El Canòdrom de la Meridiana és un edifici situat al carrer de Concepción Arenal, 165-185, cantonada amb el de la Riera d'Horta, 3-31, al barri del Congrès i els Indians de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).
Història Va ser projectat el 1962 pels arquitectes Antoni Bonet i Josep Puig, i construït entre aquesta data i 1963, amb un llenguatge coherent i propi del Moviment Modern. Va obrir les portes el 1964, tancant-les el 2006, essent el darrer canòdrom de l'estat en funcionament. Prop de 700 llebrers s'estaven en unes gosseres de Santa Coloma de Gramenet i una seixantena participaven en les curses.
El 2010, l'edifici va passar a mans municipals, i el 2016, el nou equipament es va presentar com a Canòdrom, Parc de Recerca Creativa, un connector entre empreses creatives i creadors. Des de novembre del 2020, hi ha lAteneu d'Innovació Digital i Democràtica, que es centra en la promoció, foment i formació en tecnologies obertes, democràcia i feminismes.
El 2024 va ser inaugurada la reforma de l'espai de la pista de curses com a zona enjardinada.
Descripció Originàriament era un espai dedicat a les apostes i curses de llebrers que ocupava la totalitat de l'illa entre els carrers de Concepción Arenal, Riera d'Horta, Pardo i Ignasi de Ros. Al costat nord es troba l'edifici principal i a la resta se situava l'allargada pista de curses amb els extrems en semicercle.
L'edifici principal és lleuger, de línies senzilles i estructura vista. La seva planta és lenticular i molt transparent, el que li dona un aspecte aeronàutic similar al de les ales dels avions. Les plantes són concèntriques, però tenen un petit desfasament de dos metres. És molt dinàmic per la seva estructura audaç i lleugera. Aquest tractament lleuger es veu reforçat pels materials usats en la construcció: biguetes de secció triangular i calades, coberta amb Viroterm, fusteries metàl·liques tipus Mondragon, laminats metàl·lics en els elements de serralleria o paviments de formigó rentat.
El volum, format per dues plantes paraboloides, se sustenta amb pilars d'acer. La planta baixa es dedicava als espais de servei (caneres, lavabos, oficines, etc.). Va plantejar-se com una extensió de l'espai públic, sobre pilotis. El sostre d'aquesta planta té unes grades al centre i terrasses als costats amb bona visibilitat. La llosa de la coberta, juntament amb les estructures de pales, tenen la funció de protegir del sol a la manera de brise-soleil. A la planta alta, se situava la zona d'apostes i el bar, amb un gran espai de circulació que s'obre a la pista per mitjà de grades en voladís, protegides per un brise-soleil de formigó.
Els forjats són de formigó armat, les grades de formigó prefabricat i el pla de la coberta es resol amb un aglomerat autoportant amb tela asfàltica acabat amb un àrid. A la façana posterior uns tensors verticals lliguen la estructura al sostre inferior per evitar el balanceig de la coberta. Els acabats són d'una gran cruesa, laminats metàl·lics, paviments de formigó rentat, panells d'aglomerat natural, estucs blancs i ceràmica vidriada en tons marró i groc.
Galeria
Referències
Enllaços externs
Categoria:Edificis racionalistes de Barcelona Categoria:Patrimoni monumental del districte de Sant Andreu Categoria:Edificis del districte de Sant Andreu Categoria:Canòdroms Categoria:Obres d'Antoni Bonet Categoria:El Congrés i els Indians