Bruce Frederick Joseph Springsteen, també conegut amb el nom de The Boss (Long Branch, Nova Jersey, EUA, el 23 de setembre del 1949), és un cantant, compositor i guitarrista de rock estatunidenc.
Ha publicat 21 àlbums d'estudi durant una carrera de sis dècades, la majoria dels quals compta amb la seva banda de suport, la E Street Band. És un creador del heartland rock, un gènere que combina la música rock convencional amb lletres poètiques i socialment conscients que expliquen una narració sobre la vida de la classe treballadora estatunidenca. La intensitat dels seus enregistraments i concerts amb la E Street Band el converteixen en un dels artistes més carismàtics del món del rock. Ha estat considerat al costat de la E Street Band com la millor banda en directe de tots els temps.
Springsteen ha venut més de 150 milions de discos a tot el món i més de 64 milions d'àlbums als Estats Units. Això el converteix en un dels artistes musicals amb més discos venuts arreu. Ha guanyat nombrosos premis pel seu treball, inclosos 20 premis Grammy, dos Globus d'Or, un premi de l'Acadèmia i un premi Tony (per Springsteen on Broadway). Springsteen va ser inclòs tant al Saló de la Fama dels Compositors com al Saló de la Fama del Rock and Roll el 1999. Va rebre el Kennedy Center Honors el 2009 i va ser guardonat amb la Medalla Presidencial de la Llibertat pel president Barack Obama el 2016. Es troba en el lloc número 23 de la llista dels millors artistes de tots els temps de la revista Rolling Stone.
Primers anys Nascut a Long Branch al si d'una família modesta el 23 de setembre de 1949, Bruce Springsteen va créixer a Freehold.
Springsteen va assistir a l'escola catòlica St. Rose de Lima a Freehold, on estava en desacord amb les monges i es va rebel·lar contra les restriccions que se li imposaven, tot i que algunes de les seves cançons posteriors reflectien un ethos catòlic i incloïa himnes catòlics irlandesos amb un toc de música rock. En una entrevista del 2012, va explicar que va ser la seva educació catòlica, més que no pas la seva ideologia política, el que va influir més en la seva música. Va dir que la seva fe li havia donat una «vida espiritual molt activa», però va fer broma dient que això «ho va fer sexualment molt difícil» i va afegir «un cop catòlic, sempre catòlic».Editors, "Boss Talk," The Tablet, 25 febrer 2012. Va créixer escoltant el cantant de Nova Jersey Frank Sinatra a la ràdio, i es va interessar per ser músic des de l'edat de set anys, quan va veure les actuacions d'Elvis Presley a The Ed Sullivan Show el 1956 i el 1957. Poc després, la seva mare li va llogar una guitarra de Mike Diehl's Music a Freehold per 6 dòlars a la setmana, però no va obtenir-ne fruit tan de pressa com hauria desitjat. A l'edat de 13 anys va comprar la seva primera guitarra per 18,95 dòlars després de veure els Beatles. Als 16, la seva mare va aconseguir un préstec per comprar-li una guitarra Kent que costava 60 dòlars, esdeveniment que va rememorar en la seva cançó "The Wish" (El desig). El 1965, va esdevenir guitarrista al grup The Castiles, i, després, també va assumir-hi el paper de vocalista principal.
A novè grau, Springsteen va començar a assistir a l'institut públic Freehold, però tampoc hi va encaixar. Un antic professor va dir que era un «solitari que no volia res més que tocar la seva guitarra». Es va graduar el 1967, però es va sentir tan alienat que es va saltar la seva cerimònia de graduació.Springsteen. Robert Hilburn, 1985, p. 28. Va assistir breument a l'Ocean County College, però va abandonar els estudis. Quan va ser reclutat als 19 anys, Springsteen va fracassar en l'exploració física i va evitar anar a la Guerra del Vietnam per la commoció cerebral que havia patit en un accident de moto dos anys abans. Això i el seu comportament a la conscripció van fer que no fos acceptat per a dur a terme el servei. El 1969, quan tenia 20 anys, els pares i la germana de Springsteen, Pamela, es van traslladar a San Mateo, Califòrnia; ell i la seva germana Virginia, que estava casada i embarassada, es van quedar a Freehold.
Carrera Primers anys (1965-72) miniatura|esquerra|L'entrada del Cafe Wha? al Greenwich Village de Nova York. El 1965 va anar a la casa de Tex i Marion Vinyard, que patrocinaven bandes joves de la ciutat. El van ajudar a convertir-se en el guitarrista principal i, posteriorment, en un dels cantants de The Castiles. La banda va gravar dues cançons originals en un estudi de gravació públic a Brick Township i va tocar a diversos llocs, incloent el Cafe Wha? a Greenwich Village; Marion Vinyard va dir que va creure en el jove Springsteen quan va prometre que el faria un dels grans. A finals de la dècada de 1960, Springsteen va formar part breument d'un power trio conegut com a Earth, tocant en clubs de Nova Jersey, amb un espectacle important a l'Hotel Diplomat de Nova York.
Des de 1969 fins a principis de 1971, Springsteen va actuar amb la banda Child, que més tard va canviar el seu nom a Steel Mill i va incloure-hi Danny Federici, Vini Lopez, Vinnie Roslin, i més tard Steve Van Zandt i Robbin Thompson. Durant aquest temps, van actuar regularment a llocs de Jersey Shore, especialment The Stone Pony. També van tocar a Richmond, Virginia, Nashville, Tennessee i Califòrnia, on van aconseguir èxit ràpidament. Una ressenya del San Francisco Examiner del seu programa a The Matrix, per part del crític musical Philip Elwood, va donar a Springsteen credibilitat com a jove promesa. En la seva brillant valoració de Steel Mill, Elwood va escriure que «mai havia estat tan aclaparat per un talent totalment desconegut» i va anomenar la banda «la primera gran cosa que li va passar a Asbury Park des que el vaixell Morro Castle es va cremar a la línia de flotació d'aquella platja de Jersey l'any 1934.»Springsteen: Saint In The City: 1949–1974 by Craig Statham. Soundcheck Books, 2013. Elwood va elogiar la «musicalitat cohesionada» de la banda i, en particular, va destacar Springsteen com «un compositor impressionant». A San Mateo, Steel Mill va gravar tres cançons originals de Springsteen a Pacific Recording.
Mentre Springsteen buscava donar forma a un estil musical líric, únic i genuí, va actuar amb les bandes Dr. Zoom & the Sonic Boom de principi a mitjan 1971, la Sundance Blues Band a mitjan 1971, i la Bruce Springsteen Band de mitjan 1971 a mitjan 1972.Santelli, R. Greetings from E Street (llibre) La seva prolífica capacitat per escriure cançons incloïa, com el seu futur segell discogràfic ho descriuria en les primeres campanyes de publicitat, «més paraules en algunes cançons individuals que altres artistes en àlbums sencers». Gràcies a les seves habilitats, va atraure l'atenció de diverses persones que van resultar influents en el desenvolupament de la seva carrera, inclosos els nous directius Mike Appel i Jim Cretecos, que al seu torn van cridar l'atenció del caçador de talents de Columbia Records John Hammond. Hammond va audicionar Springsteen el maig de 1972.
Primers discos (1972-1974) L'octubre de 1972, Springsteen va formar una nova banda per a l'enregistrament del seu àlbum de debut, Greetings from Asbury Park, N.J. La banda finalment es va fer coneguda com a E Street Band, encara que el nom no es va utilitzar fins al setembre de 1974. Springsteen va adquirir el sobrenom de "The Boss" durant aquest període, ja que va assumir la tasca de cobrar la paga nocturna de la seva banda i distribuir-la entre els seus companys de banda. El sobrenom també va sorgir dels jocs de Monopoly que Springsteen jugava amb altres músics de Jersey Shore.
El primer disc va vendre amb prou feines 25.000 còpies i va tenir poca acollida per la crítica tot i la presència de cançons com "Spirit In The Night" o "Blinded By The Light". El seu següent disc va ser The Wild, the Innocent & the E Street Shuffle editat el setembre de 1973, el qual va tenir una repercussió més gran amb temes destacats com "Rosalita (Come Out Tonight"), "Incident on 57th street" o "New York City Serenade". Aquests dos discs es van caracteritzar per cançons llargues i denses amb gran expressivitat en les lletres.
L'any 1974, el crític musical Jon Landau, després d'assistir a un dels seus concerts va escriure una frase que passaria a la història de la música: «I en una nit en la qual necessitava sentir-me jove, ell em va fer sentir com si estigués escoltant música per primer cop. He vist el futur del rock and roll, i el seu nom és Bruce Springsteen». Landau va ajudar a acabar l'èpic nou àlbum Born to Run (1975) i posteriorment es va convertir en el gerent i productor de Springsteen.
Born to Run i estrellat (1975-1983) Born to Run va ser el seu primer èxit de públic i crítica. L'àlbum conté algunes de les millors composicions de la carrera de Springsteen, i al seu torn de la història del rock. Es tracta de temes com Born to Run, Jungleland, Backstreets o Thunder Road.
miniatura|Bruce Springsteen amb l'E Street Band el 1977. Born to Run va ser número 1 als Estats Units segons la revista Record World i número 3 a la llista Billboard 200, i va aconseguir convertir-se en un dels referents americans del rock urbà. L'octubre de 1975, Springsteen va aparèixer a les portades de Newsweek i de Time la mateixa setmana. L'onada de publicitat va ser tan gran que finalment s'hi va rebel·lar durant la seva primera aventura a l'estranger, esquinçant cartells promocionals abans d'un concert a Londres.
Una batalla legal amb l'antic mànager Mike Appel pels drets de les seves cançons, va mantenir Springsteen fora de l'estudi durant gairebé un any, durant el qual va mantenir l'E Street Band unida a través d'extenses gires pels Estats Units.
Una vegada guanyat el judici, i quan semblava que el seu enlairament havia estat frenat, va gravar i llançar, el 1978, Darkness on the Edge of Town, un dels millors discos de la seva carrera i el començament de la millor etapa com a poeta urbà, amb històries escruixidores sobre els perdedors de la societat. És un disc molt diferent de Born to Run, sobretot pel que fa a la temàtica.
A finals de la dècada dels anys setanta, Springsteen es va guanyar una reputació com a compositor de material que podria proporcionar èxits per a altres bandes. Manfred Mann's Earth Band va aconseguir un èxit pop número 1 als Estats Units, amb una versió molt reordenada de "Blinded by the Light" de Greetings, a principis de 1977. Patti Smith va arribar al número 13 amb la seva versió de l'inèdit "Because the Night" de Springsteen amb lletra revisada per Smith, el 1978. The Pointer Sisters va aconseguir el número 2 el 1979 amb el llavors inèdit "Fire". Entre 1976 i 1978, Springsteen va proporcionar quatre composicions a Southside Johnny & the Asbury Jukes, incloent "The Fever" i "Hearts of Stone", i va col·laborar en quatre més amb Steven Van Zandt, productor dels seus tres primers àlbums.
miniatura|Springsteen en concert durant la promoció del seu àlbum The River a Drammen, Noruega, el 5 de maig de 1981. Springsteen va continuar centrant-se en la vida de la classe treballadora amb l'àlbum doble de vint cançons The River (1980), que el va catapultar al seu primer número u a les llistes d'àlbums pop de Billboard. Això va representar una torrentada de rock and roll i expressivitat, que el van portar al cim. També va obtenir el seu primer senzill "top ten" com a intèrpret, "Hungry Heart".
Tanmateix, quan tothom esperava continuïtat en la seva música, va llançar Nebraska (1982), un disc intimista, acústic, gravat pel mateix Springsteen amb un vuit pistes en una habitació de casa seva. La idea era gravar més endavant aquestes cançons amb la E Street Band, però el guitarrista de la banda Steven Van Zandt li va recomanar que el deixés tal com estava, a desgrat de Jon Landau i la seva discogràfica, que esperaven un disc més comercial. Curiosament, mentre que qualsevol altre músic hauria estat destrossat per la crítica, Springsteen en va sortir reforçat.
Born in the U.S.A. i fenomen cultural (1984-1986)