és un director de cinema, guionista i escriptor espanyol, que va guanyar amb la seva primera novel·la, La vida antes de marzo, el Premi Herralde de Novel·la 2009;Gutiérrez Aragón gana el Herralde con su primera novela, Público, 02.11.2009; accés 21.03.2012 membre de nombre de les reials acadèmies de Belles arts de San Fernando (ingrés: 24 de febrer de 2004)Membres de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran, web de la institució; accés 21.03.2012 i de la llengua espanyola (ingrés: 24 de gener de 2016).Gutiérrez Aragón ingresa en la RAE con un discurso sobre la escritura fílmica

Biografia miniatura|Manuel Gutiérrez Aragón llegeix el seu discurs A la recerca de l'escriptura fílmica en la seva recepció pública a la Reial Acadèmia Espanyola. Va arribar a Madrid a estudiar periodisme, però com no hi havia contingent va ingressar a l'Escola Oficial de Cinematografia,Antonio Lucas. Gutiérrez Aragón, cineasta y escritor: «El de los años 70 era un cine más impetuoso», El Mundo, 17 de juny de 2012, pág. 56 (per llegir l'article cal estar abonat o comprar-lo en línia) en la qual es va graduar com a director el 1970. Heus aquí com explica Gutiérrez Aragó que es va fer cineasta "de manera accidental": "Vaig venir a Madrid a estudiar periodisme, però no hi havia places i em vaig matricular a l'Escola de Cinema. Em sentia un polissó. Vaig descobrir després que fer pel·lícules és un tòxic, molt addictiu i podia guanyar diners més ràpids que en periodisme. Encara que jo el que volia era escriure. Vaig començar fent guions, sense considerar-los una peça literària".

Després de rodar diverses pel·lícules de curta durada, debuta el 1973 amb el llargmetratge Habla, mudita, protagonitzat per José Luis López Vázquez i Kiti Mánver. La pel·lícula, que va obtenir el Premi de la Crítica en el Festival de Berlín, reflecteix l'univers oposat d'un intel·lectual i una petita camperola amb mentalitats completament diferents.

Posteriorment, col·labora en els guions de Furtivos, de José Luis Borau i Les llargues vacances del 36, de Jaime Camino.

La seva següent pel·lícula, Camada negra, fresc salvatge sobre la pervivència de grups feixistes de conducta violenta en l'arrencada de la Transició, és oficialment prohibida, malgrat haver mort Franco, fins a 1977. Després de guanyar a Berlín l'Os de Plata a la millor direcció, s'estrena a Madrid enmig d'atacs ultradretans.

Seria el començament d'una fructífera col·laboració entre el director i l'actriu Ángela Molina, protagonista també de El corazón del bosque (1979), Demonios en el jardín (1982) i La mitad del cielo (1986), obres clau en les seves carreres que componen un retrat al·legòric de l'Espanya ominosa del franquisme. El productor és Luis Megino, que també col·labora en els guions.

El 1981 codirigeix els Cuentos para una escapada junt amb Jaime Chávarri, Teo Escamilla, José Luis García Sánchez, Carles Mires, Miguel Ángel Pacheco i Gonzalo Suárez. Compta amb Fernando Fernán Gómez a Maravillas, pel·lícula sobre els descobriments de l'adolescència en un context jueu; Feroz, coescrita per Elías Querejeta i La noche más hermosa, entre d'altres, que li permeten col·locar-se al capdavant de la seva generació.

El 1991 realitza per a TVE la sèrie El Quijote de Miguel de Cervantes a partir del guió de Camilo José Cela, amb Fernando Rey i Alfredo Landa en els papers principals. Onze anys després rodaria en cinema una nova versió de El Quixot, aquest cop encarnat per Juan Luis Galiardo.

El 1993 és elegit president de la Societat General d'Autors i Editors, càrrec que ocupa fins a 2001, quan passa a encapçalar la Fundació Autor i després l'Institut Buñuel. També presideix, des de 2000, la Federació Europea de Realitzadors Audiovisuals. Col·labora, a més, com a guionista en cintes d'altres directors com Jarrapellejos, d'Antonio Giménez-Rico o Cuando vuelvas a mi lado, de Gracia Querejeta.

Algunes de les seves pel·lícules recents són Visionarios (2001) i La vida que te espera (2004), en les quals no abandona l'entorn rural i la reflexió política inherent a bona part de la seva obra. En 2008 retrata el conflicte basc creuant les vides d'un terrorista i d'un amenaçat per ETA a Todos estamos invitados, alhora que fa pública la seva intenció d'abandonar la direcció cinematogràfica.

Actors de renom com Ana Belén, Imanol Arias, Carmen Maura, Juan Diego, Emma Suárez o Marta Etura han treballat a les seves ordres.

Autor d'un cinema complex i progressivament popular, Gutiérrez Aragón és un dels directors més madurs i premiats de la seva generació. Ha rodat en múltiples ocasions en paratges naturals del seu Cantàbria natal.

Aparegué com a actor en dues pel·lícules, Corto descafeinado (2007), de Juan Manuel Cotelo i Antonio Esteve i Contra la pared (1988), de Bernardo Fernández.

Gutiérrez Aragón ha fet incursions també el teatre. Així, el 1979 dirigí la versió teatral de Peter Weiss sobre El proceso de Kafka. Va escriure pel Centre Dramàtic Nacional Morirás de otra cosa, obra que va dirigir i estrenar al Teatro María Guerrero de Madrid (1982). També dirigí el 1998 dues òperes basades en texts de Federico García Lorca, que foren representades en el Festival de Teatre de Granada, a la Zarzuela de Madrid i a La Fenice de Venècia.Cántabro , biografía de Gutiérrez Aragón a Club Cultura; accés 21.03.2012

En 2009 revelà la seva faceta d'escriptor, en guanyar el Premi Herralde de Novel·la amb La vida antes de marzo. Anagrama publicà en 2012 la seva segona novel·la, Gloria mía.Gregorio Belinchón. Luces, cámara... ¡novela!, El País, 20.03.2012; accés 21.03.2012

El 16 d'abril de 2015 va ser elegit pel ple de la Reial Acadèmia Espanyola per ocupar la cadira F, anteriorment ocupada per José Luis Sampedro.El cineasta y escritor Manuel Gutiérrez Aragón ocupará la silla «F» Va llegir el seu discurs d'ingrés, En busca de la escritura fílmica, el 24 de gener de 2016.

Va militar en el Partit Comunista d'Espanya, que va abandonar després de la legalització del PCE el 1977.

Filmografia Cine Any Pel·lícula Director 2007 Todos estamos invitados (DG) Manuel Gutiérrez Aragón 2005 Una rosa de Francia (DG) Manuel Gutiérrez Aragón 2004 La vida que te espera (DG) Manuel Gutiérrez Aragón 2002 El caballero Don Quijote (DG) Manuel Gutiérrez Aragón 2001 Visionarios (DG) Manuel Gutiérrez Aragón 1999 Cuando vuelvas a mi lado (G) Gracia Querejeta 1995 Los baúles del retorno (G) María Miró 1997 Cosas que dejé en la Habana (DG) Manuel Gutiérrez Aragón 1996 El rey del río (DG) Manuel Gutiérrez Aragón 1995 Cuernos de mujer (G) Enrique Urbizu 1992 El llarg hivern (G) Jaime Camino 1991 La noche más larga (G) José Luis García Sánchez 1988 Malaventura (DG) Manuel Gutiérrez Aragón 1987 Jarrapellejos (G) Antonio Giménez-Rico 1986 La mitad del cielo (DG) Manuel Gutiérrez Aragón 1984 La noche más hermosa (DG) Manuel Gutiérrez Aragón 1984 Feroz (DG) Manuel Gutiérrez Aragón 1982 Demonios en el jardín (DG) Manuel Gutiérrez Aragón 1981 Cuentos para una escapada (DG) Manuel Gutiérrez Aragón 1980 Maravillas (DG) Manuel Gutiérrez Aragón 1979 El corazón del bosque (DG) Manuel Gutiérrez Aragón 1978 Sonámbulos (DG) Manuel Gutiérrez Aragón 1977 Camada negra (DG) Manuel Gutiérrez Aragón 1976 Les llargues vacances del 36 (G) Jaime Camino 1975 Furtivos (G) José Luis Borau 1974 Las truchas (G) José Luis García Sánchez 1973 Habla, mudita (DG) Manuel Gutiérrez Aragón 1971 El cordobés (DG) Manuel Gutiérrez Aragón 1970 Cátedras ambulantes (DG) Manuel Gutiérrez Aragón 1969 Jansel y Gretel (DG) Manuel Gutiérrez Aragón 1969 El último día de la humanidad (DG) Manuel Gutiérrez Aragón (DG) Director i guionista (G) Només guionista

Televisió Any Sèrie Director 2003 Andalucía es de Cine (DG) Manuel Gutiérrez Aragón i Juan Lebrón 1991 El Quijote de Miguel de Cervantes (D) Manuel Gutiérrez Aragón 1985 Los pazos de Ulloa (G) Gonzalo Suárez (D) Director (G) Guionista

Curtmetratges Any Curtmetratge Director 1992 Semana Santa (DG) Manuel Gutiérrez Aragón i Juan Lebrón

Premis i candidatures Festival Internacional de Cinema de Berlín Any Categoria Pel·lícula Resultat 1977 Os de Plata a la millor direcció Camada negra Guanyador 1973 Premi de la Crítica Habla, mudita Guanyadora

Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià Any Categoria Pel·lícula Resultat 1986 Conquilla d'Or a la millor pel·lícula La mitad del cielo Guanyadora 1982 Coquilla d'Or a la millor pel·lícula Demonios en el jardín Guanyadora 1978 Conquilla de Plata al millor director Sonámbulos Guanyador

Premis Goya Any Categoria Pel·lícula Resultat 2002 Millor guió adaptat El caballero Don Quijote Candidat 1999 Millor guió original Cuando vuelvas a mi lado Candidat 1988 Millor guió adaptat Jarrapellejos Guanyador 1986 Millor pel·lícula La mitad del cielo Candidat

Premis Fotogramas de Plata Any Categoria Pel·lícula Resultat 1986 Millor pel·lícula espanyola La mitad del cielo Guanyadora 1982 Millor pel·lícula espanyola Demonios en el jardín Guanyadora 1981 Millor pel·lícula espanyola Maravillas Guanyadora

Altres reconeixements Preseleccionat per l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa per Habla, mudita (1973). Premi del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics al millor guió per Furtivos (1975). Preseleccionat per a l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa per Sonámbulos (1978). Premi FIPRESCI de la Crítica en el Festival Internacional de Cinema de Moscou per Demonios en el jardín (1983). Premi David di Donatello de l'Acadèmia de Cinema d'Itàlia per Demonios en el jardín (1983). Preseleccionat per a l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa per La mitad del cielo (1986). Premi Ondas a la millor pel·lícula per Cosas que dejé en la Habana (1997). Premio Nacional de Cinematografía (2005). Premi José Estrañi de l'Associació de la Premsa de Cantàbria (2006). Premi Especial del Jurado en el Festival de Cinema Espanyol de Màlaga per Todos estamos invitados (2008) Premi Herralde de Novel·la 2009 por La vida antes de marzo. Medalla d'Or de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d'Espanya (2012). Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts (2012).

Ficció La vida antes de marzo, Anagrama, 2009 Gloria mía, Anagrama, 2012 Cuando el frío llegue al corazón, Anagrama, 2013

Referències

Bibliografia Vicente Molina Foix. Manuel Gutiérrez Aragón, Editorial Cátedra, Madrid, 2003 Antonio Vallejo Chanal. Soñar de Cine. El cine de Manuel Gutiérrez Aragón, Cartagena, Semana Internacional de Cine Naval y del Mar de Cartagena, 2000 Augusto M. Torres. Conversaciones con Manuel Gutiérrez Aragón, Fundamentos, Madrid, 1985 Carlos F. Heredero. Historias de vida y de ficción. El cine de M. Gutiérrez Aragón, Editorial Alta Films, Madrid, 1988 Miguel Juan Payán i José Luis López. Manuel Gutiérrez Aragón, Ediciones JC, Madrid, 1985 Matías Antolín. Manuel Gutiérrez Aragón, Editorial Sombras Chinescas, 1983 Maravillas, guion de Gutiérrez Aragón y Luis Megino; edición de Javier Marías, Ediciones JC, Madrid, 1981

Enllaços externs Gutiérrez Aragón en Club Cultura Notícies sobre Gutiérrez Aragón a El País Gutiérrez Aragón en IMDb 20px Entrevista a Gutiérrez Aragón, vídeo 2009; accés 21.02.2012

Categoria:Directors de cinema càntabres Categoria:Acadèmics de la Reial Acadèmia Espanyola Categoria:Persones de Torrelavega Categoria:Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts Categoria:Acadèmics de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran Categoria:Guanyadors del Premi Goya al millor guió adaptat Categoria:Escriptors càntabres Categoria:Escriptors espanyols del segle XXI Categoria:Escriptors espanyols nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1942