El Pont del Diable (també anomenat Aqüeducte de les Ferreres) és un pont aqüeducte romà aixecat entre els costats del barranc dels Arcs al terme de Tarragona, que duia aigua del riu Francolí a l'antiga ciutat de Tàrragona. És un dels aqüeductes més monumentals i ben conservats de l'època romana i el més important de Catalunya. És gestionat pel Museu d'Història de Tarragona (Tarraco).
Història Malgrat que no es coneix la data de construcció exacta de l'aqüeducte, sembla probable que s'hagués aixecat al dC, en l'època de l'emperador August, coincidint amb el creixement de Tàrraco per la urbanització de la part alta de la ciutat, seu del Concilium provinciae d'Hispània Citerior.
L'aqüeducte va funcionar fins a l'edat mitjana. Va ser restaurat al —sota el regne del califa Abd-ar-Rahman III de Còrdova— i una altra vegada al . El 1857, l'arqueòleg Bonaventura Hernàndez Sanahuja en va coordinar una restauració integral. Durant el es van fer més treballs de conservació per aturar el deteriorament del monument.
El 1905 es va declarar Bé Cultural d'Interès Nacional i el 2000 Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO com a part del Conjunt arqueològic de Tàrraco. Després de l'adquisició del terreny per l'Ajuntament de Tarragona, es va inaugurar l'any 2005 el «Parc Ecohistòric del Pont del Diable» per a protegir tant el monument com el seu entorn natural.
Entre el 2009 i l'octubre de 2011 va ser restaurat, fent una representació de l'època romana i permetent el pas d'aigua pel canal de la part superior. Amb la restauració s'han conegut els materials de construcció de l'època, com es va construir l'aqüeducte i fins i tot quanta gent hi va treballar.
Dimensions miniatura|Vista esquemàtica de l'aqüeducte de les Ferreres El pont té una llargada de 217 m i una alçada màxima de 27 m, sense comptar la galeria de conducció de l'aigua, que devia fer uns 2 metres més. Consta de dos nivells d'arcades sobreposades amb 11 arcs al nivell inferior i 25 arcs al nivell superior. Els arcs tenen una amplada (llum) de 6,30 m, una alçada de 5,70 m (on no s'han d'adaptar al desnivell del barranc) i un gruix d'1,86 m. La distància entre els arcs és de 8 m. La cota de l'aqüeducte al costat nord és de 56,8 m i la costat sud de 56,4 m.
Construcció miniatura|Canal que duia l'aigua Tota el pont fou construïda en opus quadratum, blocs de pedra regulars tallats en forma de carreus lleugerament encoixinats i col·locats en sec, sense morter a les juntes. El specus, llatí per el canal que duia l'aigua (que era només al pis superior), fou construït en opus signinum, amb un morter impermeable a base de calç i sorra. La pedra per l'obra fou treta d'una pedrera en un turó pròxim al monument, conegut com a coves de la Pedrera.(Sàpines, p.61)
Recorregut Es ben sabut que els romans no bebíen aigua de rius ni d'embassaments, sino que la captaven des de fonts d'aigua de qualitat i amb un cabal constant i perdurable a llarg termini. Recents investigacions han descobert que la captació de l'aigua es feia des d'unes fonts al municipi de Vallmoll i identificades com l'actual Font de la Munda. Recents exacavacions arqueològiques dutes a terme durant l'any 2021 per un equip format per Jordi López Vilar (ICAC), Anna Gutiérrez Garcia-Moreno (ICAC), Josep Maria Puche (ICAC), Josep Zaragoza i, ocasionalment, Oriane Bourgeon (ICAC) i Lluís Homdedeu. Aquesta primera fase va permetre identificar, fitxar i topografiar més de 50 trams de l'aqueducte del Francolí, de manera que ja es coneix tot el traçat de l'aqueducte en detall. També es varen posar al descobert uns caixers de formigó roma que formaven part d'aquest sistema de captació. D'ençà fou conduïda per un canal cobert cap a Tàrraco, primer en paral·lel al riu i des del pont del Codony seguint les corbes de nivell aprofitant els pendents naturals del terreny fins a arribar a la comella del barranc dels Arcs que es va salvar mitjançant el famós pont aqüeducte. Inicialment l'aqueducte seguía un recorregut que cercava les corbes de nivell cap al nord, fins que es va decidir construir l'arquería que reduía considerablement la pendent òptima de les canalitzacions per gravetat, segurament amb finalitat publicitaria(els romans es perpetuaven en la memòria de la comunitat mitjançant el finançament d'obres públiques monumentals) ja que les arqueríes a lèpoca de la construcció es podíen observar desde la calçada que unía Tarraco amb Ilerda. Al costat sud del barranc el canal seguía per l'antic camí de l'Àngel i entrava a la ciutat per l'actual avinguda Catalunya on l'aigua era recollida i depurada en un gran dipòsit decantador, anomenat castellum aquae (llatí per torre d'aigua) i després per pressió, distribuïda per una xarxa de canonades de plom en la zona residencial de Tàrraco.
https://icac.cat/es/actualitat/noticies/2021/investigadores-del-icac-identifican-el-primitivo-acueducto-de-tarraco-que-llevaba-el-agua-del-rio-francoli-sin-necesidad-del-conocido-puente-del-diablo/
Llegenda del Pont del Diable Conta la llegenda que …
Dues versions menys conegudes Tal com s'indica a l'article de la TarracoWiki, existeixen diferents llegendes locals, recollides al llibre Llegendes històriques de Tarragona.
La primera, és bastant semblant a la que s'explica sobre el Pont del Diable de Martorell, es titula: «El diable i la donzella». Diu així:
La segona, és genuïnament de Tarragona i es titula: «El jugador empedreït». Diu així:
En les arts El pont apareix en la pel·lícula La teta i la lluna de Bigas Luna de l'any 1994.
Visita L'aqüeducte és a uns 4 km de Tarragona, a prop de l'autopista AP-7 (de Tarragona a Barcelona) i de la carretera N-240 (de Tarragona a Valls) al barri de Sant Salvador. S'hi pot accedir en auto particular fins a escassos metres del monument. També s'hi pot arribar en autobús urbà des del centre de Tarragona amb les línies 5 i 85. La visita és lliure.
Galeria d'imatges
Protecció genèrica L'any 2000 la UNESCO el va incloure dins la llista de Patrimoni Mundial com a integrant del «Conjunt Arqueològic de Tàrraco» Tot el terme municipal de Tarragona està protegit i des de 1966 i d'acord amb l'àmbit III amb un nivell de protecció d'acord amb la vigent Llei 9/93 del Patrimoni Cultural Català, Bé Cultural d'Interès Nacional a la categoria de BCIN-zona arqueològica Declarat monument historicoartístic per Real Orden de 3 d'abril de 1905 Nivell de protecció d'acord amb la vigent Llei 9/93 del Patrimoni Cultural Català: BCIN (R-I-51-0087). Bé Cultural d'Interès Nacional a la categoria Monument Històric.
Referències
Enllaços externs
Audioguia gratuïta elaborada pel Patronat de Turisme de Tarragona Informació sobre el monument a la pàgina del Museu d'Història de Tarragona
Ferreres Ferreres Ferreres Categoria:Arquitectura romana a Catalunya Categoria:Conjunt arqueològic de Tàrraco Categoria:Monuments Patrimoni de la Humanitat a Tarragona Categoria:Monuments històrics de Tarragona