altra banda de la via el passeig de Rafael Soler, on al costat mateix hi ha un grandíssim parc amb gespa artificial, conegut amb el nom de parc d'1 d'Octubre, que al final de tot es connecta amb el barri del Poble Nou. El Poble Nou és el primer barri amb més població de tot Vilafranca. Té el parc del Tívoli i un dels carrers més llargs de Vilafranca, el d'Amàlia Soler. També cal destacar-hi la carretera de Moja, el carrer del Mestre Josep Recasens, el carrer de Germanor, el carrer d'Ignasi Iglesias, el carrer de Menéndez i Pelayo, carrer de Ramon Freixas i carrer de l'Ateneu, entre d'altres. Sant Julià és el segon barri amb més població de tota la ciutat. Consta del parc de Sant Julià i la zona del Pla del Diable. Inclou tota la Zona Esportiva (camps de futbol, pistes, etc.). Els carrers més importants són l'avinguda de Catalunya, la plaça de la Sardana, carrer de Sant Fèlix i el carrer de Jaume Balmes. Les Clotes és on hi ha la biblioteca Torres i Bages, l'Escorxador, la plaça de la Verema i la plaça del Gas. El carrer amb més afluència de gent és el Balcó de les Clotes, el carrer de la Beneficència, el carrer de Ferran i el carrer de Torrelles de Foix, entre d'altres. El Molí d'en Rovira és un barri força industrial. Tot i això, el carrer principal, el carrer del Comerç, té una de les línies de façanes més boniques de tot Catalunya.
Veïnats Cal Salines. Està situat entre el nucli de Vilafranca i Santa Margarida i els Monjos. L'any 2007 tenia 82 habitants. El Bordellet. Es troba al nord-est de la vila i el seu nom fa referència a un antic prostíbul que existia en l'època medieval, però també s'ha dit que el nom ve d'una borderia, un lloc d'acolliment d'infants. L'any 2007 tenia 14 habitants. El Molí d'en Rovira inclou les cases aïllades més enllà del nucli urbà, tocant al barri del mateix nom. L'any 2007 tenia 163 habitants. Sorgí al voltant del molí de la riera del mateix nom. Hi ha un monestir residència de la Mare de Déu del Pilar. Pere Pau. Es troba al límit del terme, tocant al poble de Sant Pere Molanta.
Emplaçament miniatura|Muntanya de Sant Pau L'emplaçament de Vilafranca (224 m d'altitud) al centre de la depressió del Penedès, entre la Serralada Prelitoral i el massís del Garraf, és un pas obligat, ja d'antic. En l'època romana hi passava la Via Augusta que es dirigia cap a Tarragona. A l'edat mitjana hi passava el camí que hi duia per Begues i Olesa de Bonesvalls. I des de 1865 hi passa la línia fèrria de Martorell a Tarragona.
Està situada al centre de la depressió penedesenca, en un terreny pla amb alguns turons que s'eleven un centenar de metres sobre la resta de la plana: el puig de Sant Jaume (296 m), el puig de Sant Pau (302 m), i el que serveix d'assentament a la mateixa capital.