Els bijago (també Añaki, Bidjogo, Bidjugo, Bidyogo, Bidyougo, Bijagos, Bijogo, Bijogos, Bijuga, Bijugo, Bisago, Bissago, Bojago, Budjago, Bugago, Bujago).Font RAMEAU, BnF són un grup ètnic d'Àfrica occidental establert principalment a l'arxipèlag dels Bijagós, al llarg de les costes de Guinea-Bissau. La seva llengua és el bijago (o bidyogo), una llengua atlàntica amb un nombre de parlants calculat aproximadament en en 2006. També utilitzen força el crioll de Guinea-Bissau.
Història La primera vegada que s'esmenta la Bijagós fou el navegant portuguès Pedro de Sintra en 1456.Brandon Lundy: Bijogo islanders. Speculations on forced migration and identity. PDF Fins i tot abans de l'època del descobriment, els bijagos van tenir un paper central en el comerç d'Àfrica occidental i mantenien una poderosa flota de grans canoes d'alta mar amb capacitat de fins a 70 homes.James S. Olson: The People of Africa. An Ethnohistorical Dictionary. Greenwood Press, Westport 1996, , S. 96. Això els va permetre en 1535 mantenir a ratlla els portuguesos que volien conquerir les illes.John Kelly Thornton: Africa and Africans in the making of the Atlantic world, 1400–1800. Cambridge University Press, Cambridge 1998, , S. 39. A mitjan deixaren els enfrontaments amb els portuguesos i van començar una relació comercial activa.History in Africa. A journal of method. African Studies Association, 24 (1997), S. 181. miniatura|Bijagos en un termiter, 1890 Durant els segles i els bijagos foren objectiu del comerç d'esclaus portuguès, tot i que com a esclaus eren coneguts per la seva rebel·lia.Linda A. Newson, Susie Minchin (Hrsg.): From capture to sale. The Portuguese slave trade to Spanish South America in the early seventeenth century. Brill, Boston 2007, , S. 50, 54f., 120 und 132. Comerciaren armes, ferro i brandi amb els europeus i durant la dècada de 1630 sovint atacaren els establiments de la costa guineana, cosa que obligà als portuguesos a alçar fortificacions i a fer expedicions de represàlia.George E. Brooks: Eurafricans in western Africa. Commerce, social status, gender, and religious observance from the sixteenth to the eighteenth century. James Currey Publishers, Athens/Ohio 2003, , S. 165.
El bijagós es van organitzar a nivell local amb forts governants locals militars sense estar organitzats en una monarquia o estat comú, i que van organitzar incursions a la costa de la terra ferma. Mentre que a les illes Bubaque, Roxa i Orango hi havia monarquies hereditàries de caràcter diví, a les altres illes els caps eren elegits. A més les sacerdotesses eren "caps secrets". En el els britànics tractaren infructuosament de crear un assentament, que topà amb una forta resistència. La seva ubicació aïllada, la seva organització descentralitzada i el tarannà guerrer els ajudà a resistir la pressió militar exterior.
Des de 1870 Portugal va realitzar esforços per posar les illes sota el seu control, però només en la dècada de 1920 les illes van ser "pacificades" i fins i tot en 1936 va ser aixafat l'últim aixecament dels Bijagos. Tots els ferraters van ser assassinats com a productors d'armes.Ulrich Schiefer: Von allen guten Geistern verlassen? Guinea-Bissau, Entwicklungspolitik und der Zusammenbruch afrikanischer Gesellschaften. Institut für Afrika-Kunde im Verbund Deutsches Übersee-Institut, Hamburg 2002, , S. 28. Les illes van ser incorporades de manera permanent a la colònia de Guinea Portuguesa. Els colonialistes van establir un sistema de treball forçat que per als desunits bijagos va resultar particularment catastròfic.Bijagós Archipelago Les Illes Bissagos es van incorporar a la Guinea-Bissau independent en 1974.
Cultura Elaboren màscares zoomorfes que representen el més sovint bòvids, però també taurons o peixos serra.Jean-Baptiste Bacquart, Art tribal d'Afrique noire, p. 21 S'utilitzen en les cerimònies que reuneixen a la població per grups d'edat.
Referències
Filmografia Naître Bijago, film documental de Jean-Paul Colleyn i Catherine De Clippel, IRD, Bondy ; RTBF, Acmé, 1992, 40' (VHS) Le voyage des âmes, film documental de Jean-Paul Colleyn, Catherine de Clippel i Alexandra de Souza, Radio-télévision belge de la communauté française, Bruxelles, ORSTOM, Bondy, 1995, 30 min (VHS) Peuples de l'eau : l'archipel des Bijagos, film documental de Nicolas Jouvin, Taxi vidéo brousse, Paris, 1995 (VHS) Donne-moi des pieds pour danser, film documental de Claude-Pierre Chavanon, Octogone-Productions, Lyon 1997, 52' (DVD) diffusé sur RFO, RTBF. prix du Ministère des Affaires Etrangères au 27° Bilan du film ethnographique de Paris (1998) Disponible a [email protected] Enllaços externs
Arquipélago dos Bijagós - Guiné-Bissau
Categoria:Grups nigerocongolesos Categoria:Grups humans de Guinea-Bissau