Noemí Lucrecia Goytia (Salta, 1936) és una arquitecta argentina especialitzada en història, crítica, patrimoni i processos proyectuales. Ha rebut el Premi CICOP a la trajectòria atorgat pel Centre Internacional per a la Conservació del Patrimoni en 2014. És autora de nombrosos llibres i articles en revistes sobre la seva especialitat.

Biografia Neix en Salta en 1936. El seu pare era enginyer i la seva mare, professora de matemàtiques. Va viure en Salta, Choele Choel (Río Negro) i La Plata arran de la professió del seu pare. En 1955 a causa del trasllat familiar a Còrdova, comença allí els seus estudis universitaris on es va graduar en la Facultat d'Arquitectura, de la Universitat Nacional de Còrdova en 1963.

Trajectòria Goytia es va traslladar a Mendoza en 1964 on va ser Professora Adjunta d'Història de l'Arquitectura V i VI de la Facultat d'Arquitectura de la Universitat de Mendoza i va col·laborar amb Enrico Tedeschi en l'adreça de la nova institució. Al mateix temps que era professora a Mendoza mantenia la seva relació amb la Universitat Nacional de Còrdova, sent cap de treballs pràctics, des de 1964 a 1968, en la Càtedra d'Integració Cultural que la seva titular era Marina Waisman. A la fi de 1966 es va casar i va tornar definitivament a Còrdova amb el seu marit, Daniel Moisset de Espanés, també arquitecte i professor, amb qui comparteix recerques i publicacions, i amb qui tingué sis fills, entre ells l'arquitecta Inés Moisset.

La seva llarga carrera docent va discórrer en la Facultat d'Arquitectura i Urbanisme de Còrdova per diferents càrrecs guanyats per concurs sent l'últim el de Professora Titular d'Història de l'Arquitectura II, des de 1991 a 2005. L'enfocament de la seva docència i de la seva recerca ha tingut dos interessos principals: la història com a eina per a la comprensió del context i com a suport del disseny, al mateix temps que també ha treballat sobre els processos, mecanismes i eines del projecte.

En 1993 es va crear el Laboratori dins de la Càtedra d'Història de l'Arquitectura, que Goytia va dirigir entre 1995 i 2005. El funcionament del mateix té com a objectiu introduir a la història, matèria tradicionalment teòrica, en el camí de realitzar per aprendre, tenint en compte el perfil de l'estudiant d'arquitectura, que el seu fer creatiu, és el que condueix les seves especulacions i reflexions. El laboratori és un àmbit creat perquè els estudiants interessats per la relació entre Història de l'Arquitectura i el Disseny puguin cursar la matèria d'Història en forma diferent.

En 1996, al costat de Marina Waisman, César Naselli i María Elena Foglia, crea el Centre per a la formació d'investigadors en Història i Crítica de l'Arquitectura en la FAUD, UNC.

Ha dirigit projectes de recerca finançats per organismes de ciència i tecnologia nacionals i internacionals (CONICET, Programa ALFA de la Unió Europea, CEHOPU) i és autora de nombroses publicacions especialitzades en història de l'arquitectura, urbanisme, patrimoni i processos de disseny.

Llibres Goytia, Noemí (2013). Goytia, Noemí (2012). Goytia, Noemí (2011). Goytia, Noemí, ed. (2006). Goytia, Noemi; Moisset de Espanes, Daniel (2003). Goytia, Noemí; Moisset, Daniel (2002). Goytia, Noemí (1998). Foglia, María Elena; Goytia, Noemí (1998). Foglia, María Elena; Goytia, Noemí; et al. (1994). Foglia, María Elena; Goytia, Noemí (1993). Foglia, María Elena; Goytia, Noemí (1990). Foglia, María Elena; Goytia, Noemí; et al. (1987).

Referències

Enllaços externs

Aquest artícle o part d'ell deriva de la pàgina Muxí, Zaida (2015), Noemí Goytia 1936 del portal Un día / una arquitecta, els contionguts originals dels quals estan publicats baix la llicencia Creative Commons Atribució-CompartirIgual 4.0 Internacional.

Categoria:Arquitectes argentins Categoria:Persones de Salta Categoria:Arquitectes del segle XXI Categoria:Arquitectes nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1936